Mojo dedica la portada del seu número de març als Small Faces, de qui també distribueix el recopilatori de rareses "Live. Rare. Unreleased" –el motiu de tot plegat, l'enèsima reedició d'"Ogdens' Nut Gone Flake"–. Sobre el terreny, poca cosa que no haguem escoltat abans, però sempre és un gustàs tornar a punxar "All or Nothing" o "Here Come the Nice" com si ho fessis per primer cop.
Els Small Faces han esdevingut una de les bandes més o menys recurrents a les primeres planes d'aquests dos tòtems de la premsa melòmana anglòfona que són Mojo i Uncut –aquesta última va fer la mateixa operació
el maig de l'any passat, destacant en portada el quartet londinenc i amanint la cosa amb un disc de rareses-.
Parlem d'un conjunt que amb prou feines va durar quatre anys –de 1965 al 31 de desembre de 1968; no compto la reunió en plena era punk, que era una altra cosa per molt que "Playmates" mereixi més crèdit del que se li sol donar–, durant els quals va conèixer les bondats i les misèries del negoci del disc, publicant tres àlbums i un grapat de senzills que són or en estat pur, si bé no tots van ser ben compresos al seu moment.
Els Small Faces no van tenir l'impacte d'uns Beatles ni la trajectòria d'uns Who o d'uns Stones –si bé la seva nissaga va plena de ramificacions igualment notables–. Però el seu llegat segueix ben viu a gairebé sis dècades del seu abrupte final i amb tres quarts de la formació clàssica criant malves. En temps de clics, de 'reels', de FOMO i de hashtags amb data de caducitat, és bo que revistes com Mojo reivindiquin els dies en què les coses es feien amb la vocació de perdurar.
