Montjuïc de Nit

MONTJUÏC DE NIT

Diversos escenaris del parc de Montjuïc, Barcelona

14 de juliol de 2012

Motius personals de màxima prioritat em van impedir arribar a temps de presenciar el concert de Le Petit Ramon & Els Nanus del Parc. Una llàstima, tenint en compte els comentaris entussiastes de qui sí que els va veure. En qualsevol cas, sí que vaig arribar al Poble Espanyol a temps de veure un altre dels plats forts de la nit. Uns pletòrics BRIGHTON 64, novament a la carretera i amb vistes d'editar un nou disc després de l'estiu, semblaven jugar més que mai a casa. Una banda emblemàtica de Barcelona en un festival, el Montjuïc de Nit, de vocació plenament ciutadana. Escoltar temes com "Barcelona Blues" o "En mi ciudad" en un marc com aquell -i amb diverses generacions corejant-ne les tornades- evocava esdeveniments mítics que un servidor no va poder viure per motius generacionals, aquells concerts a la Recta de l'Estadi que tan bé recullen el directe "Explosión juvenil en directo!" (BipBip Records) i les millors hemeroteques melòmanes. Però el passi d'ahir no era un viatge al passat, sinó la reafirmació d'uns Brighton 64 amb molt de present i encara més futur per davant. Com a mostra, el trio de cançons noves amb què van obrir boca de cara al proper disc.

Els va succeir SAMANTHA DE SIENA, londinenca establerta a Barcelona i lliurada en cos i ànima a un jazz detallista i nocturn, amb textura de seda i tenyit de folk i pop sofisticat. Una proposta realment interessant que, malgrat les boníssimes maneres de la britànica i la seva banda d'acompanyament, va quedar un pèl deslluïda per les grans dimensions de l'escenari -cançons com aquestes es degusten millor en entorns més recollits- i, sobretot, per la baixada de tensió que suposava programar-la just després de Brighton 64 i la seva l'explosió de rock'n'roll -en qualsevol cas, això és culpa dels programadors i no pas dels músics-. Vaja, que va ser un concert de notable alt, però hagués brillat moltíssim més en altres circumstàncies. Més contundents van sonar les proclames que ZPU llançava a la immensitat de la nit des de la plaça del Marquès de Foronda. El veterà MC barceloní va carregar contra tot i contra tothom amb el seu arsenal de versos esmolats.

L'exterior de la Fundació Joan Miró, amb l'il·luminat skyline barceloní com a teló de fons, semblava un escenari fet a mida per al trip musical que va protagonitzar ESPERIT!. L'alter ego de l'home orquestra Dalmau Boada (Les Aus, Liannallull...) va oferir un passi per a emmarcar en què, com és habitual en ell, va saltar sense immutar-se del surf al hard rock, del proto-flamenc a la psicodèlia i del folk a la música africana. Ho va fer amb un somriure constant a la cara, senyal inequívoc que s'ho estava passant tan o més bé que el respectable. "Demà treballo", va dir abans de tocar el que a priori havia de ser l'últim tema, però la tanda de bisos s'allargaria fins l'hora de tancar, i més que s'hagués allargat de no haver-hi hagut condicionants horaris. I finalment, SIDONIE van exhibir musculatura i taules amb un repertori farcit de hits instantanis però, pel meu gust, carent de la frescor i la personalitat que tenien aquells primers dos discos...

Brighton 64

Ricky Gil i Albert Gil (Brighton 64)

Ricky Gil (Brighton 64)

Samantha de Siena

Esperit!

Recomanacions: Montjuïc de Nit

Aquest dissabte, 14 de juliol, torna MONTJUÏC DE NIT. Un cicle que omplirà l'àrea de Montjuïc de propostes culturals de tota mena amb entrada GRATIS (en majúscules perquè és l'única paraula -amb permís de "futbol" i "cervesa"- capaç de moure mars i muntanyes en aquest país). D'aquesta manera, els diferents recintes del parc acolliran exposicions, projeccions de documentals i una atapeïda graella de concerts. Dins d'aquest darrer capítol, i amb el seu permís, m'he permès fer un recull de les actuacions musicals que a priori em semblen més interessants. Si els ve de gust, prenguin nota i gaudeixin de la nit:


-LE PETIT RAMON I ELS NANUS DEL PARC (Poble Espanyol, 20h.): A aquestes alçades, l'alter ego de Ramon Faura ja no necessita presentació. Cronista per excelència de la Barcelona que no surt a les postals -a base de rock canalla, folk àcid i carnal rhythm & blues-, vindrà acompanyat dels sempre oportuns Nanus del Parc. I això no és tot, comptarà amb convidats d'excepció com Maria Rodés o Jaume Pla (Mazoni).

-BRIGHTON 64 (Poble Espanyol, 21h.): L'escena barcelonina no seria el que és sense ells, i si algú ho dubta és que perd massa temps llegint revistes de tendències. Després de l'apoteòssica gira amb què han celebrat el seu 30è aniversari, els germans Gil i companyia estan gravant un nou disc que sortirà després de l'estiu a través de BCore. Material fresc que podrem degustar aquest dissabte al costat d'una col·lecció de clàssics que ja formen part de l'adn musical de Barcelona.

-CARGO (Fundació Joan Miró, 22,45h.): La unió de dos monstres de la cançó com són Nico Roig i Raül Fernandez (Refree) ha donat lloc a aquest projecte que neix amb l'experimentació com a raó de ser. Objectes casolans, cassettes, electrònica de baixa fidelitat i molta imaginació.

-ESPERIT! (Fundació Joan Miró, 23,30h.): Dalmau Boada és conegut per haver format part de Zeidun i ser la meitat del duet Les Aus, però també per la seva participació en projectes com Flowers of Dump, The Missing Leech, Liannallull o la banda d'acompanyament de Pau Riba. Esperit! és la seva aventura més personal. Una bateria, un teclat, una guitarra i tot un arsenal de loops a les mans d'un home orquestra que salta sense complexes del folk de camp al proto-punk, passant pel surf i la psicodèlia.

-ADRIÀ BOFARULL (Fundació Joan Miró, 00,15h.): Cara visible de projectes com Dargelos o el seu alter ego Hydra, aquest vallesà és un dels valors a l'alça de l'electrònica barcelonina. Amb una producció tan prolífica com heterogènia, Bofarull parteix d'eines com els samplers per a generar atmòsferes, textures i colors que s'escapen de tota etiqueta.

-DULCE PÁJARA DE JUVENTUD (Plaça Marquès de Foronda, 00,45h.): Rock amb aromes dels 90 des de l'extrarradi barceloní. Veus angoixades, una dosi justa d'èpica i guitarres que evoquen els Pixies, Dinosaur Jr i Pavement. Els deu temes que conformen el seu disc de debut són una bona ràfega d'aire fresc, però treuen espurnes.

-PEGASVS (Plaça Marquès de Foronda, 02,45h.): Si l'escena independent barcelonina tingués aquest 2012 una mena de Grup de l'Any, probablement serien ells. Un duet d'electropop que beu a parts iguals de Kraftwerk, OMD, New Order, Suicide i Cabaret Voltaire. La seva apretada agenda de directes els ha portat durant els darrers mesos per festivals de tota mena. I "El final de la noche" té tots els números per ser la cançó no oficial d'aquest estiu.

-VERY POMELO (Passeig del Minici Natal, 02,45h.): Després de l'èxit dels seus dos primers treballs, els Pomelos presenten "Ràdio Clotxa". Un àlbum on la banda barcelonina explora la seva vessant més introspectiva, sense oblidar l'explosiva barreja de rumba, surf, folk i rockabilly amb què han captivat tota mena de públics durant els darrers tres anys.


http://www.bcn.cat/cultura/montjuicnit/2012/