Quan es podran tornar a fer pogos?

Vàlius, amb Carlota Serrahima - Foto Irena Visa.

"Ens són igual les ràtios, volem saber quan es podran tornar a fer pogos", proclamava ahir la gent de Vàlius al seu compte de Twitter. Inequívoca declaració de principis de qui no es conforma amb allò que es dicta des d'esferes sovint tan elevades com opaques. No és (tan sols) fer pogo la qüestió, sinó recuperar tot allò que hem sacrificat en nom d'una hipotètica seguretat. I, sobretot, no normalitzar tota una sèrie de restriccions, les que està assumint el sector cultural, que ens empobreixen com a societat i ens fan menys lliures com a individus –aquesta reivindicació també la van fer recentment Quima durant el seu debut escènic-. El tweet de Vàlius va generar reaccions, entre elles la d'un dels responsables d'una icònica disquera barcelonina –Bankrobber- que va respondre amb la següent observació: "Aviat serà hora de recordar que la cultura no segura també és cultura". Totalment a favor.

La Sonora, a El 9 Nou

La Sonora és una plataforma d'intercanvi cultural impulsada amb l'ànim de fomentar l'accés universal a la cultura i dinamitzar àmbits com l'educació a través d'arts com la música. S'ha presentat aquesta setmana a Sant Celoni amb les actuacions de Joan Colomo i el duet Quima. Ho expliquem avui a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb fotografies de Griselda Escrigas.

Construint noves realitats

QUIMA

Pistes d'Atletisme, Sant Celoni

31 d'agost de 2020

La mascareta com a símbol de l'absurd d'aquests temps que ens ha tocat viure. Una de les components de Quima se la va posar ahir al vespre abans d'enfilar l'estàndard "Bésame mucho". I ho va fer per reforçar tot el desig que expressa la lletra de la cançó, però també per posar en valor tot allò que estem sacrificant en nom d'una hipotètica seguretat. "Quítate la mascarilla, palabras de amor yo quiero oír", va cantar abans de treure's el tros de tela de sobre el nas i llençar-lo tan lluny com va poder. I el respectable va començar a aplaudir, i ho va seguir fent cada cop amb més ganes. "No normalitzem aquesta mena de situacions", va proclamar ella, referint-se a totes les restriccions que ha hagut d'assumir el sector cultural per tal de mantenir alçat el teló, abans d'abandonar l'escenari enmig d'una creixent ovació.

Si l'art i la cultura han d'explicar els seus respectius entorns i alhora incidir en la seva transformació, el debut escènic de Quima no podria haver-se produït en un marc més adequat que l'acte de presentació de La Sonora, una plataforma que ha vingut justament a construir noves realitats a través de disciplines com la música. En poc més de vint minuts, les del Baix Montseny van ser capaces de transportar els versos de Clementina Arderiu fins als paisatges sonors de Laurel Canyon, fer dialogar el cançoner de Mercedes Sosa amb la tradició castellana, i teixir complicitats amb un públic que tot just les acabava de descobrir. Els aplaudiments amb què se les va acomiadar després d'aquell "Bésame mucho" fet declaració d'intencions, no eren tan sols d'admiració. Eren sobretot d'aprovació.