Del Dràstik a la Tintorera, altres escenaris possibles

Uri y Los Cucharas, a la festa de La Tintorera.

Ahir a la tarda vam ser al Dràstik de Granollers parlant amb Nando Cruz, que va venir a presentar "Microfestivales y otros escenarios posibles". Un assaig en què el veterà periodista musical repassa tota una sèrie d'iniciatives que fugen de les dinàmiques massives –homogeneïtzadores– dels macroesdeveniments.

Després vàrem anar fins a la plaça Joan Sanpera de les Franqueses del Vallès, on l'Ateneu Popular La Tintorera celebrava la cinquena edició de la seva festa de primavera amb un triple concert de bandes de proximitat, amb el rock desvergonyit dels recentment reunits Uri y Los Cucharas com a plat fort.

La festa de la Tintorera respon a molts dels principis que Nando Cruz havia defensat durant la presentació al Dràstik, per no dir a tots. Una iniciativa comunitària, que neix del territori i que s'adreça a la mateixa gent del territori, que posa la música al centre i on el retorn no es mesura en xifres.

A la festa de la Tintorera, el públic melòman hi alternava amb els avis i les àvies del barri, el disc jockey que acabaria tancant la nit preparava entrepans a l'hora de sopar, i un dels responsables de la programació musical servia cerveses a la barra després d'atendre la premsa. I Los Cucharas es van marcar un senyor concert, anant molt més enllà d'aquell hit de finals dels 90 que en absolut capta l'essència del grup.

Sis dècades de "Blonde on Blonde"

Es commemora avui el 60è aniversari de "Blonde on Blonde", una de les obres magnes de Bob Dylan, també un dels capítols essencials de la història de la música enregistrada. Quatre cares que recullen dècades (segles) de tradició musical nord-americana, les posen al dia i obren rutes que arriben fins als nostres dies. Però sobretot una col·lecció de cançons que fan tots els honors a la seva condició, i més de mig segle després encara refermen l'etern misteri de l'home de la fotografia fora de focus.

Mentre aquí commemorem els 60 anys de "Blonde on Blonde", el seu autor segueix immers en una atapeïda gira nord-americana amb repertoris que donen cabuda a tot menys a la nostàlgia –als últims concerts no ha caigut una sola peça de l'obra que ens ocupa–. Dylan, aleshores i avui, fent el que li dona la gana. A saber, les últimes cròniques parlen de la incorporació de tot un Julian Lage a la seva banda d'acompanyament, ocupant el lloc de Doug Lancio a la guitarra.

Va passar dimecres a Santa Barbara i es va repetir dijous a Highland, Califòrnia. A falta d'escoltar els bootlegs de rigor, a falta de confirmar si es tracta d'una incorporació definitiva o d'una suplència temporal –potser aquesta nit sortirem de dubtes–, la idea de contemplar Dylan i Lage fent música en un mateix escenari em sembla com a mínim suggeridora –l'estil del guitarrista encaixa com pocs en l'estètica post-Rough and Rowdy Ways–. Esperant que es resolgui la incògnita, seguirem celebrant l'aniversari d'un plàstic que encara avui assenyala un punt i a part.

Mountain Jam

Mountain Jam, la dels Allmans.

El Turó de les Mentides, amb el Montseny al fons.

Les Franqueses del Vallès, juny de 2026.

In every leaf that trembles

In every leaf that trembles

In every grain of sand

(Bob Dylan)

Llerona, juny de 2026.

Nando Cruz presenta 'Microfestivales' al Dràstik

Dissabte serem al Dràstik de Granollers amb Nando Cruz, que ens vindrà a presentar el llibre "Microfestivales y otros escenarios posibles", el títol del qual ho diu tot. Amenitzarà la vetllada el retorn als plats de Pendereki DJ. Veniu, que ens ho passarem bé!

James Blood Ulmer (1940-2026)

El nom de James Blood Ulmer hauria de sortir molt més sovint del que surt, quan es parla de virtuosos de la guitarra. I en aquells rànquings sempre tan discutibles com entretinguts que assenyalen els millors guitarristes de la història, probablement també hi hauria d'ocupar llocs destacats. Durant sis dècades, el de Carolina del Sud no només va alternar llenguatges com els del jazz, el blues o el soul, sinó que en tots tres àmbits va obrir noves vies que altres explorarien després –també els va fer dialogar amb registres que podien anar del folk al rock o el reggae-. Obres com "Free Lancing" (1981) o "Odyssey" (1983) són gairebé gèneres musicals en elles mateixes. No sonaven a res que s'estigués fent quan van sortir, i dècades després segueixen manifestant-se tan fresques, avançades i úniques com el primer dia. El seu autor ens ha deixat a l'edat de 86 anys.

Soon After Midnight

It’s soon after midight

And my day has just begun

(Bob Dylan)

Les Franqueses del Vallès, juny de 2026.