Larry Flynt (1942-2021)

LARRY FLYNT
(1942-2021)

Ha mort Larry Flynt, l'home que en plena era Nixon va desafiar els estaments més rancis i conservadors de la societat nord-americana, lliurant i guanyant una de les grans batalles per la llibertat d'expressió al país de les barres i les estrelles. El seu objectiu, poder publicar lliurement una revista de sexe explícit (i gamberro), que els seus lectors la poguessin llegir tranquil·lament (diguem-ho així), i que els seus detractors simplement poguessin seguir optant per no comprar-la. Tot plegat li va comportar atacs, amenaces, processos judicials i fins i tot un intent d'assassinat.

Arribat aquest punt, em pregunto a què s'hauria d'enfrontar algú com Flynt si se li acudís publicar avui, en plena era de la correcció política i dels judicis sumaríssims a través de les xarxes socials, el primer exemplar d'una revista com Hustler. I em temo que a hores d'ara els adversaris de Flynt i de tot allò que aquest va venir a representar durant la ressaca del Watergate i la Guerra del Vietnam, no vindrien tan sols de la dreta més rància sinó sobretot d'aquells fòrums i tribunes que d'un dia per l'altre passen d'omplir-se la boca de llibertat d'expressió, a pràcticament vulnerar drets igualment fonamentals com la presumpció d'innocència.

Altament reivindicable segueix essent "The People vs. Larry Flynt" (1996), el magnífic biopic realitzat al seu dia per Milos Forman amb uns Woody Harrelson i Courtney Love en estat de gràcia. Descansa en pau, Larry. I siguis on siguis, no deixis mai de fotre canya als talibans del bon gust, als guardians de la moral i als protectors de no se sap ben bé quines essències, vinguin d'on vinguin i siguin quines siguin les seves manies i marcs teòrics.

Frances Bean Cobain

Algun dia havia de passar, tenint en compte que de precedents no en falten, alguns més afortunats que d'altres. Frances Bean Cobain, la filla de Kurt Cobain i Courtney Love, també ha decidit seguir l'exemple dels seus progenitors i donar sortida als seus instints musicals. De moment no sembla que la cosa hagi de donar cap fruit de forma immediata, Cobain s'ha limitat simplement a penjar al seu compte d'Instagram un fragment de la que sembla ser una de les seves primeres composicions. Guitarra acústica en to menor, una veu dolça però poderosa i una lírica que d'alguna manera vol evocar determinades essències familiars però no és precisament "Pennyroyal Tea". Si la cosa anirà a més o no ja ho veurem, de moment podem escoltar la peça en qüestió -ara per ara sense títol conegut- aquí.

El nou cartell promocional de Melvins

La relació que Kurt Cobain va mantenir amb l'entorn de Melvins va ser tan estreta, que d'alguna manera es pot afirmar que les trajectòries de l'un i dels altres haurien estat molt diferents de com les coneixem si no s'haguessin retroalimentat. El cas és que la banda de Buzz Osborne ha presentat recentment un nou cartell promocional de la seva present gira on es pot veure la versió esquelètica de qui va ser líder de Nirvana abraçant-se amb la seva vídua, Courtney Love. Ara per ara la banda no ha donat cap pista del significat de l'obra en qüestió, però la cosa podria portar cua.

Helter Skelter!

El primer concert que recordo haver vist va ser Paul McCartney al Palau Sant Jordi de Barcelona (27 d'octubre de 1993). M'hi van portar els meus pares i l'experiència em va impactar. Setmanes més tard i a través d'un amic, vaig descobrir Nirvana, aleshores un dels noms del moment, i també em van impactar. Els Beatles i Nirvana són dos dels grups que més han marcat la meva existència, però si la notícia del dia me l'arriben a explicar d'aquí a dues setmanes, em penso que és una innocentada. Els supervivents de la darrera formació de Nirvana -Dave Grohl, Krist Novoselic i, no se n'oblidin, Pat Smear- es van reunir la nit passada per a interpretar un tema nou al concert benèfic per a les víctimes de l'huracà Sandy, amb el propi McCartney ocupant el lloc de Kurt Cobain. Courtney Love ja s'ha afanyat a carregar-se l'esdeveniment amb la seva habitual sutilessa -i com de costum, hauria fet millor mantenint la boca tancada-, però què volen que els digui, a mi m'hauria encantat poder-hi treure el nas. Un cop escoltat el tema en qüestió, "Cut Me Some Slack", només puc dir que em sembla una meravella -i això és el més important-. Més enllà d'una línia vocal que en alguns moments recorda a "American Woman" dels Gues Who, el que sobresurt són quatre músics anant a una, en un atac frontal que sona a allò que algú va anomenar grunge i que el propi Macca ja havia practicat dècades enrere amb "Helter Skelter". Tenint en compte que a aquestes alçades és absurd parlar d'una reunió de Nirvana, no m'importaria que aquests quatre comencessin un projecte nou -amb nous temes i nou nom-, enregistressin un disc i sortíssin de gira. Amb Dave Grohl consolidat molt més enllà de la bateria de Nirvana i McCartney en un dels seus millors moments de forma en dècades, la cosa seria com a mínim digna d'escoltar i de veure.

http://www.youtube.com/watch?v=Oh1eDSLKomU