La senzillesa de cinc músics que s'ho passen bé

Estación 39 a El Barn d'En Greg, 27 de juliol de 2025.

Una cosa que em fascina de les músiques d'arrel com el bluegrass, és la senzillesa amb què solen mostrar-se –he dit senzillesa, no simplicitat-. I no em refereixo a la seva capacitat d'explicar grans històries en pocs minuts i amb tres o quatre acords, que també, sinó al format amb què solen transportar-se fins als escenaris.

Em fascina veure cinc músics harmonitzant les seves veus i els seus instruments –tots desendollats- a través d'un únic micròfon. Em sembla quelcom màgic, en un moment en què qualsevol aspirant a guitarrista de rock és capaç d'avorrir un mort elucubrant sobre pedals d'efectes –i no parlem dels 'enfants terribles' que han descobert la sopa d'all en l'Autotune-.

També em fascina veure cinc músics passant-s'ho bé en un escenari. Podria semblar una obvietat, però no ho és en absolut en aquests temps de drames impostats, eslògans de manual i excessos de vanitat. A la fotografia, Estación 39 tocant bluegrass ahir al migdia a El Barn d'en Greg. Cinc músics que s'ho passen bé fent música, i un espai on la música fa comunitat.