(1967-2022)
Exponent paradigmàtic d'allò que es va anomenar slowcore, Low va ser una d'aquelles bandes que durant la primera meitat de la dècada dels 90 van plantejar una alternativa a la pròpia música alternativa –com a mínim, a la que es feia en aquell moment-. Tempos lents, paisatges atmosfèrics i introspecció estructural en contraposició a l'electricitat rabiosa i els ritmes aclaparadors del grunge i companyia. Després van evolucionar tot construint una discografia tan diversa com coherent amb ella mateixa, fent sempre les coses a la seva manera i com ningú més solia fer-les.
Ens ha deixat Mimi Parker, bateria de la banda de Duluth i a la pràctica la meitat del grup juntament amb Alan Sparhawk. Ja feia temps que lluitava contra el càncer que finalment se l'ha acabat emportant. Ho anunciava el compte de Twitter oficial del grup ahir a la tarda –hora europea-, demanant als seus seguidors que mantinguéssim el seu nom proper i sagrat, també que compartíssim aquell moment amb algú que ens necessités. Pocs epitafis més bonics se'm poden acudir per algú que, com a músic, sempre hi va ser –i el més important, sempre hi serà- per fer-nos sentir millor amb el seu art.
La mort de Parker em va fer tornar a la que durant una bona temporada havia estat una de les meves cançons preferides, no només del catàleg de Low sinó en general. La preciosa "Try to Sleep", amb el seu traç deliciosament oníric i aquell videoclip que era (és) una petita gran meravella. Darrerament havia perdut una mica la pista de Low, però àlbums com "Things We Lost in the Fire" (2001) o "C'mon" (2011) segueixen significant molt a la meva vida. De fet, confiava que Parker superés aquell maleït càncer per poder tornar-los a veure en directe. No podrà ser. I la trobaré molt a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada