Barbudo

"Volíem assolir l'equilibri entre Michael Jackson i Santana", explica Ben Stanworth, un dels tres components de Barbudo, tot referint-se al darrer single d'aquest trio del sud d'Anglaterra, "Secret Admirer". Un exercici de funk elegant, ballable i carregat d'essències llatines que arriba tan sols un any després de l'aclamat debut discogràfic dels britànics -"Pleasures" (2017)- i que els ha permès obrir-se camí tant als circuits del seu país com a fora. No són pocs els mitjans especialitzats que parlen d'ells en termes superlatius, i tot just el mes passat es van proclamar guanyadors del concurs de bandes emergents organitzat al Regne Unit amb motiu del Record Store Day.

Barbudo citen influències com Steely Dan, Shuggie Otis o els Isley Brothers, una llista a la qual podríem sumar noms com els d'Stevie Wonder, Al Green o Smokey Robinson. El resultat és un còctel de funk, soul, r&b i acid jazz que podria haver sortit de la factoria Motown en algun moment indeterminat de la dècada dels 70, però que en ple segle XXI sona fresc i vigent com ell mateix. Pel que fa a la temàtica de "Secret Admirer", Harry Stanworth -germà de Ben- explica que es refereix a allò que coneixem com a guilty pleasures, "coses que no es consideren 'cool' de cara a la galeria, però que en privat sabem valorar per elles mateixes". Sigui com sigui, Barbudo no és cap guilty pleasure sinó una realitat a l'alça que bé podria esdevenir la nova banda preferida de qualsevol de vostès. Descobreixin-los a Soundcloud.