Ahir a la tarda vaig trobar aquests dos llibres davant d'un contenidor de recollida selectiva. "El otoño en Pekín" ("L'Automne à Pékin", 1947), de Boris Vian, i "Lord Jim" (1900), de Joseph Conrad. Dos clàssics de la literatura universal, llençats a terra com si fossin brossa –pitjor encara, perquè la brossa sol dipositar-se a dins del contenidor pertinent-. Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho. No entenc a la gent que llença llibres. Entenc que un vulgui o necessiti desfer-se de determinats exemplars –com jo mateix he fet tantes vegades-. Però havent-hi opcions com el book crossing, les botigues de segona mà o fins i tot la possibilitat de regalar-los, no entenc que hi hagi llibres que acabin a les escombraries. I francament, m'avergonyeix viure en una societat capaç de tractar la cultura –entesa com un dels pilars de tota civilització- amb tant de menyspreu.