"El sistema capitalista es incapaz de satisfacer las necesidades básicas de todas las personas y de preservar las condiciones biofísicas para la supervivencia de la especie humana sobre la Tierra. El progreso técnico que ha sido capaz de multiplicar la producción se manifiesta cada vez menos como creador de bienestar y más como generador de malestares: guerra, destrucción ecológica, insatisfacción vital... Nada de lo que el capitalismo prometía se ha realizado: el hambre no se ha erradicado; no todo el mundo tiene vivienda, educación y sanidad garantizadas; los derechos humanos y la democracia son vulnerados en todas parte... Podemos y debemos ser claros: el modo de producción, distribución y consumo predominante -el capitalismo- es ecológicamente insostenible, estructuralmente violento, socialmente injusto, políticamente antidemocrático, y ni siquiera consigue hacer felices a muchas de las personas pertenecientes a las finas capas de la población mundial que más se benefician del mismo".
JORDI GARCIA JANÉ. "Adiós, capitalismo" (2012)
No estic del tot d'acord amb la terminologia emprada per Garcia Jané, però sí que coincideixo plenament en el fons de la qüestió. Per entendre'ns, jo no assenyalaria al capitalisme en si com a font de tots els nostres mals, però sí això que s'anomena neoliberalisme, aquest model salvatge i descontrolat de capitalisme que ens ha portat fins on ens trobem i que s'ho acabarà carregant tot si ningú l'atura -és a dir, el regula i el controla-. En aquest sentit, sí que estic totalment d'acord que, amb crisi o sense, aquest model és injust, insostenible, antidemocràtic -algú els ha preguntat mai si estan disposats a pagar un deute que vostès no han generat?- i fins i tot cruel en tots els àmbits. Garcia Jané proposa al seu llibre alternatives per a guiar-nos a curt i mitjà termini cap a una societat millor. No sé en quin grau encerta o s'equivoca, tampoc sé ben bé cap on cal anar, però sí que tinc clar que l'immovilisme és perillosíssim. I, a risc de fer-me pesat, insisteixo que la solució no passa per la tan esperada recuperació econòmica. Perquè aquesta recuperació, aquest anhelat retorn als anys anteriors a la crisi, ho és a la vegada de la dinàmica vertiginosa que condueix a desastres com el que ja coneixem. La del sector financer que fa i desfà al seu gust -és aquí on han d'entrar la regulació i el control-, la d'una societat al servei d'empreses, governs i fons monetaris -quan hauria de ser a l'inrevés-. En altres paraules, ho podem anomenar capitalisme, neoliberalisme o xxx (sí, tres x, perquè tot plegat resulta pornogràfic), però la cosa no s'aguanta per enlloc. No s'hi ha aguantat mai, per molt que no ens n'haguem adonat fins que la famosa crisi ens ha tocat directament a nosaltres. I si no canviem el xip, no hi ha recuperació que valgui.