S'imaginen visitar la Gran Bretanya o els Estats Units i descobrir que les discografies senceres dels
Smiths o dels
Ramones es troben descatalogades? I tot plegat per culpa d'unes multinacionals del disc que ni volen reeditar obres capitals ni llicenciar-les a tercers perquè les tornin a posar en circulació? Doncs això és exactament el que passa a l'Estat Espanyol. Un país, el nostre, on les filials de les multinacionals de torn porten dècades bloquejant la presència al mercat d'àlbums clàssics -i fins i tot discografies senceres- de gent com
Brighton 64,
Sencillos,
Kiko Veneno o fins i tot
Canarios -sí, els de
Teddy Bautista-. I on moltes de les reedicions dutes a terme per aquestes mateixes multinacionals s'han presentat de la forma més barroera possible: sense dades informatives -en molts casos no hi figuren ni l'any d'edició ni els noms dels músics que van participar en l'enregistrament- i amb pèssima qualitat sonora -en ocasions, la pèrdua o destrucció dels màsters originals ha obligat a obtenir el so directament d'un vinil d'època, però això és una altra història per no dormir-.
Per això són dignes d'aplaudir iniciatives com la de BCore, discogràfica de referència de l'àmbit independent, que recentment ha recuperat cinc temes de Brighton 64 descoberts per diverses generacions a partir de progenitors, germans grans o -en bona mesura- internet. Cançons com
"Ponte en marcha para mi",
"La próxima vez" o aquell himne (pluri)generacional que és
"La casa de la bomba". Totes elles figuren al recopilatori
"Fotos del ayer (1982-1987)", editat exclusivament en vinil i amb tirada limitada a 500 còpies. Una acurada radiografia de l'etapa clàssica d'una banda admirada i reivindicada com poques. I una edició que farà les delícies de qualsevol melòman: disseny de carpeta cuidat fins a l'últim detall, material gràfic que no s'havia vist des de feia dècades i emotives notes interiors a càrrec de companys de gremi, cronistes, amics i fans declarats com
Kiko Amat,
Carles Estrada (
Negativos),
Miqui Otero,
Ramon Faura (
Le Petit Ramon),
Miqui Puig o
Carlos Zanón. Acabats d'autèntic luxe i tractament digne de qui s'aproxima a la música des de la passió i no des dels comptes de resultats.
Aquest llançament s'emmarca en una campanya amb què BCore recupera part de l'essència modernista de la Barcelona dels anys 80. Una escena mod de la qual Brighton 64 van esdevenir sens dubte el rostre més reconeixible, però on figuraven també bandes de culte com
Telegrama o
Los Canguros. Dels primers s'ha reeditat el single
"Chica del metro"; dels segons s'ha publicat
"Un salto adelante", volum on es recullen les gravacions completes -la major part inèdites fins a data d'avui- d'un combo per on desfilarien entre d'altres
Joaquín Felipe (
Los Fresones Rebeldes) o
Sergi Arola. I ja com a cirereta, BCore ha tingut el bon gust d'emmarcar en aquesta mateixa campanya els darrers llançaments de
The Bite i
Los Retrovisores, dues de les formacions que durant els darrers anys han recollit el testimoni de Brighton, Canguros,
Kamenbert i tants d'altres. Sempre amb el vinil com a suport i mimant-ne tots els detalls. I adreçant-se a tot aquell públic que durant dècades s'ha sentit abandonat i menystingut per unes multinacionals amb excessiu ànim de lucre. El mateix públic que comprava discos fa trenta anys, que ho fa ara i que ho seguirà fent mentre algú els posi en circulació. El que estima la música i realment sap apreciar la diferència entre qualsevol d'aquests productes i una descàrrega de zeros i uns. El melòman, senyors, el melòman.
