Aquest matí he anat al cementiri on són enterrats, entre d'altres, George Jones, Tammy Wynette, Johnny Paycheck i Marty Robbins. Quan he entrat a la recepció per demanar un mapa, sonava "Amarillo by Morning" cantada per George Strait. M'ha atès una dona 100% surenya, molt simpàtica i molt amable.
Quan li he explicat d'on vinc i que a casa escolto (molt) sovint alguns dels músics que són enterrats en aquell cementiri, gairebé s'ha emocionat més ella que jo. M'ha fet esperar un moment, m'ha portat un mapa i ella mateixa m'ha acompanyat fins a la tomba de Tammy Wynette abans de mostrar-me on és enterrat George Jones.
Quan hem acabat li he volgut donar una propina –qui conegui els EUA, sabrà que aquí les coses es fan així-, però ella m'ha dit que no calia, que estava encantada de poder-me ajudar. Jo li he donat les gràcies. I ella m'ha desitjat una bona estada a Nashville amb el seu millor somriure. No ha estat l'única mostra d'hospitalitat surenya que he rebut avui, però ha estat un moment preciós.
Nashville, Tennesse, març de 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada