'Tot un carrer per comprar'

"Tot un carrer per comprar". L'eslògan forma part del cartell publicitari amb què una associació de comerciants de Barcelona dóna la benvinguda al carrer on es troben els seus establiments associats. No és un carrer del centre, sinó una de les artèries principals d'un barri que les marees turístiques encara no han envaït. Parlem per tant d'una associació que defensa el petit comerç, el de proximitat, les botigues de barri de tota la vida, aquelles que atorguen a una ciutat aquella identitat que les grans superfícies mai tindran. El model de comerç i de consum que tots plegats hauríem de preservar i defensar com a antídot contra els mercats, el neoliberalisme i la globalització entesa en el pitjor dels sentits. Per això em preocupa que els seus representants hagin triat un eslògan com aquest. Perquè, que algú em corregeixi si m'equivoco, els carrers no són per comprar de la mateixa manera que els barris no són per dormir. Els carrers són per fer-hi vida -cosa que inclou comprar, sí, però també i sobretot passejar, gaudir i relacionar-se-. El comerç, en tot cas, ha de ser un dels elements que aglutinin aquesta vida, però mai la raó de ser d'un carrer. Perquè, quan passa això últim, aquest carrer perd la seva identitat i esdevé tan fred com qualsevol galeria d'un centre comercial.