Ross the Boss (1954-2026)

Ens ha deixat Ross Friedman, més conegut com a Ross the Boss, guitarrista i fundador de dues bandes a priori tan allunyades estèticament com els Dictators i Manowar. Amb els primers va posar part de les bases d'aquell punk novaiorquès que gravitaria al voltant del CBGB durant la dècada dels 70. Amb els segons va abanderar tota una manera d'entendre el heavy metal, que els fans més acèrrims van adoptar com un dogma ('Death to False Metal') i la resta vam contemplar des d'una certa distància (la mateixa que separa aquells primers àlbums amb Ross the Boss, de tot el que la banda faria després). Els seguidors dels Dictators i de Manowar solen habitar en coordenades clarament dividides i difícilment conciliables. Jo, personalment, com en tants altres àmbits d'aquesta vida, no tinc cap problema a l'hora de combinar "The Minnesota Strip" amb "Fighting the World".

Chip Taylor (1940-2026)

Ha mort Chip Taylor, l'home que va compondre "Wild Thing" (The Troggs), "Angel of the Morning" (Merrilee Rush), "I Can't Let Go" (Evie Sands) i "Try (Just a Little Bit Harder)" (Janis Joplin), entre moltes altres. Menys predicada però igualment recomanable és l'abundant discografia que va lliurar a títol personal. Un dels capítols més apassionants bé podria ser la seva associació amb Carrie Rodriguez, amb qui ara fa cosa de 20 anys va signar sis àlbums que són pura orfebreria sonora.

Outlaw Music Festival Tour 2026

Willie Nelson anuncia les dates d'una nova edició de l'Outlaw Music Festival Tour, esdeveniment itinerant que aquest estiu tornarà a recórrer la geografia nord-americana amb el Red Headed Stranger com a cap de cartell. En aquesta ocasió s'hi sumaran (en diferents dates) The Avett Brothers, Sheryl Crow, Wilco, Margo Price, Billy Strings, Rodney Crowell, Sierra Hull, Robert Randolph i Lukas Nelson, entre d'altres. Apuntar que Willie Nelson farà 93 anys el mes vinent. Impressionant és poc.

The Old Nickel Hotel

A primitive love

And a ride on the mystery train

A primitive love

A room at the heart

The Heartbreak Hotel

(U2)

Amsterdam, març de 2026.

Dylan versiona Eddie Cochran

Bob Dylan ha iniciat aquesta matinada a Omaha, Nebraska, un nou tram nord-americà del 'Rough and Rowdy Ways World Wide Tour'. I ha introduït variacions com a mínim remarcables a un repertori que en els quatre anys i mig que porta de gira encara no havia mutat fins a tal punt.

El nou setlist resta pes a "Rough and Rowdy Ways" (de les nou cançons del disc que solien caure cada nit, baixa fins a sis), i repesca títols pretèrits que aquests últims anys s'havien reservat per les campanyes d'estiu en el marc de l'Outlaw Music Festival –l'esdeveniment itinerant promogut per Willie Nelson, que en cas de repetir-se enguany, tot apunta que serà sense Dylan.

Així, "Mother of Muses", "My Own Version of You" i "Goodbye Jimmy Reed" han caigut d'un setlist que ha tornat a fer lloc a "All Along the Watchtower", "Love Sick" o un "Man in a Long Black Coat" que Dylan no tocava en directe des de feia 13 anys. Abans de tancar amb "Every Grain of Sand" ha versionat el "Nervous Breakdown" d'Eddie Cochran (qui, com ell mateix, era de Minnesota).

Les cançons nòmades de Laura Silverstone

LAURA SILVERSTONE

Sala Rockòdrom, Hostalets de Balenyà

21 de març de 2026

Té alguna cosa d'ancestral, de mística fins i tot, la manera com Laura Silverstone toca la guitarra. Quan es deixa anar, tant pot evocar les formes més orgàniques d'uns Led Zeppelin –els de "III"– com acostar-se fins als passatges més tel·lúrics de cançoners com els de Jeff Buckley o fins i tot Michael Chapman.

Nascuda a Bilbao, establerta a Edimburg, viu en una furgoneta amb la qual ha conduït des de la capital escocesa fins al cap Nord, interpretant pel camí unes cançons que conjuguen l'extrem més indomable del folk amb la calidesa del jazz vocal, i aprofitant el viatge per compondre'n de noves.

Les unes i les altres les va tocar ahir a la nit a la sala Rockòdrom dels Hostalets de Balenyà, en condició d'artista convidada de Willie Nile i amanint el repertori amb batalletes que van aportar alguna cosa més que context. Actuació promoguda per K.O.K.

Dels carrers de Nova York al Rockòdrom dels Hostalets

WILLIE NILE

Sala Rockòdrom, Hostalets de Balenyà

21 de març de 2026

Magnífic concert de Willie Nile amb els sempre solvents Stormy Mondays com a banda d'acompanyament, ahir a la nit al Rockòdrom dels Hostalets de Balenyà, promogut per la bona gent de K.O.K. El veterà trobador novaiorquès venia a presentar "The Great Yellow Light", un àlbum notable en el qual passa revista a les convulsions del món present amb pistes com "Wild Wild World" o "Wake Up America".

Totes dues van sonar al Rockòdrom, emmarcades en un repertori dins del qual també van tenir cabuda l'antèmica "We Are, We Are" i una emotiva "An Irish Goodbye", dedicada al seu pare –108 anys a l'esquena i en plena forma, segons va explicar–, sense oblidar-se de joies de la mida de "Children of Paradise", "House of a Thousand Guitars" o aquell "One Guitar" que en algun univers paral·lel deu fer alçar estadis sencers.

Un dels moments estel·lars de la vetllada va ser la lectura gairebé minimalista d'"Streets of New York", declaració d'amor a la ciutat de Ramones, Television i Dion DiMucci, que ara fa justament 20 anys donava títol a la que esdevindria una de les obres més canòniques de Nile. La va fer tot sol al piano, amb irrupció final de la banda en una robusta coda que va semblar el "Jungleland" d'Springsteen despatxat en una sala amb capacitat per a uns 400 afortunats. Diuen que les parets del Rockòdrom encara tremolen...