Janis Joplin a la porta

Portes que conviden a entrar. El somriure de Janis Joplin decorant un dels racons de Can 60, un bar de rock'n'roll amb molt d'encant. Sant Hilari Sacalm, abril de 2026.

Half awake in a fake empire

Tiptoe through our shiny city

With our diamond slippers on

Do our gay ballet on ice

Bluebirds on our shoulders

We're half awake in a fake empire

(The National)

Granollers, abril de 2026.

Nedra Talley (1946-2026)

Ha mort Nedra Talley, l'última supervivent de les Ronettes, la cosina de les germanes Veronica i Estelle Bennett, la corista que cantava a l'esquerra de Ronnie Spector. Amb ella s'acaba una de les grans nissagues de l'era daurada dels girl groups.

Gregg Foreman (1972-2026)

Un d'aquells músics que van estar a l'altre costat de la barrera, Gregg Foreman va exercir com a disc jockey i com a periodista musical, a banda d'encapçalar bandes com The Delta 72. Amb aquesta formació es va fer un nom a l'escena post-punk de Washington DC durant la dècada dels 90 i va aproximar els postulats de tòtems com Fugazi fins a llenguatges com els del blues o el rock de garatge. Un cop fora del grup, va formar part de projectes com Dirty Delta Blues, la banda d'acompanyament de Cat Power –de la qual va ser teclista i director musical–. La seva imatge era pur rock'n'roll.

Veritats sobre tres o quatre acords

NATCHET TAYLOR + RED AT NIGHT

Anònims, Granollers

26 d'abril de 2026

Final de la gira conjunta de Natchet Taylor i Red At Night, aquest migdia a l'Anònims de Granollers. Doble sessió de punk acústic i country sense pal·liatius. I un bon grapat de cançons de les que proclamen veritats sobre tres acords (quatre com a molt).

Red At Night ha refermat tota la força que poden arribar a tenir una guitarra acústica i una veu que canta sense embuts. "Rock'n'roll is all I got", ha confessat a la torrencial "All I Got", provinent de l'EP "With the Radio On" (2024).

"Nobody's looking at the stars anymore / Nobody listens to records lying on the floor", ha lamentat en una peça inèdita que formarà part del seu pròxim disc. El manifest de qui no vol formar part de la roda sinó celebrar tot allò que en queda fora.

Natchet Taylor ha obert amb la sempre tonificant "Texacana Summer" i ha posat l'Anònims de potes enlaire amb el country punk indomable de "Running Out My Wild", totes dues provinents de "Troubadours of the Swingin' Doors" (2026).

Ha reivindicat les seves arrels texanes amb cites a Townes Van Zandt ("Pancho and Lefty") i James McMurtry ("Levelland"). I quan el respectable li ha demanat un bis s'ha despenjat amb el "Wonderwall" d'Oasis, però en la versió de Ryan Adams, que avui s'ha manifestat més oportuna que l'original.

Natchet Taylor.

Red At Night.

Quan Rodney Crowell va actuar al Zorrilla

RODNEY CROWELL

Blues & Ritmes @ Teatre Zorrilla, Badalona

25 d'abril de 2026

Hi ha coses que no s'acostumen a veure cada dia, i després hi ha aquells miracles que només s'arriben a materialitzar quan s'alineen els astres adequats. Com per exemple la possibilitat d'assistir a un concert de tot un senyor Rodney Crowell en un auditori amb capacitat per a 200 afortunats al cor de Badalona. Va passar ahir al Teatre Zorrilla, actuació auspiciada per la bona gent de Blues & Ritmes que va marcar el debut del texà als nostres escenaris, també l'inici d'una atapeïda gira europea.

A punt de fer 76 anys, el noi de Houston presumeix de l'ofici de qui ha après dels millors mestres abans de fer escola ell mateix, també de la vitalitat de qui ha envellit tan extraordinàriament com la seva obra. La seva presència escènica, austera però elegant com ella sola, és fruit de tota una vida dedicada al noble art de fer cançons i servir-les al respectable. Se'n diu tenir classe, i és la viva imatge d'allò que mai arribaran a ser determinades estrelles de posar i treure quan tinguin la seva edat.

L'autor de "Diamonds & Dirt" (1988) va comptar amb el suport de la teclista Catherine Marx i el violinista i mandolinista Eamon McLoughlin. La primera és una vetarana de bandes com la de Conway Twitty. El segon és membre de la 'house band' del Grand Ole Opry, i amb una credencial com aquesta no requereix cap més introducció. El repertori va repassar de manera generosa una carrera que ha donat fruits de la mida d'"East Houston Blues", "Earthbound", "Leaving Louisiana In The Broad Daylight" o "I Ain't Living Long Like This".

Títols que va amanir amb històries i anècdotes viscudes al costat d'amics, mentors i companys de viatge com Guy Clark o Emmylou Harris. També amb una emocionant cita a Townes Van Zandt, aquell gran final amb el públic cantant –o intentant-ho– la tornada de l'eterna "Pancho and Lefty". Si es pogués posar alguna objecció al concert d'ahir, seria el fet d'haver obviat l'últim i encara flamant àlbum de Crowell, el notable "Airline Highway" (2025). És un detall menor, un apunt sense importància, d'una vetllada que es recordarà durant molts anys.

Play me some mountain music

Play me some mountain music

Like grandma and grandpa used to play 

(Alabama)

Sant Feliu de Buixalleu, abril de 2026.