M'agrada que un grup es digui Los Huéspedes Felices. M'agrada que titulin el seu recopilatori definitiu "Tipos Normales con Guitarras Eléctricas" (2012, Clifford Records). I que la caràtula tingui ecos del "Piknik Caleidoscópico" de Los Negativos, i que les coordenades sonores també naveguin pels oceans del folk-rock, la psicodèlia i el pop d'arrels sixties. M'agrada que el recopilatori inclogui gravacions de tota la història del grup, incloent aquelles demos mai editades oficialment. Aquells documents sonors que la banda repartia als concerts, o bé entre amics i coneguts, i que tenen aquí el mateix valor que les que un dia van comptar amb la difusió d'un segell discogràfic. I m'agrada que l'editin en vinil, amb extenses notes a la cara posterior de la carpeta, tal i com es feia abans. I ja posats, que incloguin l'edició en cd a la mateixa funda del vinil. Però sobretot m'agrada descobrir cançons com "Cada día", "Doctor Esquerdo", "Pennyroyal Park" o aquella delícia instrumental que és "Frecuencia intermedia". Cançons facturades, evidentment, per tipus normals amb guitarres elèctriques. I els seus corresponents pedals. I bateries. I harmonies vocals. I teclats. I un gust innat per la innocència pop més eterna. M'agraden.
Audio: "Cada día" - Los Huéspedes Felices