Ha mort David Allan Coe, un dels màxims exponents d'allò que es va anomenar outlaw country i un dels últims supervivents d'una generació que ho va capgirar tot. Un rebel amb totes les lletres i fins a les últimes conseqüències, que tant cantava les bondats del whiskey de Tennessee com et paria un himne de classe treballadora dels que deixen en evidència a tots els revolucionaris de cap de setmana que no hi veuen més enllà d'una consigna.
Incorregible, incorruptible, torracollons com ell sol, no es mossegava la llengua ni havia vingut a fer amics. Coses de la vida, va morir amb 86 anys el mateix dia que el seu vell col·lega Willie Nelson celebrava 93 primaveres (ara sí, el Red Headed Stranger és literalment 'The Last Man Standing'). I a les portes de l'1 de maig, una data idònia per recuperar aquell "Take This Job and Shove It" que va popularitzar Johnny Paycheck però portava la signatura inequívoca del Longhaired Redneck.
Avui fa 93 anys que va néixer Willie Nelson a Abbott, Texas. Llegenda viva, mai més ben dit, d'això que anomenem música. A punt de publicar el seu 79è àlbum d'estudi, aquest mes de maig tornarà a sortir de gira i l'estiu vinent s'embarcarà en una nova edició de l'Outlaw Music Festival Tour. The Last Man Standing. Last Leaf on the Tree. No hi ha hagut ni hi haurà mai més ningú com ell.
Portes que conviden a entrar. El somriure de Janis Joplin decorant un dels racons de Can 60, un bar de rock'n'roll amb molt d'encant. Sant Hilari Sacalm, abril de 2026.