 |
| El públic respon a la performance interactiva d'Agustí Margarit i Pol Pagès. |
GRANOLLERS AMB OPEN ARMS
Sala Tarafa, Granollers
30 de novembre de 2019
Una trentena de músics, poetes i artistes performatius van actuar ahir a Granollers en un festival en benefici de Proactiva Open Arms. Demà miraré d'explicar-ho amb pèls i senyals a El 9 Nou (edició Vallès Oriental), però ara mateix m'agradaria compartir el que per mi va ser un dels moments clau de la jornada. La performance interactiva d'
Agustí Margarit (dansa) i
Pol Pagès (música) al voltant de les cinc fases que segueix l'organisme humà abans de morir ofegat. La colpidora postal d'una crua realitat que malauradament tenim a tocar.
També m'agradaria destacar l'actuació de
Tecum Terra. Música d'arrel tradicional, dansa contemporània i, novament, la performance com a últim refugi. I les cançons de
Laura Gouria, històries quotidianes emmarcades en un món tan complex com absurd (el nostre, per si no havia quedat clar). Un món on manen els traficants d'armes, com va dir una vegada un reconegut músic barceloní que malauradament ja no es troba entre nosaltres. Bé, el cas és que peces com
"Misery Town" o
"When the World Gets Crazy" també van encaixar a la perfecció en un programa com el de
Granollers amb Open Arms.
El mateix es podria afirmar dels
"Unicorns Psicodèlics" de
The Missing Leech, que sempre volen plegats i mai discriminen cap exemplar de la seva pròpia espècie en funció del color del pelatge. No cal dir que tampoc deuen negar l'auxili a qui es troba a la deriva en alta mar. També va actuar
Ricky Gil, que va aprofitar l'ocasió per avançar alguns dels temes que conformaran l'imminent nou àlbum de Brighton 64. Lírica social, actitud combativa i, sí, una mirada crítica a la forma com les institucions europees gestionen la crisi del Mediterrani. Tot això, per descomptat, sense voler restar mèrits ni importància a la resta d'un programa tan eclèctic com inabastable.
 |
| Illa Carolina. Acústics i propers. |
 |
| The Missing Leech. Antifolk i compromís. |
 |
| Agustí Margarit i Pol Pagès. Colpidora postal. |
 |
| Tecum Terra. La performance com a últim refugi. |
 |
| Marina Miralles. Cançons que apunten enlaire. |
 |
| Ricky Gil. Lírica social, actitud combativa i mirada crítica. |
 |
| Pol Purgimon. Salvatge fragilitat. |
 |
| Laura Gouria. Històries quotidianes d'un món tan complex com absurd. |
 |
| Somebody. Intensitat en to menor. |
 |
| Pau Gener Galín. Versos de batalla. |
