Valors

Ada Colau (PAH).

"És el moment de revisar col·lectivament els valors que ens han portat fins aquí. Han estat les entitats financeres amb la complicitat de les administracions, però també els valors de l'individualisme, del consumisme, del creixement sense fi, de la no solidaritat, de la competitivitat... Serà qüestió d'explorar la cooperació, la solidaritat i valorar altres coses". Ho diu la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, en una entrevista que firma Gemma Tramullas i que publica Rockdelux aquest mes de maig. A la mateixa edició -i en una entrevista signada per César Estabiel-, Bid, líder de The Monochrome Set, ens recorda que "la disbauxa capitalista no només ha mantingut els pobres al seu nivell de misèria, sinó que fins i tot una gran massa de rics ara ja no ho són tant, atrapats en la seva pròpia trampa de creixement sense harmonia".

Bid (The Monochrome Set).

Paraules a tenir molt en compte. Sobretot quan els gurús de sempre ens parlen de recuperació econòmica, o ens diuen que cal ser més competitius per a sortir de la crisi. Que no els enganyin, no podem sortir d'aquest forat amb el mateix afany de competitivitat que ens hi va fer caure. I no en tinguin cap dubte: qui parla de recuperació econòmica, l'única cosa que vol recuperar és aquell ritme de creixement insostenible i especulatiu que tard o d'hora acaba petant pels quatre costats. Per tant, seria bo que ens comencéssim a oblidar de la recuperació i penséssim de debò en un canvi de model. Que parléssim menys de competitivitat, i més de solidaritat i cooperativisme. I que atorguéssim un significat més humà a paraules com progrés, creixement o productivitat.

50 anys de Please Please Me

"Bona part d'allò que donem per fet a la carrera d'un gran artista, s'ho van inventar els Beatles: la noció de l'àlbum com a forma d'art en si mateix; la idea que cada àlbum hauria de ser una evolució a partir de l'anterior; l'assimilació de conceptes avantguardistes en una simple cançó pop. Res de tot això existia abans dels Beatles". La revista britànica Q commemora a la seva edició de maig el 50è aniversari del debut dels Fab Four, "Please Please Me" (1963), amb un extens article a diverses bandes. Ho fa repassant totes les seves etapes -de les trepidants nits d'Hamburg, a la ressaca de la seva ruptura-, amb aportacions de fans com Jeff Lynne, Regina Spektor o Wayne Coyne (The Flaming Lips) i, fins i tot, una breu però sucosa entrevista amb Paul McCartney -qui confessa que la seva idea original per a "Yesterday" era acompanyar-la amb arranjaments electrònics en comptes de la secció de corda-.





Audio: "Please Please Me" - The Beatles

Tot esperant l'helicòpter

Els Nens Eutròfics.

Els Nens Eutròfics.

Bläue.

Bläue.

ELS NENS EUTRÒFICS + BLÄUE

NAUB1, Granollers

3 de maig de 2013

Escoltin tan sols una cançó dels Nens Eutròfics i s'adonaran que no encaixen en una escena barcelonina cada dia més acomplexada i encasellada. Encapçalats pel poeta Josep Pedrals, el seu repertori beu igualment del post-punk que del primer Zeleste, i de Talking Heads que de Sisa i Umpah-pah. Lletres que juguen amb tota mena de recursos lingüístics i una base instrumental que s'atreveix amb tot -fins i tot el protoreggaeton-. Ahir van presentar a la NAUB1 el seu imminent nou disc, "En helicòpter" -en breu es trobarà disponible i en començaran la gira de presentació-. Sense l'èpica de la seva anterior visita a Granollers -a l'aire lliure i a la mateixa hora que un Madrid-Barça-, però amb un directe sense fisures i un repertori que es degusta molt millor en una sala que en plena Festa Major. Abans havien trencat el gel els també barcelonins Bläue. Indie pop fresc i pocavergonya. I un repertori que resultava infal·lible quan queien dards de precisió com "Niu de polls".

Una escena de metro III

Estació de Plaça Espanya. Camines de pressa pel passadís que va a la sortida de la Fira. Baixes les escales i comences a sentir una veu greu i profunda, a mig camí entre Tom Waits i Johnny Cash, deixant anar veritats com temples sobre una guitarra seca i despullada. Puges les altres escales i et trobes cara a cara amb una nova escena de metro. Un paio amb ulleres de sol, pentinat moptop i una actitud a prova de bales, com a nova mostra que pots trobar molt més talent en una parada de metro que en qualsevol blockbuster de radiofórmula. Canta "Wayfaring Stranger", mentre autòctons i turistes passen de llarg com de costum. I tu, que arribes tard al concert de John Talabot al Poble Espanyol -hi toca com a teloner de The XX-, et pares a escoltar-lo. Qualsevol macroescenari pot esperar quan un diamant en brut pica pedra en un fred passadís del metro de Barcelona. Mires com rasca la guitarra i flipes. Escoltes el crec crec d'aquell miniamplificador de batalla i esbosses un somriure. Finalment, li tires unes monedes i marxes. Minuts després, Talabot i un escenari que li va gran et confirmen que no calia tenir cap pressa.

Llum, làsers i pop boirós

THE XX

Poble Espanyol, Barcelona

2 de maig de 2013

The XX van agafar l'electropop FM, el van tornar al laboratori subterrani d'on mai hauria d'haver sortit i, un cop passat pel seu prisma atmosfèric i boirós, el van lliurar novament a les masses encapçalant macrofestivals com el propi Primavera Sound. Que la cosa no és un hype ho deixen clar els dos discos publicats a data d'avui. I també posades en escena tan sòlides com la de la nit passada, on l'arsenal de llums, focus encegadors i làsers efectistes no tapava el més important de tot plegat: les cançons, que hi van ser i de quina manera. Llàstima que encara hi hagi qui va als concerts a parlar amb el veí, o a fer el ruc amb els amics per a immortalitzar el moment amb l'smartphone de torn. I llàstima que esdeveniments a l'aire lliure com el d'ahir hagin esdevingut imants per aquesta mena de públic. Tant se val. Ells s'ho van perdre.

La Muñeca de Sal & Los Profetas (2013)

Tot un exemple de què significa fer un disc de versions. Els valencians La Muñeca de Sal reinventen temes de gent com Radio Futura, Nick Lowe, Leonard Cohen o Sisa, amb acompanyants de la talla de Nacho Vegas, Miquel Àngel Landete (Senior i El Cor Brutal), Fernando Alfaro o Antonio Luque (Sr. Chinarro). El distribueix en exclusiva Rockdelux a la seva edició de maig, i creguin-me si els dic que val la pena córrer al quiosc a buscar-ne una còpia. A destacar una hipnòtica relectura d'"A Day in the Life" (The Beatles) en companyia de Llum, i un "Wonderful Life" (Black) que es tenyeix de foscor sota el prisma d'Anthony Reynolds.




Audio: "A Day in the Life" - Llum & La Muñeca de Sal

1 de maig

300 persones clamen al centre de Granollers contra les retallades, els desnonaments i aquesta estafa anomenada crisi. I, sobretot, contra un sistema injust, insostenible i obsolet. Perquè la solució no passa per la tan publicitada recuperació -Què nassos volem recuperar? El mateix tren de vida especulatiu que ens ha portat on som?-, sinó per un canvi de model que es dibuixa cada dia més urgent i necessari.