De Huey "Piano" Smith a Dion DiMucci

Dion DiMucci, a l'esquerra, amb The Belmonts.

Huey "Piano" Smith i Dion DiMucci. El primer és un dels pianistes més influents de la història del rhythm & blues, pedra angular del so de Nova Orleans i un d'aquells referents que solen citar-se a l'hora de repassar les arrels d'allò que anomenem rock'n'roll. El segon és el pilar fundacional d'aquest darrer gènere a la ciutat de Nova York, l'home que tant en solitari com al costat de The Belmonts va connectar el doo-wop dels carrers del Bronx amb el pop del Brill Building. Si Smith és un il·lustre representant de l'ala negra de la tradició musical nord-americana, DiMucci ho és de la blanca. I tots dos, mirin vostès quines coses, es troben immersos en immerescuts oblits malgrat estar vius i mantenir-se (més o menys) en actiu.

Sort en tenim de segells com Hoodoo Records, especialitzat en arqueologia melòmana i amb un catàleg farcit d'autèntiques llaminadures amb forma de reedicions dobles i carregades d'extres, com per exemple les que acaba de dedicar a les dues figures que ens ocupen. De Huey "Piano" Smith ha recuperat en un mateix volum l'imprescindible "Having a Good Time" (1959) -hi figuren "Don't You Just Know It" i "Rockin' Pneumonia & The Boogie Boogie Woogie Flu", gairebé res- i l'obra de culte "Twas the Night Before Christmas" (1962) -un disc de Nadal que al seu moment va ser incomprès i fins i tot censurat en diversos estats nord-americans però, escoltat avui, es perfila com un avantpassat directe de les obres festives de Brian Setzer, per exemple-.

De DiMucci, la gent de Hoodoo rescata també en un únic volum els essencials "Presenting Dion & The Belmonts" (1959) i "Runaround Sue" (1961). Si el primer, com indica el títol, va suposar el seu debut al costat dels Belmonts -aquí hi trobaran vostès aquell himne no oficial del Bronx italià que és "I Wonder Why", a més del cant per excel·lència a l'amor en fase adolescent, l'etern "A Teenager in Love"-, el segon és la consagració de Dion com a artista en solitari. La peça titular és un clàssic de clàssics del doo wop pàl·lid, "The Wanderer" un dels últims suspirs del rock'n'roll nord-americà previ a la British Invasion, i "The Majestic" una invitació a celebrar uns temps en què la música convidava a prendre's la vida d'una altra manera. Tant en el cas d'Smith com en el de DiMucci, material de primera tant per a neòfits com per a melòmans de llarg recorregut.

Sam Butera - "The Wildest Clan" i "Apache!"

Quan parlem de Sam Butera solem referir-nos al decisiu paper que el seu saxofon va jugar a l'hora de definir el so de Louis Prima, però solem oblidar-nos de la seva obra solista. Discos signats al seu nom, en ocasions apadrinats pel propi Prima, on el de New Orleans es destapava com a vocalista sense deixar de banda l'instrument pel qual és universalment reconegut. Àlbums on exercia com a líder i s'envoltava de músics tan notables com el guitarrista Robin Roberts -un dels rostres visibles de The Witnesses, que és com es deia la banda d'acompanyament de Butera-. Com ja havia fet anteriorment amb altres icones musicals del segle passat, el segell especialitzat en reedicions Hoodoo Records ha posat en circulació dos d'aquells treballs en un únic disc compacte: "The Wildest Clan" (1960) i "Apache!" (1961), als quals cal sumar sis bonus tracks procedents d'altres sessions de gravació. En total, una trentena de pistes i més d'una hora de música amanides amb extenses notes informatives i abundant material gràfic. I el gustàs que suposa escoltar a Butera i companyia fent-se seus estàndars del jazz, el blues i el primer rock'n'roll com "Let the Good Times Roll", "You Send Me", "Highway 101", "Apache", "Spanish Harlem" o un "Smooth Operator" que ja hauria volgut per a ell el propi Prima. Quan aquest parell de plàstics van veure la llum a principis dels anys 60, el rock'n'roll ja era una realitat d'allò més ferma i les guitarres elèctriques havien desplaçat les seccions de vent com a instruments de referència de la música pop, però gegants com Butera van mantenir-se ferms al seu lloc i van signar obres absolutament perdurables. Aquí en tenen dues bones mostres.