Don Schlitz (1952-2026)

Ha mort Don Schlitz, compositor de llarguíssima trajectòria a Nashville. Era autor de clàssics com "Forever and Ever, Amen", gravat per Randy Travis, "When You Say Nothing at All", que Keith Whitley i Alison Krauss van enregistrar abans que Ronan Keating, o "The Gambler", immortalitzat per Kenny Rogers però gravat prèviament per Bobby Bare, Johnny Cash i el mateix Schlitz. Tenia 73 anys i era membre del Grand Ole Opry, on encara havia actuat sovint aquests últims mesos. No oblidaré mai la nit que el vaig escoltar per la ràdio dient al públic de l'Opry House: "Vosaltres no sabeu qui soc, però tots coneixeu les meves cançons". A continuació, va tocar "The Gambler" amb l'únic suport d'una guitarra acústica. I la reacció del respectable es va sentir des de Kentucky.

El Submarí Groc, un fanzine 'beatle' com els d'abans i en català

Fa un parell de dies va arribar a la meva bústia el número 44 d'El Submarí Groc, el primer fanzine en català dedicat exclusivament als Beatles. Una trentena llarga de pàgines en les quals s'analitza l'últim llançament de la sèrie Anthology però també s'explica la curiosa història dels American Beetles. És un gustàs, en temps de 'webzines', 'reels' i 'plataformes de continguts', poder fullejar un fanzine com els de tota la vida, imprès en paper, fet per fans i per a fans, amb articles que requereixen (i mereixen) temps de lectura.

One More Red Nightmare

The dream was now broken

Though rudely awoken

Really safe and sound

Asleep on the greyhound

One more red nightmare

(King Crimson)

Granollers, abril de 2026.

Music Traveler

Una iniciativa editorial que ens queda lluny, però val la pena saludar. Music Traveler és la primera revista que he conegut centrada exclusivament en la geografia melòmana. S'edita en neerlandès i es distribueix als països del Benelux. El mes passat vaig localitzar-ne l'últim número a l'aeroport de Schiphol i, tot i no entendre'n una sola paraula, no el vaig voler deixar escapar. Per la seva temàtica, per l'atractiu disseny de la seva maquetació, i per la il·lustració de Rory Gallagher que destaca a la primera plana. També per una contraportada on no s'anuncia cap macroesdeveniment, sinó que narra la biografia de Charley Patton amb forma de còmic.

Cançons per pensar el futur

MICHAEL LUCHTAN

Anònims, Granollers

12 d'abril de 2026

Les músiques d'arrel tenen la virtut d'explicar-nos d'on venim, i alhora oferir-nos claus per interpretar el present i encarar el futur. Michael Luchtan és un cantautor nord-americà establert a Barcelona que s'ha foguejat en tradicions com les de la música country o el folk dels Apalatxes. El seu últim EP, el flamant "Lost to AI" (2026), fa servir aquests mateixos llenguatges per reflexionar sobre què significa ser humà en un món cada dia més mecànic i digitalitzat.

Aquest migdia l'ha presentat a l'Anònims. Concert íntim a l'hora del vermut. Cançons majúscules servides per una veu que es fa escoltar sense necessitat de cridar, i acompanyades amb tot allò que encara pot transmetre l'austeritat d'una guitarra acústica. Aquí hem tingut la peça titular, també la crònica pandèmica de "Drinking from Home" i la dylaniana "Stuck Between a Redneck and a Three-Piece Suit".

Com a bon narrador d'històries, Luchtan s'ha servit també de títols aliens per acabar d'amanir el repertori. Així, ha citat a Townes Van Zandt ("Lungs"), Fleetwood Mac ("Landslide") i Buck Owens ("Streets of Bakersfield"). També ha cantat "Red River Valley", alternant els versos originals en anglès amb l'adaptació al català de Joan Soler Amigó. I s'ha acomiadat amb una sorprenent revisió d'"Al Vent", de Raimon, que ha tocat gairebé com si fos de Johnny Cash.

I'm going nowhere...

I'm going nowhere

Don't look so scared

I'm going nowhere

(The Cure)

Campins, el Baix Montseny, abril de 2025.

Afrika Bambaataa (1957-2026)

Ens ha deixat Afrika Bambaataa, de nom civil Lance Taylor, un dels pioners del hip hop i un dels màxims exponents del gènere durant els seus anys formatius. Al capdavant de la Soulsonic Force va contribuir a fer universal un llenguatge que ell mateix havia definit des de les 'block parties' del Bronx.

Pel camí va atorgar una nova dimensió a la figura del DJ i va posar els fonaments de bona part de l'electrònica de club que s'ha escoltat (i ballat) durant les últimes quatre dècades –també del calaix de sastre de les mal anomenades 'músiques urbanes'–. En són bones mostres senzills de la mida de "Planet Rock" i "Looking for the Perfect Beat", tots dos de 1982.

D'altra banda, com a impulsor de la Universal Zulu Nation, va fer servir aquestes mateixes músiques com a eina de transformació social als barris més desfavorits, promovent la cultura hip hop com una alternativa a la violència de les bandes juvenils.