La saturació de dades no és coneixement

Tom Waits fotografiat per Anton Corbijn.

"We are buried underneath the weight of information, which is being confused with knowledge; quantity is being confused with abundance and wealth with happiness". Són declaracions de Tom Waits publicades l'any 2008 a l'entrevista True Confessions i recuperades ahir a les seves xarxes socials. El de Pomona reflexionava sobre una de les constants que defineixen el món contemporani, l'excés (de tot). Doncs no, ni l'opulència és felicitat, ni la quantitat abundància, ni la saturació de dades coneixement. I aquí podríem parlar també de la diferència entre consumir música i escoltar-la –i qui diu escoltar música, diu visionar pel·lícules o sèries-, i d'entendre que dinàmiques com les de les plataformes d'streaming ens estan empenyent cap al paper de consumidors passius –tot i que estressats, perquè se'ns acumula la feina- en lloc de formar-nos com a persones inquietes, sensibles i amb esperit crític.

Amb la seva simple presència

Philip Seymour Hoffman a "A Most Wanted Man".

Dir que va ser un dels millors actors del seu temps és quedar-se curt. A títol pòstum ha vist la llum el seu darrer film, "A Most Wanted Man" (2014), basat en un text de John le Carré, amb Anton Corbijn a la direcció i estrenat a les nostres pantalles com "El hombre más buscado". Un thriller d'espies amb el terrorisme islamista com a marc de fons i una sinopsi que no acaba de funcionar -bon punt de partida i metafòric desenllaç, enfosquits per un desenvolupament on el realitzador prefereix deixar empremta que explicar una història-, però que Philip Seymour Hoffman -amb permís d'un també esplèndid Willem Dafoe- eleva amb la seva simple presència. I ho fa tal i com sempre ho havia fet. Posant-se ell al servei del seu personatge -un espia torturat pels dimonis personals- i no a la inversa. Res a veure amb la tònica general d'un negoci on els papers protagonistes solen esdevenir vehicles per al lluïment de rostres fotogènics.

De personatges i peculiaritats

Tom Waits, fotografiat per Anton Corbijn.

Impagable conversa, la que reproduïa el suplement Dominical del diari El Periódico a la seva darrera edició -diumenge, 2 de juny-. Ni més ni menys que Tom Waits, entrevistat per tota una admiradora declarada com és la vocalista de Marlango, Leonor Watling -el propi Waits va inspirar el nom de la banda-. El mestre i l'alumna, cara a cara. Ella, analitzant el personatge amb precisió quirúrgica. Ell, deixant anar cites antològiques i mantenint intacte el misteri que l'ha envoltat durant quatre dècades. "S'ha de diferenciar entre la vida real i la família. Algunes coses són per a la teva família. I després hi ha la teva feina, que és aquest estrany xou de titelles. Hi ha d'haver diferència entre estar a dalt i a baix de l'escenari. Si mostres massa de tu en el teu treball és insostenible", respòn el de Pomona quan Watling li pregunta per la seva vida quotidiana. Per això sempre ha utilitzat els seus personatges per a projectar-se a l'exterior. Personatges que en ocasions han retratat des de la ficció com pot ser d'absurda la vida real: "A l'escola t'ensenyen a encaixar. Després t'adones que el teu únic valor en les arts és ser peculiar, tenir una veu única. O sigui, el contrari del que t'explicaven". La peculiaritat, la diferència, allò que ens defineix com a individus i que aquesta societat cada dia més orwelliana s'ha proposat erradicar en nom de la uniformitat més dòcil i domesticada. L'autor de "Swordfishtrombones" és el protagonista del llibre "Waits-Corbijn 77-11", un repàs a la seva trajectòria a través de l'objectiu de tot un Anton Corbijn.





Audio: "Lie to Me" - Tom Waits