![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfksiCoaTA-6YMt4XjstaSLio69LleITfnzFfxH5fnur19m8zFFVa9SIZ2Cfo5tncT7ufT0G0TGPiMxzAHL-VHlspKdgYiPP3ecOhf0fwA9DWnbxwlJSOGAdD3ZB9wi9x7MFAzQWNg1UE/s1600/ndr.jpg) |
Nick Drake. |
"Nick Drake creia que era bo. Jo li vaig dir que ho era. John Peel li va dir, i també John Martyn. John Wood li va dir. Molta gent li va dir que era realment bo, però els seus discos no es venien. Ell esperava poder arribar a la gent i creia que podia fer-ho. Desitjava ser acceptat, tenir un públic que l'escoltés. No era la manca de diners el que el preocupava, sinó per què la gent no responia a la seva música". El productor
Joe Boyd va ser una de les poques persones que van arribar a conèixer
Nick Drake de prop. El seu és un dels testimonis a partir dels quals
John Robinson reconstrueix una figura tan enigmàtica com apassionant, tan hermètica com influent i tan sensible com evocadora. Uncut publica l'article en qüestió a la seva edició d'octubre, i la seva lectura no hauria de deixar ningú indiferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada