El debut homònim de Creedence Clearwater Revival no va ser l'àlbum més rodó de la banda californiana, però ja contenia bona part dels ingredients que van fer de John Fogerty i companyia una de les formacions més singulars i definitives del seu temps. El rock'n'roll en la seva concepció més primitiva i elèctrica, fonent-se amb el blues més greixós i pantanós i una afinada sensibilitat pop. Un discurs únic i intrasferible que, malgrat la seva procedència, va fer dels seus autors padrins de l'anomenat swamp rock que es practicava a la zona de Louisiana.
De les vuit cançons que conformaven el disc, tres eren versions. D'entrada, la lectura urgent i encesa d'"I Put a Spell on You", d'Screamin' Jay Hawkins, que donava la benvinguda a l'àlbum. Un tractament similar rebia "Ninety-Nine and a Half (Won't Do)", de Wilson Pickett. Però la joia de la corona eren sens dubte els vuit estratosfèrics minuts de "Suzie Q", un original de Dale Hawkins que la banda d'El Cerrito es va fer seu sense contemplacions. Un dels pilars del so Creedence, i la peça que va situar el grup a la majoria de radars.
Pel que fa al repertori propi, "Creedence Clearwater Revival" (1968) contenia ja alguns arguments de pes com la musculatura funk de "The Working Man" o el blues nocturn i misteriós de "Gloomy". Menció a part mereixien dues peces, "Porterville" i "Walk on the Water", que s'havien publicat com a singles pocs mesos abans, quan la banda encara es deia The Golliwogs. No, aquell plàstic homònim no va ser l'àlbum més rodó que arribaria a signar la Creedence. Però malgrat tot es pot considerar com un dels grans debuts del seu temps. I sigui com sigui, va suposar la primera pedra d'una trajectòria que esdevindria meteòrica a curtíssim termini. Va veure la llum tal dia com avui de fa 50 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada