Dues dècades sense Sinatra

Francis Albert Sinatra (1915-1998).

Hi ha dates que un no oblida per molts anys que passin. Per exemple, on era i què feia quan va saltar la notícia de la mort de Frank Sinatra. Jo estava a casa assegut davant del televisor. Si no ho recordo malament s'emetia un d'aquells magazines de tarda que un només podia arribar a veure per avorriment en uns dies en què l'oferta d'oci domèstic no era ni molt menys l'actual. El cas és que en un moment determinat va saltar la notícia d'última hora, el canal televisiu de torn va donar pas als serveis informatius i aquests van anunciar la mort d'una de les icones culturals més grans de la història recent. Tenia 82 anys i la seva salut s'havia ressentit durant els darrers temps, però aquests detalls pesaven poc si tenim en compte que Sinatra era una d'aquelles estrelles que semblaven eternes. Concebre un món sense ell era com imaginar-se avui un món sense els Rolling Stones o, fa tan sols tres anys, un món sense David Bowie. No cal dir que el xoc va ser considerable. Se n'havia anat un dels més grans i se n'havia anat després de viure una vida sencera, tal i com ell mateix havia cantat tantes vegades, a la seva manera. Va dir adéu tal dia com avui de fa 20 anys.