El destí d'un home desterrat

'The Fate of a Banished Man' (2014). Escultura de Damien Hirst exposada a Chateau La Coste. La lluita per la pròpia supervivència, la del depredador i la de la presa. L'últim instant de qui ho ha perdut tot menys el seu propi destí. Lo Pueg de Santa Reparada (Provença), desembre de 2024.

Crouching Spider

'Crouching Spider' (2003). Escultura de bronze de Louise Bourgeois (1911-2010) instal·lada al centre d'un estany artificial –a la fotografia, parcialment glaçat-, en un dels accessos a Château La Coste. Lo Pueg de Santa Reparada (Provença), desembre de 2024.

Les guineus de Michael Stipe

'Foxes' (2008). Conjunt escultòric de Michael Stipe (R.E.M.) a tocar de les vinyes de Château La Coste (i situat molt a prop del 'Rail Car' de Bob Dylan que hi ha instal·lat a la mateixa finca).

Lo Pueg de Santa Reparada (Provença), desembre de 2024.

Art de carrer en santa seu

Street art exposat en una fortalesa del segle XIV. Retrospectiva de Miss.Tic, pseudònim de l'artista parisenca Radhia Novat (1956-2022), al Palais des Papes. Irreverència, denúncia i provocació en santa seu.

Avinyó, desembre de 2024.

Jimmy Carter (1924-2024)

Dylan i Carter - Foto Getty Images.

Ha mort Jimmy Carter, l'expresident dels Estats Units que comptava a Bob Dylan i Willie Nelson entre els seus amics. La seva figura representava tots aquells valors que la política (no només la nord-americana) ha perdut durant les últimes dècades. El 2020 es va estrenar "Rock & Roll President", un documental que repassava la seva relació amb Nelson i Dylan però també amb Johnny Cash, Allman Brothers i Paul Simon, entre d'altres. De tant en tant m'agrada recuperar aquest fragment on Dylan parla de Carter tot citant la lletra d'una de les millors cançons de Lynyrd Skynyrd –"Simple Man", ni més ni menys-.

Grateful Dead a l'autopista

Baixant per l'autopista amb això a l'horitzó i un directe de Grateful Dead fent companyia. L'Alt Empordà, desembre de 2024.

Dues disqueries marselleses

Segueixo dient que una bona manera de relacionar-se amb qualsevol ciutat, és fer-ho a través de les seves botigues de discos. Aquest matí he anat a Marsella i n'he visitat un parell, Lollipop i Tangerine. En tots dos casos hi he trobat bones seleccions, ofertes temptadores i personal molt amable.

A Tangerine, concretament, hi he conegut un disquer que és fan de King Crimson –els tenia sonant quan hi he entrat- i que va viure a Barcelona durant una temporada a principis dels 80. Li he comprat un vinil de Johnny Cash i hem acabat parlant de Pata Negra i Barón Rojo. Aquelles coses que no solen passar a Amazon ni a Spotify.