El Indio Solari (1949-2026)

Em deia una vegada un músic argentí que era difícil d'entendre la importància d'algú com Carlos Alberto Solari, més conegut com El Indio Solari, si un no havia nascut a l'Argentina. Per molt que l'onada expansiva de la seva obra s'escampés pràcticament per tot l'hemisferi llatinoamericà. Vocalista de llarga trajectòria, primer amb Patricio Rey y Sus Redonditos de Ricota, després amb Los Fundamentalistas del Aire Acondicionado –totes dues bandes s'havien format a la ciutat de La Plata–, la seva obra explica gairebé mig segle de rock al país llatinoamericà, però també va plena de compromís social. En temps molt foscos, el vocalista va donar esperança a molts argentins, m'explicava aquell músic. Les arts també van d'aquestes coses. Solari ha mort a l'edat de 77 anys. El rock argentí està de dol.

Repàs al rock alternatiu nord-americà

STEVE STALEY + iX. DANTE

Anònims, Granollers

7 de juny de 2026

Steve Staley (Sleeping Giant) i iX. Dante (Obrigada) han compartit aquest migdia l'escenari de l'Anònims. Concert dividit en tres actes –els dos artistes en solitari, i un últim terç amb format de duet–, i un repertori que ha alternat originals de les respectives bandes amb un repàs –gairebé una lliçó magistral– al rock alternatiu nord-americà dels 80 i els 90. Cites a Soundgarden, Alice In Chains, Neil Young (amb Crazy Horse), Nirvana i Hüsker Dü, entre d'altres. Fins i tot s'han atrevit a reivindicar Days Of The New. No he arribat a conèixer molts fans del combo d'Indiana. Avui n'han coincidit dos en un mateix escenari.

Bob Dylan torna als Basement Tapes?

Bob Dylan torna als Basement Tapes (és una forma de parlar: si no ha mirat mai enrere, no començarà a fer-ho ara). Si dijous iniciava a Troutdale (OR) la gira d'estiu tocant per primer cop en directe una raresa tan rebuscada (en el bon sentit) com "Baby, Won't You Be My Baby", aquesta matinada a Woodinville (WA) ha obert el concert amb la més assequible "You Ain't Goin' Nowhere" (un altre tema és com la deu haver tocat, per saber-ho caldrà esperar que es filtrin els primers 'bootlegs'). Portava 18 anys sense fer-la en directe. A falta de concretar si la mantindra durant els dos mesos de gira que té per davant, això es comença a posar interessant.

Desert Wind

Desert wind

Blowin' me away again

Now you're my only friend

I've got left to call

(Cody Jinks)

Records d'un viatge a Arizona, ja fa molts anys.

Jimmy Hughes (1938-2026)

Una d'aquelles figures que solen apreciar els estudiosos de llegats com els dels estudis FAME de Rick Hall, o de segells com Atlantic, Vee-Jay i Stax. Jimmy Hughes va ser una veu important, tot i que no sempre se la recordi prou, del rhythm & blues i el soul de la dècada dels 60. Al costat de Hall va contribuir a definir el so de Muscle Shoals, i de passada el del southern soul. Els seus singles de l'època van ser celebrats –i ballats– pels mods i segueixen animant 'allnighters' arreu del món. Ha mort a l'edat de 88 anys.

Bob Dylan, gira de primavera-estiu

Bob Dylan ha iniciat aquesta matinada a Troutdale, Oregon, una gira nord-americana que culminarà l'1 d'agost a Nashville, Tennessee. Seran 35 concerts repartits en poc menys de dos mesos, que no és poca cosa quan un acaba de fer 85 anys. Dylan ha tocat el piano, acompanyat per la mateixa banda de les campanyes recents –Tony Garnier, Bob Britt, Doug Lancio i Anton Fig-.

El repertori, estructurat com els de les gires dels dos estius passats amb Willie Nelson, ha esquivat els grans reclams del cànon dylanià per centrar-se en pistes menys evidents. Ha obert amb "To Be Alone with You" i ha tancat amb "Crossing the Rubicon", cita a l'encara definitiu "Rough and Rowdy Ways" –de RRW també ha caigut "I Contain Multitudes", sent el primer cop que el de Minnesota toca peces d'aquest disc fora de la gira del mateix nom.

A destacar també el rescat de "Baby, Won't You Be My Baby", raresa inclosa al volum 11 de les Bootleg Series, que Dylan encara no havia interpretat mai en directe. Lucinda Williams i John Doe han estat els teloners de la vetllada, formant un triple cartell tan impactant com les tres trajectòries que hi han confluït.

Ronald LaPread (1949-2026)

Ens ha deixat Ronald LaPread, baixista dels Commodores entre 1970 i 1986, i com a tal una peça clau de la base rítmica de la banda d'Alabama durant els seus anys daurats –amb Lionel Richie o sense–. El baix de LaPread va fer bategar pistes com "Brick House", "Easy" o "Nightshift". Ha mort tres anys després del traspàs del guitarrista Sheldon Reynolds, membre del grup durant els 80.