 |
| Suitcase Brothers a "Blues a l'estudi". |
No em preguntin per què. El cas és que aquesta matinada no podia dormir i he acabat assegut al sofà veient la tele. Passaven pocs minuts de les quatre, i tot just iniciat un passeig catòdic a ritme de
zapping he arribat a aquell oasi anomenat Canal 33, on s'emetia a aquelles hores de la matinada un programa anomenat
"Blues a l'estudi". Un espai on bandes de blues toquen en directe en un estudi de gravació. Enregistrant els temes tal i com es feia abans. I deixant clar que sí, que pots fer moltes coses al menjador de casa teva i amb el micròfon d'un ordinador portàtil, però que un estudi de gravació segueix essent un estudi de gravació, un productor segueix essent un productor i un enginyer de so segueix essent un enginyer de so. Aquesta matinada s'emetia una actuació de
Suitcase Brothers, duet català de blues bàsic, sense conservants ni colorants i evocador del Delta -el del Mississippi, no pas el de l'Ebre-. Guitarres pantanoses, pianos calents i una vella locomotora aproximant-se des de les notes d'una harmònica. Vaja, que gràcies al meu insomni he acabat gaudint de música en majúscules. Quan la cosa s'ha acabat i he tornat al llit, em preguntava per què espais com
"Blues a l'estudi" s'han d'emetre a les quatre de la matinada. Per què no es poden emetre en hores en què la majoria de la gent veu la televisió. Quan els canals televisius -i les seves respectives audiències- confonen programació musical amb concursos de talents de dubtosa reputació, cal reivindicar aquells espais que realment tracten la música com a bé cultural i no com a espectacle de fireta. Si així fos, d'una altra manera anirien les coses.
