There were three men came out of the west
Their fortunes for to try
And these three men made a solemn vow:
John Barleycorn must die
(Tradicional anglesa versionada per Traffic)
Les Franqueses del Vallès, juny de 2026.
dimarts, 23 de juny del 2026
dilluns, 22 de juny del 2026
Clive Davis (1932-2026)
Ha mort Clive Davis, executiu, caçatalents i gegant de la indústria del disc en un moment en què aquesta encara no havia assumit dinàmiques pròpies d'un entramat financer. Va ser president de Columbia Records entre 1967 i 1973, període durant el qual va fer enlairar carreres com les de Santana, Bruce Springsteen, Aerosmith o Janis Joplin.
Aquesta última, que aleshores encara encapçalava els malaguanyats Big Brother and the Holding Company, la va fitxar ell personalment després de veure-la actuar al festival de Monterey. Corria l'estiu de 1967 i encara faltava ben bé mig segle perquè les grans disqueres es dediquessin a rastrejar 'likes' i a comptar seguidors, en lloc d'anar a buscar el talent al seu hàbitat natural.
Expulsat de Columbia arran d'un escàndol com els que solen petar de tant en tant a la Moncloa, va fundar la totpoderosa Arista, primera llar dels Outlaws i de Patti Smith, i a la llarga de Grateful Dead i Whitney Houston (una de les seves grans apostes). Davis, que sumava 94 primaveres al moment de traspassar, no tenia cap grau en Història de l'Art ni cap màster en Gestió Cultural, sinó una oïda fora de sèrie i una passió innata per la música.
Pink Breath of Heaven
Radikal Music Club, Granollers
21 de juny de 2026
Els nord-americans Pink Breath of Heaven van tancar ahir al Radikal una gira que els ha portat per bona part del Vell Continent durant aquest mes de juny, i els ha servit per presentar el seu primer àlbum, "Colors Make a Sound" (2025). Originari de San Francisco, el quintet sap obrir-se camí en les coordenades més denses i atmosfèriques del shoegaze, sense perdre de vista l'herència psicodèlica de la ciutat que els ha vist créixer i foguejar-se. En poc menys d'una hora en van tenir prou per enfilar un viatge còsmic d'anada i tornada, segellant pel camí tota una vetllada d'alta tensió. Alguns sou massa joves per recordar-ho, però hi va haver un temps en què solíem anar al parc del Fòrum a descobrir bandes com aquesta.
Illa Carolina, set anys després
Radikal Music Club, Granollers
21 de juny de 2026
Ahir vam assistir al retorn d'Illa Carolina, que van actuar a la sala Radikal set anys després del que havia estat el seu últim concert amb la formació completa –i van anunciar nou disc de cara a la tardor–. Tarda de retrobament amb velles cares conegudes, però sobretot amb un repertori en què els encerts es compten a grapats. Aquí vam tenir "La cursa d'honor", "Rei Tritó", "Lentes corrents", "Bellavista" o "1986". Píndoles de pop a contrallum, ric en melodia, amb el punt just de sofisticació i una dosi extra de malenconia. El so d'allò que una vegada es va anomenar indie, testimonis d'un temps en què el pop en català es va atrevir a ser modern.
diumenge, 21 de juny del 2026
Del Dràstik a la Tintorera, altres escenaris possibles
 |
| Uri y Los Cucharas, a la festa de La Tintorera. |
Després vàrem anar fins a la plaça Joan Sanpera de les Franqueses del Vallès, on l'Ateneu Popular La Tintorera celebrava la cinquena edició de la seva festa de primavera amb un triple concert de bandes de proximitat, amb el rock desvergonyit dels recentment reunits Uri y Los Cucharas com a plat fort.
La festa de la Tintorera respon a molts dels principis que Nando Cruz havia defensat durant la presentació al Dràstik, per no dir a tots. Una iniciativa comunitària, que neix del territori i que s'adreça a la mateixa gent del territori, que posa la música al centre i on el retorn no es mesura en xifres.
A la festa de la Tintorera, el públic melòman hi alternava amb els avis i les àvies del barri, el disc jockey que acabaria tancant la nit preparava entrepans a l'hora de sopar, i un dels responsables de la programació musical servia cerveses a la barra després d'atendre la premsa. I Los Cucharas es van marcar un senyor concert, anant molt més enllà d'aquell hit de finals dels 90 que en absolut capta l'essència del grup.
dissabte, 20 de juny del 2026
Sis dècades de "Blonde on Blonde"
Es commemora avui el 60è aniversari de "Blonde on Blonde", una de les obres magnes de Bob Dylan, també un dels capítols essencials de la història de la música enregistrada. Quatre cares que recullen dècades (segles) de tradició musical nord-americana, les posen al dia i obren rutes que arriben fins als nostres dies. Però sobretot una col·lecció de cançons que fan tots els honors a la seva condició, i més de mig segle després encara refermen l'etern misteri de l'home de la fotografia fora de focus.
Mentre aquí commemorem els 60 anys de "Blonde on Blonde", el seu autor segueix immers en una atapeïda gira nord-americana amb repertoris que donen cabuda a tot menys a la nostàlgia –als últims concerts no ha caigut una sola peça de l'obra que ens ocupa–. Dylan, aleshores i avui, fent el que li dona la gana. A saber, les últimes cròniques parlen de la incorporació de tot un Julian Lage a la seva banda d'acompanyament, ocupant el lloc de Doug Lancio a la guitarra.
Va passar dimecres a Santa Barbara i es va repetir dijous a Highland, Califòrnia. A falta d'escoltar els bootlegs de rigor, a falta de confirmar si es tracta d'una incorporació definitiva o d'una suplència temporal –potser aquesta nit sortirem de dubtes–, la idea de contemplar Dylan i Lage fent música en un mateix escenari em sembla com a mínim suggeridora –l'estil del guitarrista encaixa com pocs en l'estètica post-Rough and Rowdy Ways–. Esperant que es resolgui la incògnita, seguirem celebrant l'aniversari d'un plàstic que encara avui assenyala un punt i a part.
divendres, 19 de juny del 2026
Mountain Jam
Mountain Jam, la dels Allmans.
El Turó de les Mentides, amb el Montseny al fons.
Les Franqueses del Vallès, juny de 2026.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)