Le Pianc

He recuperat aquests dies "Smell-Call-Take-Love... You!" (2006), un dels cd's autoeditats per Le Pianc abans dels dos discos oficials que va publicar Sones a principis de la present dècada. M'he tornat a deixar portar per peces tan fresques -ho eren al seu dia i ho segueixen essent avui- com "In the Afternoon (Riaun-Riaun)", "Motel Cucaracha" o "My Skin Is Fallen", i he recordat per què aleshores em va semblar aquest un dels grups barcelonins més interessants del seu moment. Cançons breus i irreverents, equidistants del post-punk, el C-86 i l'antifolk, i amb un deliciós regust lo-fi. No sóc molt de reclamar retorns, però no em sabria gens de greu tornar-los a veure en un escenari. Eren brillants.

recordstores.love

Es troben d'enhorabona els amants tant del vinil com del turisme musical. El melòman alemany Marcus Maack ha posat en marxa una pàgina web que permet localitzar i conèixer a fons totes les disqueries del món especialitzades en el format en qüestió. No deixin de fer-hi un cop d'ull abans o després de fer la maleta cap a la seva propera destinació.

"Trainspotting 2"

Saben vostès aquelles trobades d'exalumnes d'institut o d'EGB - en cas que tinguin prou edat per a haver cursat això últim-? Aquells sopars de circumstàncies en què tot i tothom és conegut però a la vegada sembla totalment fora de lloc i de context? Doncs "Trainspotting 2" (2017) vindria a ser una mica el mateix, traslladat a la gran pantalla. Darrere la càmera, Danny Boyle repeteix alguns dels esquemes que tan bé van funcionar a "Trainspotting" (1996) -adaptació de la novel·la homònima escrita i publicada tres anys abans per Irvine Welsh-: aquella combinació de realisme, humor i acidesa amb pinzellades lisèrgiques, amanits amb una al·lucinògena banda sonora. Sobre el terreny, Ewan McGregor, Jonny Lee Miller, Robert Carlyle i Ewen Bremner reprenen vint anys després els rols de Renton, Sick Boy, Begbie i Spud. Com a teló de fons, és clar, les drogues i els baixos fons d'una ciutat d'Edimburg en plena transformació.

Deien les fitxes promocionals que "Trainspotting 2" es basava en "Porno" (2002), la seqüela literària de "Trainspotting" escrita al seu moment pel propi Welsh. La realitat és que T2, com també es coneix la seqüela cinematogràfica, és una adaptació lliure de la novel·la en qüestió i que les respectives línies argumentals tan sols coincideixen molt de passada i d'una forma purament anecdòtica. Si Welsh va saber injectar nova vida a uns personatges a priori condemnats a l'abisme, reformulant els seus respectius contextos i dotant la sinopsi de nous punts de partida, Boyle s'ha quedat en algun punt mort a mig camí de la reiteració de tòpics ja explotats i la sobreexposició nostàlgica. Mostra d'això últim és que algunes de les escenes més destacables de T2 -exceptuant el momentàs que es marquen Renton i Sick Boy en un pub d'unionistes britànics- apel·len de forma gairebé lacrimògena a la primera part -inclòs aquell teclat evocador d'un "Born Slippy" que mai s'acaba de materialitzar-. Mal assumpte doncs, sobretot si tenim en compte que el gran encert de "Trainspotting" partia del seu esperit atrevit, novedós, renovador i en cap cas nostàlgic.

Filastine - "Los chatarreros"

Filastine, el duet multidisciplinari establert a Barcelona que ara fa un any va començar a publicar la sèrie de videosingles "Abandon", acaba de presentar el darrer capítol d'aquest projecte. "Los chatarreros" manté la mirada centrada en una de les problemàtiques del món contemporani, en aquest cas la proliferació de persones que sobreviuen de forma anònima recollint ferralla a les grans ciutats. Com sempre, la dansa i la música s'apunten com a antídots contra un món que no és just de cap de les maneres. Poden veure'l aquí.

Nou videoclip de Cálido Home

Carles Pons Altimira ha dirigit l'últim i evocador videoclip dels sempre solvents Cálido Home -no se'ls perdin el proper dia 12 obrint per Donovan a Lleida en el marc del MUD-. "In a Vision or in None" és una de les peces del segon disc dels barcelonins, "Tones and Shapes" (2016, BCore). Vegin el clip aquí.

Guitarra, baix i bateria - Programa 143

Alejandro Escovedo.

Ja poden escoltar la col·laboració mensual d'un servidor a Guitarra, baix i bateria, l'espai musical de Ricky Gil a Ràdio Silenci. Ahir ens van acompanyar Els Surfing Sirles, Chuck Prophet, PAVVLA, False Advertising, Tinariwen, Alejandro Escovedo, Donovan, Constantine, Ala.ni, Renaldo & Clara, Creedence Clearwater Revival, Bartlett, Dolorosa i El SistemÄ Suec. I vam parlar de propers esdeveniments com el Minifestival de Música Independent, Blues & Ritmes, Músiques Disperses (MUD), Terra de Sons, FustaPop o Azkena Rock Festival. Poden escoltar-ho aquí.

Ensemble Topogràfic - "Llac" (2017)

Ensemble Topogràfic presentaven la passada tardor “Llac”, una peça on el duet format per la ballarina Anna Hierro i el músic -i explorador sònic- Carlos Martorell refermava la singularitat d’un discurs multidisciplinari ara per ara únic a les nostres latituds. La unió gairebé perfecta de so i moviment, on el primer és conseqüència del segon però el segon tampoc es pot entendre sense el primer. I una reflexió al voltant de les realitats paral·leles pròpies de l’era digital, les d’un món on el nostre dia a dia pot arribar a contrastar -i fins i tot xocar- amb allò que projectem -o volem projectar- a través de les xarxes socials.

“Llac” suposava un pas endavant per a Ensemble Topogràfic. I no tan sols pel fet d’aprofundir en la pròpia essència del projecte, sinó també perquè redefinia l’equilibri entre la seves vessants escènica i musical. Aquesta última acaba de veure la llum en format discogràfic. I si bé la dimensió sònica de “Llac” no es pot deslligar de la visual, escoltada de forma independent transporta a tot un univers paral·lel de cacofonies, sons d’ultratomba i paisatges de vegades onírics i d’altres claustrofòbics, agrupats en quatre seccions que responen a títols com “0x00000001”. El disc l’edita Memory No. 36, segell californià especialitzat en música experimental i avançada.

Originalment publicat a B-Magazine.