THE SEE SEE + TRAU
Apolo 2, Barcelona
25 d'octubre de 2013
Imaginin-se que agafen un avió a Londres, viatgen fins a Barcelona, algú els recull a l'aeroport i els porta fins a una sala on ja ha començat el concert on vostès ja haurien d'estar tocant. Això és exactament el que li va passar al teclista de The See See, que va arribar a l'Apolo quan el combo londinenc enfilava el tercer tema del seu repertori. Cap problema, al menys per a ell, que va pujar a l'escenari i es va enganxar a la resta del grup a mitja cançó, com si tot just sortís del camerino i sense ni tan sols haver-se acomodat prèviament -no es va treure la jaqueta fins que la peça es va haver acabat-. Detalls com aquest aporten color a un concert. I evidencien la química entre cinc músics de procedència diversa -suecs, britànics i nord-americans- però amb una visió compartida. La d'un pop psicodèlic que beu tant dels Byrds i la Costa Oest de mitjans dels 60 com d'aquella Gran Bretanya que paral·lelament s'expandia a cop de "Rubber Soul" i "A Quick One".
Referents clars per a un discurs edificat única i exclusivament a partir d'idees i recursos propis, i a base de moltes taules, tal i com va deixar clar un passi sense fisures -ni tan sols la incidència aèria va afectar-ne el resultat final-. Dit d'una altra manera, sembla evident que The See See no tenen la transversalitat d'uns Tame Impala i que per tant no acabaran en boca de qui només parla de psicodèlia quan toca fer-ho. Però és encara més evident que, tendències i hypes al marge, el que aquests cinc tenen entre mans és un projecte sòlid i de llarga durada. Com també ho hauria de ser Trau, un combo de Sant Boi que debutava ahir damunt d'un escenari i que des d'ara mateix és una de les propostes més refrescants del pop cantat en català. Amb excomponents de formacions com Les Philippes o Mel, les coordenades van ser les esperades. Pop amb accent de la Swinging London, deutor tant de Ray Davies com dels Beatles de 1967, executat amb tanta precisió com ganes i convicció, i altament contagiós. A seguir-los la pista de ben a prop.
Referents clars per a un discurs edificat única i exclusivament a partir d'idees i recursos propis, i a base de moltes taules, tal i com va deixar clar un passi sense fisures -ni tan sols la incidència aèria va afectar-ne el resultat final-. Dit d'una altra manera, sembla evident que The See See no tenen la transversalitat d'uns Tame Impala i que per tant no acabaran en boca de qui només parla de psicodèlia quan toca fer-ho. Però és encara més evident que, tendències i hypes al marge, el que aquests cinc tenen entre mans és un projecte sòlid i de llarga durada. Com també ho hauria de ser Trau, un combo de Sant Boi que debutava ahir damunt d'un escenari i que des d'ara mateix és una de les propostes més refrescants del pop cantat en català. Amb excomponents de formacions com Les Philippes o Mel, les coordenades van ser les esperades. Pop amb accent de la Swinging London, deutor tant de Ray Davies com dels Beatles de 1967, executat amb tanta precisió com ganes i convicció, i altament contagiós. A seguir-los la pista de ben a prop.
 |
| The See See. |
 |
| Trau. |
M'alegro que el concert fos bo, per part de les dues formacions i en especial pels Trau. Sens dubte els catalans són una banda per seguir-los ben a prop amb una proposta molt creativa i emocionant; mentre que els britànics em semblen un dels gups actuals, amb arrels psicodèliques, més convincents. Gràcies per la crónica.
ResponEliminaGràcies a tu per la visita! :-)
Elimina