Music Traveler

Una iniciativa editorial que ens queda lluny, però val la pena saludar. Music Traveler és la primera revista que he conegut centrada exclusivament en la geografia melòmana. S'edita en neerlandès i es distribueix als països del Benelux. El mes passat vaig localitzar-ne l'últim número a l'aeroport de Schiphol i, tot i no entendre'n una sola paraula, no el vaig voler deixar escapar. Per la seva temàtica, per l'atractiu disseny de la seva maquetació, i per la il·lustració de Rory Gallagher que destaca a la primera plana. També per una contraportada on no s'anuncia cap macroesdeveniment, sinó que narra la biografia de Charley Patton amb forma de còmic.

Cançons per pensar el futur

MICHAEL LUCHTAN

Anònims, Granollers

12 d'abril de 2026

Les músiques d'arrel tenen la virtut d'explicar-nos d'on venim, i alhora oferir-nos claus per interpretar el present i encarar el futur. Michael Luchtan és un cantautor nord-americà establert a Barcelona que s'ha foguejat en tradicions com les de la música country o el folk dels Apalatxes. El seu últim EP, el flamant "Lost to AI" (2026), fa servir aquests mateixos llenguatges per reflexionar sobre què significa ser humà en un món cada dia més mecànic i digitalitzat.

Aquest migdia l'ha presentat a l'Anònims. Concert íntim a l'hora del vermut. Cançons majúscules servides per una veu que es fa escoltar sense necessitat de cridar, i acompanyades amb tot allò que encara pot transmetre l'austeritat d'una guitarra acústica. Aquí hem tingut la peça titular, també la crònica pandèmica de "Drinking from Home" i la dylaniana "Stuck Between a Redneck and a Three-Piece Suit".

Com a bon narrador d'històries, Luchtan s'ha servit també de títols aliens per acabar d'amanir el repertori. Així, ha citat a Townes Van Zandt ("Lungs"), Fleetwood Mac ("Landslide") i Buck Owens ("Streets of Bakersfield"). També ha cantat "Red River Valley", alternant els versos originals en anglès amb l'adaptació al català de Joan Soler Amigó. I s'ha acomiadat amb una sorprenent revisió d'"Al Vent", de Raimon, que ha tocat gairebé com si fos de Johnny Cash.

I'm going nowhere...

I'm going nowhere

Don't look so scared

I'm going nowhere

(The Cure)

Campins, el Baix Montseny, abril de 2025.

Afrika Bambaataa (1957-2026)

Ens ha deixat Afrika Bambaataa, de nom civil Lance Taylor, un dels pioners del hip hop i un dels màxims exponents del gènere durant els seus anys formatius. Al capdavant de la Soulsonic Force va contribuir a fer universal un llenguatge que ell mateix havia definit des de les 'block parties' del Bronx.

Pel camí va atorgar una nova dimensió a la figura del DJ i va posar els fonaments de bona part de l'electrònica de club que s'ha escoltat (i ballat) durant les últimes quatre dècades –també del calaix de sastre de les mal anomenades 'músiques urbanes'–. En són bones mostres senzills de la mida de "Planet Rock" i "Looking for the Perfect Beat", tots dos de 1982.

D'altra banda, com a impulsor de la Universal Zulu Nation, va fer servir aquestes mateixes músiques com a eina de transformació social als barris més desfavorits, promovent la cultura hip hop com una alternativa a la violència de les bandes juvenils.

In the darkened underpass

Take me out tonight

Take me anywhere

I don't care, I don't care, I don't care

And in the darkened underpass

I thought, 'Oh God, my chance has come at last!'

But then a strange fear gripped me

And I just couldn't ask

(The Smiths)

Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers, abril de 2026.

Parlant de música amb Bucòlic

Ahir vam ser a l'Anònims de Granollers amb Bucòlic, que van preestrenar el seu primer àlbum, "L'únic que vull és tornar a casa", amb una escolta compartida. Va ser un plaer seure a parlar de música amb Marina Miralles (veu i teclats), Toni Miralles (guitarra i veu), Ferran Bretcha (bateria), Guillem Raich (periodista) i Arianna Bruguera (activista i melòmana). El disc està disponible des d'avui mateix, tant en format físic com a les plataformes digitals. La fotografia de l'acte és de Pau Llobet.

James Gadson (1939-2026)

Ha mort James Gadson, veterà bateria de sessió amb una trajectòria literalment inabastable. El seu currículum enllaça noms que van de Bobby Womack a Beck, de Leonard Cohen a Lana Del Rey, de Paul McCartney a D'Angelo, de Jimmy Cliff a Benny Golson, i de B.B. King a Margo Price. Probablement, les seves sessions més reconegudes són les que va fer al costat de Bill Withers –amb qui va gravar l'àlbum "Still Bill" (1972), reforçant el batec de l'himne "Lean on Me"– i com a membre de la primera formació de la Watts 103rd Street Rhythm Band de Charles Wright. La que el 1970 va signar aquella delícia funk titulada "Express Yourself", amb un patró rítmic que va fer escola i que anys més tard van samplejar N.W.A.