50 anys de "Bayou Country"

La cosa pot sonar ara mateix a ciència-ficció, però mig segle enrere era perfectament factible que un artista edités tres discos en un mateix any i que cada un d'ells suposés un pas endavant respecte de l'anterior. Com a mostra el trio d'asos que va lliurar la Creedence Clearwater Revival entre gener i novembre de 1969. Tres plàstics que confirmaven la promesa inicial del debut homònim publicat la primavera anterior i catapultaven els californians fins a les més altes esferes del firmament rocker.

El primer va ser aquest "Bayou Country" que va veure la llum tal dia com avui de fa 50 anys. Vuit talls que refermaven l'aposta de John Fogerty per les formes més crues del rock'n'roll i les essències més pantanoses del blues. Destacaven la inicial "Born on the Bayou" i l'eterna "Proud Mary", els primers grans èxits d'autoria pròpia, i les seguien de prop la frenètica "Bootleg" i la hipnòtica "Graveyard Train". En qüestió de pocs mesos caurien "Green River" i "Willy and the Poor Boys", els dos esglaons previs a aquella obra mestra incontestable que esdevindria "Cosmo's Factory" (1970).

Somebody

Definitivament el Baix Montseny és una de les grans pedreres de l'escena musical independent catalana. Aquesta setmana he tingut el gust de descobrir-ne l'enèsim exponent. Somebody és el pseudònim d'Agustí Calbet, un jove músic de Vallgorguina que es declara admirador d'Elliott Smith, Neutral Milk Hotel, Pavement i Built To Spill. Fins ara l'havíem pogut escoltar al capdavant dels psicodèlics Reapers, però des de la passada tardor podem gaudir del seu primer ep, de títol homònim. Tres talls que evoquen tots els seus referents i molt més, i cançons tan rodones i irresistibles com "Living Under the Sun". El presentarà el proper 12 de gener (12h) al Cafè del Teatre de Sant Esteve de Palautordera. Mentrestant, poden vostès escoltar-lo a Bandcamp.

Adéu a Ramon Folch i Camarasa

El passat 2 de gener ens deixava Ramon Folch i Camarasa, referent de les lletres catalanes. Escriptor i traductor, la seva obra pròpia va acumular nombrosos guardons i reconeixements i a la vegada es va encarregar de traduir obres d'autors tan universals com Hemingway, Orwell o F. Scott Fitzgerald. També va ser guionista dels còmics de Massagran. Avui el recordem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Blues Beatles

Les cançons dels Beatles interpretades a ritme de blues elèctric i urbà. Una fórmula que no es pot considerar en absolut novedosa -a aquestes alçades, el repertori dels Fab Four es deu haver adaptat a tots els gèneres i llenguatges musicals que els puguin passar pel cap-, però assoleix resultats extraordinaris a mans de Blues Beatles. Nom tan inequívoc com poc original per a un combo brasiler que es dedica a reinterpretar amb ofici i solvència el cançoner dels de Liverpool com si es tractés de vells estàndards del South Side de Chicago. Descobreixin-lo al seu web.

Narcís Perich - "Puigdemont" (2018)

Tot un cop de timó, el que ha fet Narcís Perich al seu primer disc d'estudi en cinc anys. Un "Puigdemont" (2018) de títol essencialment reivindicatiu per a una col·lecció de cançons que aborden de forma no necessàriament explícita alguns dels grans titulars dels darrers mesos tant en aquestes latituds com més enllà de les nostres fronteres. Un repertori que ha servit al cantautor maresmenc per deixar de banda la seva vessant més orgànica i enriquir el seu discurs amb essències pop que puntualment poden invocar referents com Brian Wilson, Burt Bacharach, Paul McCartney o, a una escala més propera, Miquel Vilella. Peces farcides de tonalitats lluminoses, melodies que alcen el vol i arranjaments de múltiples colors. L'àlbum inclou com a material extra tres peces dedicades al municipi d'Alella i a la seva cultura vinícola.

Ray Sawyer (1937-2018)

RAY SAWYER

(1937-2018)

Ray Sawyer va perdre un ull en un accident automobilístic quan tenia 30 anys i encara no havia format la que seria la banda de la seva vida. La qual cosa va determinar la seva estètica al capdavant dels mai prou reivindicats Dr. Hook & The Medicine Show. Una formació que va assolir xifres de rècord amb "The Cover of the Rolling Stone", una paròdia de la indústria del disc a ritme de desenfadat country rock. Eren els dies en què un no tan sols podia arribar a destacar amb una cançó com aquella, sinó fins i tot aparèixer a la portada de la revista en qüestió -i a la pantalla de la televisió- amb un ull tapat. Els dies, en definitiva, en què determinades industries culturals valoraven la singularitat en lloc de censurar-la. Sawyer ens va deixar el passat 28 de desembre a l'edat de 81 anys.

Memphis Lightning

Malgrat el que pugui indicar el seu nom no vénen de Tennessee sinó de l'estat de Maine, però les seves cançons semblen concebudes en algun punt no determinat del Sud més profund dels EUA. Memphis Lightning són tres músics que es dediquen a explorar sense reserves l'ampli ventall de la música d'arrels nord-americana. El seu repertori és un robust i vitamínic còctel de blues, country i rock'n'roll que hauria de cridar l'atenció de qualsevol seguidor d'Allman Brothers, Blasters, Southern Culture On The Skids, Grateful Dead o la Creedence. Descobreixin-los al seu web.