(1944-2023)
No era Barcelona l'única ciutat catalana que vibrava musicalment parlant durant el tardofranquisme, per molt que tendeixi a obviar-ho la crònica pop nostrada –l'oficialista i, el que encara és més preocupant, també la que presumeix d'alternativa-. També passaven coses en altres punts del país com per exemple les Terres de l'Ebre, que a principis de la dècada dels 70 van començar a ballar al ritme de l'Orquesta Cimarrón. Una orquestra de ball de les de tota la vida, que destacava per incorporar composicions pròpies al seu repertori i que es deixava seduir per gèneres aleshores trencadors com el soul o el funk. Es va formar el 1971 a Tortosa, i al llarg de mig segle s'ha consolidat com una institució dels envelats i les sales de ball més genuïnes de casa nostra. El bateria Paco Gilabert en va ser un dels membres fundadors. Ens ha deixat a l'edat de 79 anys.