(1955-2021)
Ha mort Oriol Llopis, possiblement el periodista musical més autèntic que hi ha hagut mai en aquest país, amb tot allò que implica el concepte 'autèntic'. Les seves opinions podien ser contundents, s'hi podia no estar d'acord però, a diferència del que es porta últimament en aquest gremi, sempre va escriure allò que pensava sense patir per les conseqüències ni per quedar bé ni pel 'què diran'. Si creia que un disc de Queen, de Led Zeppelin o de qui fos era una porqueria, ho escrivia i punt. Si creia que una banda com Cream estava sobrevalorada, ho afirmava sense por de portar la contrària a corrents d'opinió molt més majoritaris que el seu però amb els quals simplement no combregava. I si en ple any 2021 seguia creient que Blue Öyster Cult i Golden Earring són els millors grups de la història, qui som la resta de mortals per portar-li la contrària. Llopis i el seu verb eren rock'n'roll en estat pur, el més semblant que hem tingut per aquestes latituds a un Lester Bangs o un Hunter S. Thompson, per exemple. Recordo un article periodístic de fa molts anys, l'autor del qual sóc incapaç d'ubicar a aquestes alçades, que es referia a ell com aquell crític que solia presenciar els concerts des de primera fila en lloc de fer-ho des de la barra del bar. Doncs això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada