Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bestias del Sur salvaje. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bestias del Sur salvaje. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de març del 2013

Beasts of the Southern Wild (2012)


Un retrat del Sud dels Estats Units. Però no del Sud de banderes confederades, autoproclamats defensors de la moral i barbuts armats amb rifles, sinó d'aquell Sud inconformista, màgic i farcit de llegendes que de vegades es fan realitat. El de Flannery O'Connor, Jim White i Drive-By Truckers. El del jazz i el blues, la gastronomia multicolor i l'alcohol de procedència incerta i dubtosa reputació. El de la gent humil que edifica autèntiques llars on la resta del món només sap veure barraques. Gent com Hushpuppy i el seu pare, que viuen a Bathtub, una petita comunitat situada a l'exterior d'un dic de contenció. Sí, una d'aquelles preses titàniques de la costa de Louisiana, edificades per a protegir ciutats com New Orleans de les inundacions provocades pel pas d'huracans i tempestes tropicals. I una metàfora perfecta dels temps actuals.

Els habitants de Bathtub es troben constantment exposats a les inclemències oceàniques i climatològiques, però no se'n volen anar. Perquè allà és on han viscut tota la vida. Perquè no tenen por de les tempestes. I, sobretot, perquè el món que hi ha a l'altra banda del dic no és per a ells. Gent humil que en té prou per viure amb allò que caça, pesca i cultiva als aiguamolls. Gent que no es resigna a sobreviure a base de normes tan absurdes com la pròpia societat que les genera. Gent que sap viure al marge de tot allò que hi ha a l'altra banda del dic: mercats, primes de risc, Fons Monetari Internacional, xarxes socials, neoliberalisme, competitivitat, personal shoppers, teleescombraries, telèfons mòbils d'última generació, règims laborals esclavistes i una falsa sensació de seguretat que transforma l'individu en part d'un ramat.

No, la gent de Bathtub vol una altra cosa. Vol viure i sentir-se viva, en comptes d'enganxar-se a un teclat i una pantalla. Vol cooperar en comptes de competir. Vol compartir allò que té al seu voltant en comptes d'alimentar una cadena de consum global totalment insostenible. Vol equivocar-se, arriscar-se i perdre tantes vegades com calgui, però mai sentir-se esclava d'un sistema on la banca, les empreses i el capital tenen més poder de decisió que les persones. I sobretot, els habitants de Bathtub volen que els deixin en pau, de la mateixa manera que ells ho fan amb qui viu a l'altre costat de la presa. I vostès? A quina banda del dic es troben? Són dels que tenen por de les tempestes? O dels que planten cara quan els grans depredadors ataquen a cop d'impost, tisora o desnonament?