Reconec que havia perdut la pista de Sheryl Crow feia molt de temps, i que si m'hi he tornat a enganxar darrerament ha estat motivat per l'actuació que tenia programada aquesta nit dins de l'Alma Festival. Potser per això m'ha sorprès tan positivament el seu concert.
Perquè l'arsenal de hits de fa dues o tres dècades segueix sent incontestable. Perquè la de Missouri pot presumir d'un estat de forma francament envejable en plena edat de prejubilació. I perquè la senyora banda que l'acompanya tampoc deixa lloc a cap mena de dubte.
Si he de posar alguna objecció al repertori d'aquesta nit, seria la poca presència de material recent. Crec que un àlbum com "Evolution", publicat fa tot just tres mesos, mereix més repercussió de l'obtinguda. Té cançons molt dignes, i hauria estat bé poder-lo escoltar en directe més enllà de la peça titular. En tot cas, miraré de no tornar-li a perdre la pista.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada