RICKY GIL amb ALBERT GIL i YOKOMAR
Museu Europeu d'Art Modern (MEAM), Barcelona
23 de novembre de 2012
L'entorn era privilegiat. Una sala del Museu Europeu d'Art Modern (MEAM), farcida d'evocadores obres pictòriques. Al seu bell mig, aquell escenari recordava al del 68 Comeback Special d'Elvis Presley. Un marc de luxe, doncs, per a un concert molt especial. Ricky Gil repassava tres dècades de trajectòria vitals per a entendre la música barcelonina. Ho feia amb mirades als seus diversos projectes: Brighton 64 ("Igual, nos da igual"), Matamala ("Play Another Number"), Top Models ("A Taste of Black", "Kangaroo"), peces del seu projecte solista ("Una vida molt dura") i versions de gegants com Arthur Alexander ("Anna (Go to Him)"), Neil Young ("After the Gold Rush", en català) o els Kinks ("Just Can't Go to Sleep", en castellà). Gairebé una hora i mitja de luxe que es va dividir en dues parts. A la primera, el Ricky va presentar-se a l'escenari tot sol. A la segona el va acompanyar el seu germà -i també component de Brighton 64-, Albert Gil, i puntualment Yokomar. De fet, la intervenció d'aquesta última va suposar una mena de miniset dins del concert principal. Un breu però intens tastet d'una veu a descobrir i que ahir va brillar amb versions, entre d'altres, de Bob Dylan ("It Ain't Me, Babe") i Blondie (impressionant "Call Me" en clau rhythm & blues), però també amb un tema propi que val el seu pes en or, "Diumenge a la tarda". Un concert sublim el d'ahir, en tots els sentits.
 |
| Ricky Gil. |
 |
| Ricky Gil i Albert Gil. |
 |
| Ricky Gil i Albert Gil. |
 |
| Yokomar, Ricky Gil i Albert Gil. |