Mig segle de "Billion Dollar Babies"

De quan era habitual que un grup de rock facturés dues obres mestres –o més- en menys d'un any. I que les obres en qüestió escalessin posicions a les llistes d'èxits sense haver de renunciar els seus autors a les seves essències –en el cas que ens ocupa, el perill, l'escàndol i la provocació-. Alice Cooper, el grup, va publicar el 1973 els seus darrers dos àlbums d'estudi, "Billion Dollar Babies" i "Muscle of Love". El primer va veure la llum avui fa 50 anys, i sol considerar-se com el cim creatiu d'una formació que ja s'havia guanyat un lloc de ple dret a l'Olimp del rock i la música pop, havent contribuït a definir registres i corrents com el glam, el shock rock, el heavy metal o el rock'n'roll amb accent de Detroit.

Producció de Bob Ezrin, una banda en estat de gràcia i sobretot un repertori dels que no admeten discussions. La peça titular és una mirada a les contradiccions de l'èxit massiu que el combo tot just acabava d'assolir. "No More Mr. Nice Guy" és la resposta de Furnier a tots els reaccionaris i gent de missa que l'havien acusat de coses que no era –també, molt probablement, la seva composició més definitiva amb permís d'"School's Out"-. "Elected" –adaptació del primer single del grup, de 1969- és una sàtira del món de la política que es podria aplicar també al de les estrelles del rock. La inicial –i majestuosa- "Hello Hooray" és una versió d'una peça de Rolf Kempf –gravada originalment per Judy Collins- que Alice Cooper pràcticament es va fer seva.

La gira de presentació del disc va ser una de les més massives del seu temps, batent rècords a nivell de recaptació als Estats Units. Seguint amb la teatralitat que ja havia caracteritzat els seus concerts en campanyes anteriors, la banda va contractar el mag James Randi, qui va dissenyar un espectacle on ell mateix acabava decapitant Furnier amb una guillotina –aquest número esdevindria un clàssic de les gires d'Alice Cooper, tant la banda com el projecte solista del cantant-. També hi havia un moment en què Cooper mutilava nines amb forma de nadons. Era una forma de denunciar l'abús contra els infants. Com era d'esperar, certa gent d'ordre ho va tornar a malinterpretar –o a entendre de forma interessada-, i la polèmica va estar servida.