Diuen les males llengües que aquest podria ser l'últim disc d'estudi de Deep Purple, que després de cinc dècades de trajectòria, una vintena d'àlbums i múltiples formacions amb entitat pròpia, una de les bandes pioneres del que avui anomenem hard rock abaixarà la persiana de forma definitiva. De ser cert que s'acosta el final, els britànics s'acomiaden amb un àlbum en sintonia amb bona part de la seva producció discogràfica del segle XXI. Un "Infinite" (2017) que no aporta cap novetat significativa al cànon de Deep Purple però encara manté el tipus en títols com "Hip Boots" o "One Night In Vegas", ferms recordatoris que aquesta gent ja dominava el negoci molt abans que el Heavy Metal es tenyís de calaveres, guerrers medievals i motius èpics a la carta. En canvi, l'ampliada versió del "Roadhouse Blues" dels Doors resulta simpàtica però el conjunt del plàstic no s'hauria ressentit de la seva absència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada