Joe Fields Goes Back to Texas!

He seguit la música de Joe Fields des que el vaig veure en directe per primer cop, fent versions de Hank Williams i George Strait, l'agost de 2018 en un local que em quedava a 15 minuts a peu de casa i que malauradament ja ha tancat portes. He escoltat cada disc que ha tret, he assistit a tots els concerts seus que he pogut, i vaig celebrar des de la distància els dos guardons que va obtenir en un certamen internacional de música country a l'estat de Texas. Ara m'assabento que aquest any actuarà per tercer cop al Texas Sounds International Country Music Awards Festival, però no com a concursant sinó com a estrella convidada (Special Guest Star). I llegeixo les paraules amb què s'anuncia la seva actuació, i que aviat es posaran a la venda les entrades, i m'adono que el Josep està fent allò que fan tants artistes internacionals que a mi m'agraden quan venen de gira per aquí. Portar la seva música tan lluny com li és possible, i gaudir del viatge en tots els sentits. Visc en un país on l'enveja i el ressentiment són a l'ordre del dia, i on el fracàs aliè sol ser més satisfactori que l'èxit d'un mateix. Doncs jo m'alegro molt que a la gent que tinc a prop li vagin bé les coses, i em fa una il·lusió brutal que algú a qui he seguit des del principi hagi arribat fins a on ha arribat Joe Fields. Moltes felicitats, Josep Ponsà!

Gary Walker (1942-2026)

Gary Walker, nascut Gary Leeds, va ser bateria i vocalista dels Walker Brothers, aquell trio nord-americà de pop plusquamperfet que durant la dècada dels 60 va arrasar les llistes d'èxits britàniques amb pistes de la mida de "The Sun Ain't Gonna Shine Anymore". També n'era l'últim supervivent, després de la mort d'Scott Walker ara fa set anys. Ens ha deixat pocs dies abans del que hauria estat el seu 84è aniversari. La influència del conjunt es pot traçar en catàlegs com els de Pulp, The Last Shadow Puppets o el mateix David Bowie. Abans de formar part del grup, Leeds havia tocat amb els Standells –prèviament a la gravació de "Dirty Water"– i havia girat amb P.J. Proby.

Harrison cantant Dylan en un cotxe

George Harrison.

Disposar-te a creuar un carrer, i que passi per davant teu un cotxe amb el volum de la música prou alt per poder distingir que hi sona George Harrison interpretant "If Not For You" de Bob Dylan –la versió inclosa al totèmic "All Things Must Pass" (1970)–. Petits detalls que fan que aquest món encara tingui sentit.

John Hammond Jr. (1942-2026)

Ens ha deixat John P. Hammond, també conegut com a John Hammond Jr., figura important del revival blues de la dècada dels 60. Fill del llegendari caçatalents John H. Hammond –l'home que va 'descobrir' Billie Holiday, Bob Dylan i Bruce Springsteen–, va dedicar bona part de la seva vida a preservar i difondre tradicions com les de Chicago o el Delta de Mississippi –també va consagrar un disc sencer al cançoner de Tom Waits-.

Al seu àlbum de 1965 "So Many Roads" el van acompanyar Robbie Robertson, Garth Hudson i Levon Helm –també Mike Bloomfield–, que acabaven de deixar a Ronnie Hawkins i anaven camí d'esdevenir The Band. Quan es va assabentar que Bob Dylan buscava una banda de suport per fer la seva primera gira amb format elèctric, ell mateix li va recomanar els serveis de Robertson i companyia, i la resta és història.

Sembla ser que, en algun moment de 1967, Hammond va arribar a fer un concert al Gaslight Cafe novaiorquès amb Eric Clapton i Jimi Hendrix cobrint-li les espatlles –l'única ocasió en què el londinenc i el de Seattle haurien arribat a coincidir en un escenari–. Ell mateix ho va explicar en una entrevista publicada el 2004, si bé no hi ha documents que acreditin la data ni el repertori executat. Les llegendes del blues, amb tot el seu misteri.

"Ballad of Cable Hogue" al Cap de Creus

I live out yonder where the snakes and scorpions run

Got myself a little goldmine to bank on

But one day my heart sank when I saw madame in town

I knew her love would be the death of mine

(Calexico)

Parc Natural del Cap de Creus, febrer de 2026.

Travis Wammack (1944-2026)

Travis Wammack va ser un dels guitarristes que van contribuir a popularitzar el pedal de fuzz durant la primera meitat de la dècada dels 60. El 1962, amb tan sols 17 anys, va compondre i enregistrar "Scratchy", una de les primeres pistes en què es pot apreciar l'efecte d'aquest pedal, i un clàssic del rock'n'roll instrumental de l'època. Va alternar la seva pròpia carrera discogràfica amb la tasca de productor i músic de sessió per a diversos segells amb base a Memphis i als estudis FAME de Muscle Shoals. Entre 1984 i 1995 va ser el director musical de la banda de Little Richard, per qui el 1970 havia compost la peça "Greenwood, Mississippi". Ha mort a l'edat de 81 anys.

Highway Chile

Now you probably call him a tramp

But it goes a little deeper than that

He's a highway chile

(Jimi Hendrix)

Aiguaviva (Girona), febrer de 2026.