ELLIOTT MURPHY
Pista Coberta Joan XXIII, Els Hostalets de Balenyà
23 d'agost de 2014
El moment tenia valor. Perquè una escena com aquella no havia tingut lloc a casa nostra durant molt de temps. I sobretot per tot allò que tal imatge pot arribar a evocar.
Elliott Murphy, tot sol damunt d'un escenari, sense ni tan sols el suport del seu inseparable
Olivier Durand. Amb mocador al cap i una jaqueta de pell marró com la que ell mateix havia descrit quatre dècades enrere a
"Last of the Rock Stars". L'experiència d'un supervivent, els aires sempre redemptors del rock'n'roll i una joia perduda en el temps.
"Time Flies", un cant adreçat a la seva mare des de la París de finals dels 80, ciutat on el novaiorquès segueix residint a dia d'avui. La tria no era casual. L'autor d'
"Aquashow" tot just havia fet una trucada transoceànica a la seva mare des del mateix escenari per a deixar-li escoltar l'entusiasme d'un públic que no parava de demanar bisos.
Abans, a petició del mateix respectable i -aleshores sí- amb l'acompanyament dels
Normandy All Stars, Murphy ja havia estirat el set amb dos
highlights tampoc previstos inicialment,
"Rock Ballad" i
"Diamonds by the Yard". Eren aquests apunts la culminació d'un passi, l'onzè que el nord-americà oferia als Hostalets de Balenyà, que commemorava el vintè aniversari de la Komissió Organitzadora de Koncerts (KOK) i de passada atorgava un apunt singular a la Festa Major del municipi osonenc.
"Benedict's Blues" havia encetat una nit on el material de factura recent -
"Sweet Honky Tonk",
"Little Big Man",
"Even Steven"- va alternar-se amb un fons de catàleg que enllaça
"Hangin' Out" amb
"Sonny",
"You Never Know What You're In For" amb la pròpia
"Last of the Rock Stars",
"Euro Tour" amb
"On Elvis Presley's Birthday" o
"Take Your Love Away" amb
"Drive All Night".
Reveladors retalls d'una trajectòria que, si bé s'ha mantingut sempre a l'ombra, no ha d'envejar res a les de gegants que l'han reivindicat, cas del seu amic
Bruce Springsteen o un
Lou Reed a qui va citar versionant
"Walk on the Wild Side". Una altra relectura, la del
"Heroes" de
Bowie, va desenllaçar un clímax a ritme de
"Green River" i
"Come On Louann". A partir d'aquí, les peticions, la trucada i la imatge de la jaqueta marró. És poc probable que Elliott Murphy sigui la darrera estrella del rock. Sí que és, en qualsevol cas, un exemplar gairebé únic d'una espècie en perill d'extinció. Aquella generació de músics a qui
Dylan i la British Invasion van mostrar el camí. Una generació que encara a dia d'avui és capaç de desplegar poesia i reflexions vitals sobre progressions de quatre acords i, a la vegada, celebrar la disbauxa amb aquell
"Shout" signat al seu dia per uns desenfrenats
Isley Brothers. L'essència mateixa del rock'n'roll, que de seguida s'ha dit.
