Bare trees

Bare trees, gray light

Oh, yeah, it was a cold night

Bare trees, gray light

(Fleetwood Mac)

Les Franqueses del Vallès, gener de 2024.

Conversa i concert amb The Natchet Taylor Band

THE NATCHET TAYLOR BAND
Anònims, Granollers
29 de juny de 2025

Aquest matí he tingut el gust de presentar el concert que The Natchet Taylor Band ha fet a l'Anònims. Una banda de country en el sentit més genuí del terme, formada a Barcelona pel texà Natchet Taylor (guitarra i veu), el britànic Jules Bastrup (guitarra) i els catalans Alfons Foriscot (contrabaix) i Jordi Ollé (bateria). Amb prou feina porten un any tocant junts, però ho fan amb un ofici i una compenetració, que sembla que es coneguin de tota la vida.

El secret de l'èxit –en termes artístics, s'entén– per a una banda com la que ens ocupa no és tant l'excel·lència tècnica, que en aquest cas queda fora de qualsevol dubte, com la química entre els seus components. Els quatre músics que formen The Natchet Taylor Band venen d'entorns tant distants com els seus respectius bagatges, però quan es posen a fer música van tots a una, s'ho passen bé i tota la resta flueix sola. De tot plegat n'hem parlat durant la conversa prèvia a l'actuació.

També hem parlat de la música country, un estil genuïnament nord-americà que ha esdevingut un llenguatge comú per a músics i melòmans d'arreu del món –novament, la mostra són els quatre components de la banda–. I dels seus paral·lelismes amb el punk, que Natchet Taylor ha assenyalat referint-se a tots dos gèneres com a músiques que conviden la gent a aplegar-se i a explicar bones històries a partir de bones cançons, independentment de les habilitats que un pugui tenir. "Three Chords and the Truth", ha sentenciat, recordant la vella expressió de Harlan Howard.

El concert ha alternat clàssics de George Jones ("The Race Is On"), Willie Nelson ("On the Road Again"), Johnny Cash ("Big River"), Merle Haggard ("Mama Tried") i Townes Van Zandt ("Waiting Around to Die"), entre d'altres, amb un cançoner propi on figuren perles de la mida de "Texacana Summer", "Sonora", "Wild Heart Flower", "Running Out My Wild" o "Pale Rider". Dedicaran els mesos d'estiu a gravar un primer àlbum que preveuen publicar a finals d'any. Ganes d'escoltar-lo.

Lynyrd Skynyrd, o la preservació d'un llegat

LYNYRD SKYNYRD

Barcelona Rock Fest 2025

Parc de Can Zam, Santa Coloma de Gramenet

27 de juny de 2025

S'ha criticat molt a Lynyrd Skynyrd pel fet de sortir de gira amb aquest nom, quan tots els components originals del grup són morts. Reconec que jo mateix vaig assistir amb un cert grau d'escepticisme al concert que la banda va fer ahir a la nit al Rock Fest. Però un cop vist i escoltat el que va passar a Can Zam, no puc fer altra cosa que donar-los la raó.

Diguin el que diguin les males llengües, això no és cap banda de tribut, sinó la preservació –i la transmissió– de tot un llegat per part de qui millor el pot preservar, que són Johnny Van Zant i Rickey Medlocke. Admetem-ho, si aquests dos senyors sortissin de gira amb qualsevol altre nom però fent el mateix repertori d'ahir, potser no serien caps de cartell de cap festival però en canvi obtindrien l'aprovació dels més escèptics.

Personalment, si hagués de posar una única pega al concert d'ahir, seria el fet d'haver passat per alt la discografia facturada durant la segona etapa del grup –la de Johnny Van Zant, justament–. No crec que sobrés res ni canviaria una sola coma del repertori que va sonar a Can Zam, però penso que àlbums com "1991" o "The Last Rebel" són plenament reivindicables.

Per tota la resta, els primers acords de "What's Your Name" van fer esvair de cop qualsevol dubte que pogués tenir, l'homenatge a Gary Rossington a "Tuesday's Gone" em va semblar preciós, i la imatge de Rickey Medlocke comandant el trio de guitarristes cap a l'apoteosi final de "Free Bird" directament em va fer levitar. Coses com aquesta no es veuen cada dia, paraula.

Capítol a part mereixeria, és clar, aquell "Sweet Home Alabama" que en certs imaginaris ha arribat a transcendir fins i tot més enllà del nom dels seus autors. Parlem d'una d'aquelles cançons que cada nit són interpretades, i en moltes ocasions banalitzades, arreu del món per incomptables bandes de bar de tota mena i condició. Només faltaria, doncs, que Medlocke i Van Zant no poguessin sortir a fer-li justícia com només ells ho poden fer.

L'aposta segura dels Hellacopters

THE HELLACOPTERS

Barcelona Rock Fest 2025

Parc de Can Zam, Santa Coloma de Gramenet

27 de juny de 2025

The Hellacopters celebrant tres dècades de trajectòria, ahir al vespre al Rock Fest. Amb el català LG Valeta (77) suplint al sempre providencial Dregen, que ningú sap si tornarà o no a les files del combo amb base a Estocolm. Amb Nicke Andersson, Robert Ericksson i Anders 'Boba Fett' Lindström encara com a pilars d'una de les bandes que van abanderar el rock escandinau de la segona meitat dels 90.

També amb un un nou disc sota el braç, el flamant "Overdriver", que certifica el present dels suecs com el més sòlid de tots els seus contemporanis. Va ser una de les obres més referenciades de la nit juntament amb el clàssic "High Visibility" –de cada un en van caure tres cançons–. Un concert que va anar de menys a més, sobretot un cop solventats els problemes tècnics inicials. Segueixen sent una aposta segura en directe.

Dylan i Streisand canten Ray Noble

Bob Dylan torna als estàndards amb "The Very Thought of You", versió d'un clàssic de Ray Noble que canta a duet amb Barbra Streisand. La peça forma part del nou àlbum de la cantant novaiorquesa, "The Secret of Life", publicat avui mateix. Ideal per degustar de matinada amb una copa de Heaven's Door. A l'àlbum també hi figuren duets d'Streisand amb Paul McCartney, Sting, James Taylor i Tim McGraw, entre d'altres.

Lalo Schifrin (1932-2025)

Ha mort Lalo Schifrin. L'home que, literalment, va fer sonar incomptables pel·lícules i sèries de televisió de les que han fet escola. Títols com "Bullitt", "Cool Hand Luke", "Mission: Impossible" o "Starky and Hutch" no s'haurien vist de la mateixa manera sense les seves bandes sonores. I parlant de "Bullitt", els carrers i els turons de San Francisco no han tornat a sonar mai més com en aquella llegendària persecució.

Concert de Natchet Taylor a l'Anònims

Diumenge serem a l'Anònims de Granollers amb The Natchet Taylor Band. Un tast de Texas al cor de Granollers. Concert amb presentació prèvia a càrrec d'un servidor. No s'ho perdin!