dijous, 9 de desembre de 2021

Gary Scruggs (1949-2021)

GARY SCRUGGS

(1949-2021)

Ens ha deixat Gary Scruggs, el fill gran del mestre del banjo i figura referencial del bluegrass Earl Scruggs, amb qui va arribar a tocar tot formant part de la seva banda d'acompanyament amb la resta dels seus germans. Una aventura que el va portar a fer sessions amb els Byrds i a posar el seu pare en contacte amb els components de la Nitty Gritty Dirt Band –va ser així com el patriarca Scruggs va acabar formant part d'aquell monumental homenatge als pioners de la música country que va esdevenir l'imprescindble "Will the Circle be Unbroken" (1972), setè àlbum de la banda californiana-. Amb un dels seus germans, Randy Scruggs, va formar el duet The Scruggs Brothers. També va signar discos amb el seu propi nom i va col·laborar amb gegants com Waylon Jennings.

John Miles (1949-2021)

JOHN MILES

(1949-2021)

Va ser una de les veus de The Alan Parsons Project. També va acompanyar gegants com Jimmy Page o Tina Turner. Però John Miles serà recordat sobretot per composicions signades amb el seu propi nom com ara l'eterna "Music". Preciosa perla pop que acostava en ple 1976 les estructures del rock progressiu a les pistes de ball de la música disco, també un cant d'amor incondicional a la música que li donava títol. La peça que obria el primer àlbum del britànic, el clàssic "Rebel" –on figurava l'igualment eterna "Highfly"-. Miles ha mort a l'edat de 72 anys. Que no deixi de sonar aquell "Music" a la seva memòria.

dimecres, 8 de desembre de 2021

Neil Flanz (1938-2021)

NEIL FLANZ
(1938-2021)

Mestre de la pedal steel guitar, el canadenc Neil Flanz va arribar a Nashville a principis de la dècada dels 60 i va alternar la seva feina com a músic de sessió per a figures com Charlie Louvin, amb la publicació a títol propi de discos instrumentals com el més que reivindicable "Neil Flanz and his Nashville Steel" (1962). Tot i això, sol ser recordat sobretot com un dels components dels Fallen Angels, la banda d'acompanyament de Gram Parsons –va participar a la gira de presentació de "GP" i se'l pot escoltar al disc en directe "Live 1973" (1982)-. Posteriorment va seguir acompanyant a figures com Joe Sun. Ha mort a l'edat de 83 anys.

41 anys sense Lennon

John Lennon (1940-1980) - Foto Michael Putland.
Es commemoren avui 41 anys de la tràgica mort de John Lennon. I com cada 8 de desembre, data assenyalada al calendari melòman, li retrem homenatge escoltant els seus discos, els que va signar amb el seu nom i els que va gravar amb els Beatles. I per segon any consecutiu constatarem com algunes de les seves composicions més compromeses poden arribar a tenir més sentit que mai en un escenari tan distòpic com el present. Penso en aquell "Gimme Some Truth" on Lennon carregava contra la manipulació de l'opinió pública per part de les elits dirigents. Una de les seves cançons més definitives i una de les peces d'aquell totèmic "Imagine" (1971) del qual celebràvem recentment el 50è aniversari. Un missatge tan actual i oportú com el primer dia –o encara més- a cinc dècades d'haver-se publicat.

dimarts, 7 de desembre de 2021

Stonewall Jackson (1932-2021)

STONEWALL JACKSON
(1932-2021)

L'última actuació d'Stonewall Jackson en públic havia estat el 2013 durant el funeral de George Jones. L'any anterior s'havia retirat oficialment dels escenaris després de gairebé sis dècades de trajectòria. Nascut a Carolina del Nord el 1932, batejat amb el nom d'un heroi de guerra confederat –sí, el seu nom artístic era el seu nom civil-, Jackson va debutar el 1959 amb el magnífic "The Dynamic Stonewall Jackson", un àlbum que recollia en clau contemporània el bo i millor de la tradició honky tonk. Va ser el primer d'una sèrie de treballs que el van situar entre la reialesa del country –a destacar també títols com l'explícit "The Sadness in a Song" (1962), que gairebé podria definir l'essència de tot un gènere musical-. Ens ha deixat a l'edat de 89 anys, un dels últims supervivents de l'era daurada del citat honky tonk.

50 anys de "Wild Life"


Es commemoren avui 50 anys de la publicació de "Wild Life", el disc de debut dels Wings de Paul McCartney. També un d'aquells àlbums que al seu moment van ser rebuts de forma generalment tímida –per part de crítica i de públic- però als quals el temps ha acabat donant la raó. De la mateixa manera que l'igualment revalorat "Ram", publicat tan sols mig any abans i signat per Macca juntament amb qui aleshores era la seva esposa, Linda McCartney, ens trobem davant d'un àlbum on el de Liverpool revela el seu vessant més bàsic i s'avança unes quantes dècades a tot allò que solem anomenar lo-fi.

En certa manera, les sessions del citat "Ram" havien estat una mena d'embrió del que esdevindria Wings, la primera banda que McCartney posava en marxa després de la separació dels Beatles. Havia estat durant aquelles mateixes sessions quan el matrimoni havia entrat en contacte amb el bateria nord-americà Denny Seiwell, primera incorporació a un combo que s'acabaria tancant amb l'entrada de l'exMoody Blues Denny Laine. Va ser aquesta formació l'encarregada de donar forma a un repertori que efectivament evocava la senzillesa i els aires bucòlics que desprenia la caràtula del plàstic.

Publicat tal dia com avui de 1971, "Wild Life" començava fort amb el cop de puny frontal de "Mumbo", un exercici de soul a tota castanya i amb factura gairebé protopunk, i tot seguit s'endinsava en el blues decadent i pantanós de "Bip Bop". "Love Is Strange", expansiva lectura en clau rural del clàssic de Mickey & Sylvia, assenyalava a Grateful Dead i als directes de Dylan. La peça titular era un intens exercici pop marca de la casa de l'autor de "Hey Jude" i "Let It Be". I la fràgil "Dear Friend" semblava buscar la reconciliació amb John Lennon després del foc creuat que ambdós exBeatles havien disparat respectivament a "Ram" i "Imagine" durant els mesos previs. Wings van fer discos més definitius en anys posteriors, però mai més van tornar a sonar d'aquella manera.

dilluns, 6 de desembre de 2021

Tàlveg, a El 9 Nou


El jazz, entès en la seva accepció més lliure i transgressora. El cap de setmana passat vam assistir al concert de Tàlveg, trio format per Marceŀlí Bayer (saxo), Ferran Fages (guitarra elèctrica) i Oriol Roca (bateria), al 49è Cicle Jazz Granollers. Ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.