Definitivament va ser una jornada rodona, discogràficament parlant, el 25 de febrer de 1973. El mateix dia que Alice Cooper i Dr. John publicaven dues obres mestres com "Billion Dollar Babies" i "In the Right Place", respectivament, John Cale lliurava un altre treball capital com és "Paris 1919", considerat per molts com el seu cim creatiu al marge de la Velvet Underground. Un àlbum que deixava enrere la naturalesa experimental dels seus predecessors per potenciar el format cançó, i de quina manera.
Aquí hi trobem "Child's Christmas in Whales", "Hanky Panky Nolow", "Andalucia" o la mateixa "Paris 1919". Pop d'autor d'alta sofisticació, i una sèrie de vinyetes inspirades en l'Europa d'ara fa cosa d'un segle. Producció d'un Chris Thomas que tot just començava a destacar dins de l'ofici, i una nòmina de músics de sessió on figuraven pesos pesants com Lowell George i Richie Hayward de Little Feat, a la guitarra i la bateria respectivament, o Wilton Felder dels Crusaders, al baix. Un clàssic de ple dret, atemporal i encara influent a data d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada