Es commemoren avui 50 anys de la publicació de
"Wild Life", el disc de debut dels
Wings de
Paul McCartney. També un d'aquells àlbums que al seu moment van ser rebuts de forma generalment tímida –per part de crítica i de públic- però als quals el temps ha acabat donant la raó. De la mateixa manera que l'igualment revalorat
"Ram", publicat tan sols mig any abans i signat per Macca juntament amb qui aleshores era la seva esposa,
Linda McCartney, ens trobem davant d'un àlbum on el de Liverpool revela el seu vessant més bàsic i s'avança unes quantes dècades a tot allò que solem anomenar
lo-fi.
En certa manera, les sessions del citat "Ram" havien estat una mena d'embrió del que esdevindria Wings, la primera banda que McCartney posava en marxa després de la separació dels Beatles. Havia estat durant aquelles mateixes sessions quan el matrimoni havia entrat en contacte amb el bateria nord-americà Denny Seiwell, primera incorporació a un combo que s'acabaria tancant amb l'entrada de l'exMoody Blues Denny Laine. Va ser aquesta formació l'encarregada de donar forma a un repertori que efectivament evocava la senzillesa i els aires bucòlics que desprenia la caràtula del plàstic.
Publicat tal dia com avui de 1971,
"Wild Life" començava fort amb el cop de puny frontal de
"Mumbo", un exercici de soul a tota castanya i amb factura gairebé protopunk, i tot seguit s'endinsava en el blues decadent i pantanós de
"Bip Bop".
"Love Is Strange", expansiva lectura en clau rural del clàssic de
Mickey & Sylvia, assenyalava a Grateful Dead i als directes de Dylan. La peça titular era un intens exercici pop marca de la casa de l'autor de
"Hey Jude" i
"Let It Be". I la fràgil
"Dear Friend" semblava buscar la reconciliació amb
John Lennon després del foc creuat que ambdós exBeatles havien disparat respectivament a
"Ram" i
"Imagine" durant els mesos previs. Wings van fer discos més definitius en anys posteriors, però mai més van tornar a sonar d'aquella manera.
