Jordan Mooney (1955-2022)

JORDAN MOONEY
(1955-2022)

"Vaig tenir algunes males experiències al tren. Hi havia turistes oferint-me diners per fotografiar-se amb mi. O encara pitjor, mares que em deien que molestava els seus fills, que era una mala influència per a ells, i que com m'atrevia a enfilar-me a un tren amb aquell aspecte. Algú va provar de fer-me fora del tren una vegada, literalment, a través de la porta. Aleshores la companyia British Rail em va dir que seiés a primera classe per estalviar-me problemes". Així recordava Pamela Rooke, més coneguda com a Jordan Mooney, els seus viatges en tren des de Seaford, a la costa sud d'Anglaterra, fins a la botiga Sex que regentaven Malcolm McLaren i Vivienne Westwood a la londinenca King's Road.

Mooney va treballar a Sex quan aquest establiment era pràcticament el quilòmetre zero del punk britànic, punt de trobada d'inadaptats, outsiders i altres criatures que no encaixaven a les capes més benpensants d'un món massa estret de mires. Va ser en aquella botiga on va conèixer els components dels Sex Pistols, amb qui va arribar a sortir a l'escenari en alguna ocasió. Mooney, juntament amb altres ànimes lliures com Soo Catwoman o els mateixos Pistols, va definir l'estètica punk tal i com s'ha entès durant més de quatre dècades. També va fer de mànager de diversos grups i durant una temporada va compartir tasques vocals amb el mateix Adam Ant a Adam & The Ants. Ha mort a l'edat de 66 anys.

Bobby Rydell (1942-2022)

BOBBY RYDELL
(1942-2022)

Els anys compresos entre la recta final de la dècada dels 50, quan Elvis Presley se'n va a fer el servei militar i Little Richard es posa a fer de predicador, i els primers mesos de 1963, quan la British Invasion arriba als Estats Units amb els Beatles al capdavant, són una mena de període d'entreguerres en termes melòmans. Un temps en què ja quedava enrere la primera època del rock'n'roll però encara no s'havia acabat de definir la dècada dels 60 tal com se la sol entendre des de l'àmbit de la música pop. Durant aquells anys, a les llistes d'èxits nord-americanes hi van cohabitar els primers hits de Motown, el fenomen girl group, i tota una colla d'ídols adolescents que triomfaven a la ràdio –i sovint a la pantalla- amb cançons immediates que bevien directament del primer rock'n'roll.

Un d'aquests teen idols va ser Bobby Rydell, nom artístic de Robert Louis Ridarelli, un italoamericà de Filadèlfia que es va donar a conèixer amb singles com "Wild One", "Kissin' Time" o "Volare", aquesta última una versió del clàssic "Nel blu, dipinto di blu" de Domenico Modurgo que prèviament ja havia gravat en anglès Dean Martin. Com tants dels seus contemporanis, Rydell va veure com les seves cançons deixaven d'escalar llocs a les llistes d'èxits a mida que avançaven els 60 i, primer la Beatlemania i posteriorment l'era rock, feien caure en l'oblit aquells ídols adolescents que encara avui són un dels símbols per excel·lència d'uns temps més innocents –però no necessàriament més fàcils-. Tot i això, mai li va faltar feia als escenaris, on s'havia mantingut actiu fins fa ben poc. Ens ha deixat a l'edat de 79 anys.

Fred Johnson (1941-2022)

FRED JOHNSON
(1941-2022)

De com agafar una cançó trista i malencònica com ella sola, i transformar-la en una irresistible peça ballable de les que defineixen èpoques i fins i tot inspiren anuncis de cervesa –qui ja tingui una determinada edat probablement recordi certa campanya publicitària d'una coneguda cervesera barcelonina-. "Blue Moon", l'estàndard de Rodgers i Hart, que The Marcels van transformar el 1961 en un dels grans clàssics de l'era doo-wop. Ens ha deixat un dels membres fundadors d'aquest genial grup vocal de Pittsburg, el baix, Fred Johnson, a l'edat de 80 anys.

El ritme d'aquell garatge

Estar parlant per whatsapp amb un músic i adonar-te que tens posada de fons una cançó seva, que a la vegada és una de les teves noves cançons preferides. I que resulti que el seu grup, que també és un dels teus nous grups preferits, assagi al teu mateix carrer. No m'havia passat mai. I mola molt. No diré el nom del grup, crec que no cal, però ara per fi sé què hi ha darrere d'aquella porta de garatge on, de vegades, escolto ritmes i melodies que em conviden a aturar-m'hi.

Bunny Diamond (1955-2022)

BUNNY DIAMOND
(1955-2022)

Encara no feia ni una setmana que havíem de lamentar la mort per assassinat de Tabby Diamond, quan ens deixava un altre dels components dels components històrics dels Mighty Diamonds, llegendària formació de roots reggae. Bunny Diamond ha mort a l'edat de 67 anys, víctima d'una diabetis.

20 anys sense Layne Staley

Layne Staley (1967-2002)

Va morir la mateixa data que el seu veí i contemporani Kurt Cobain, tot i que vuit anys més tard. Una altra història amb final tràgic que posava punt i final a una de les bandes essencials del rock dels 90. Es commemoren avui dues dècades del traspàs de Layne Staley, vocalista d'Alice In Chains i màrtir de la generació grunge. El drama de l'artista torturat que se n'anava tot deixant un bonic cadàver. L'ànima sensible que havia cantat alguns dels versos més colpidors de la seva generació –es diu de seguida, tenint en compte que parlem dels 90 i del grunge-. Se'l troba molt a faltar.

Bucòlic, a El 9 Nou

Aquest cap de setmana hem assistit al concert de Bucòlic a la sala Nau B1 de Granollers. Presentació d'"Ara que et conec" (2021, RGB Suports), debut discogràfic del trio vallesà i notable col·lecció de cançons pop sense data de caducitat. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.