Guilhöm busca micromecenes

Guilhöm.

El vam descobrir fa cosa d'un any i mig, quan va debutar als nostres escenaris compartint cartell amb Peter Piek amb un directe que va superar tota expectativa possible. Guilhöm és un músic i compositor de Montpellier que s'ha format una identitat pròpia a partir de llenguatges com el blues, el folk, la psicodèlia o les sonoritats orientals i africanes. Recentment ha enregistrat el que serà el seu disc de debut oficial, i ara busca mecenes que l'ajudin a finançar-ne la masterització i l'edició. Si volen contribuir-hi, i d'aquesta manera fer possible la sortida d'un àlbum que promet meravelles, ho poden fer a través d'aquest enllaç.

Cançons de maduresa

PETER PIEK + GUILHÖM

The Loch Inn, Barcelona

10 de març de 2014

El piano. Les primeres vegades que va venir de gira, no el portava. Va ser durant el tour de 2012, l'únic que ha fet per casa nostra amb el suport d'una banda d'acompanyament, quan li vam escoltar tocar en directe per primera vegada. I no es tractava ni tan sols del seu propi piano, sinó del d'un acompanyant de luxe com era Lucky Fonz III. Quan ens va visitar l'any passat, per enèssima vegada i novament en solitari, va tornar-se a servir únicament de la guitarra. Tota una declaració d'intencions, per tant, el fet que en aquesta nova gira Peter Piek no només s'hagi dut el seu propi teclat, sinó que hi toqui pràcticament la meitat del repertori. Una proporció que encara hauria estat superior la nit passada, de no haver-se allargat la tanda de bisos a petició del respectable.

Aquesta nova posada en escena no és ni de bon tros casual. Al seu darrer disc, "Cut Out the Dying Stuff" (2013), el piano ha guanyat protagonisme. Com també ho ha fet la seva vessant més malencònica i introspectiva. La mateixa que va dominar l'arsenal de temes nous -i encara inèdits- que el de Leipzig va presentar a Barcelona. La majoria dels quals, ho han endevinat, va intepretar al piano. Sí, aquest nou àlbum ha suposat per a Piek un canvi de rumb. L'abandó progressiu d'aquell pop vitalista marca de la casa en favor d'un discurs encara més personal. Un disc i unes cançons de maduresa, entesa en el millor dels sentits. Com a mostres, tres dels millors temes que ha lliurat a dia d'avui: "Painting a Line", "Girona" i "Left Room". Tres pilars d'un concert definit pel material recent i on únicament "Eli" i "Ye-e-he-e-hey", totes dues als bisos, van recordar-nos que l'alemany ja feia (boníssims) discos abans de parir un clàssic tan potencial com és "Cut Out...".

Abans de l'actuació de Piek, havia debutat als escenaris de la Ciutat Comtal el francès Guilhöm. Des de Montpelier, pantanosos acords de guitarra en to menor, puntejos minimalistes i una veu que en ocasions semblava murmurar. Tot això, subratllat per una bateria rica en matisos, tan oportuna a nivell rítmic com propensa a les atmosferes àcides i siderals. Un perfecte maridatge de folk, blues, psicodèlia i passatges orientals. I un projecte a seguir de molt a prop. Els comptadíssims temes que circulen per la xarxa -algunes demos als seus comptes de Bandcamp i Myspace, a més de diversos vídeos enregistrats en directe- convidaven a l'optimisme, però el que aquell parell van oferir la nit passada va superar totes les expectatives. Salten a la vista el rodatge i la química acumulats al llarg de dos intensos anys a la carretera. I el savoir faire, senyors, el savoir faire. A seguir-los de ben a prop.

Guilhöm.

Peter Piek.

Recomanació: Peter Piek i Guilhöm

PETER PIEK i GUILHÖM. El primer és un pintor i compositor de Leipzig, el segon un bluesman de Montpellier. El primer practica un pop tan sofisticat com preciosista, sempre definit per la seva inconfusible veu de seda. El segon navega per les aigües més agitades del folk i el blues. Un doble cartell que bé es mereix que apaguin el televisor i surtin de casa. Perquè descobriran dos artistassos, i a sobre per la cara. Aquest dilluns, 10 de març (21h.), al pub Loch Inn (Passeig de Sant Joan, 74 - metro: Tetuan). Organitza: Fressa Ent.

http://peterpiek.bandcamp.com/

http://guilhom.bandcamp.com/