Asgard, aquell grup de black metal de Cardedeu

Asgard al plató de Ràdio Televisió Cardedeu, finals dels 90.

L'amic Maurici Ribera (The Missing Leech, El Mamut Traçut Records) em va passar dies enrere un enllaç de Youtube amb un vídeo l'existència del qual desconeixia completament i em va portar grans records. Asgard actuant al programa Jan Session de Ràdio Televisió Cardedeu. Vaig estar al plató durant la gravació de l'actuació, no en recordo exactament la data però va ser entre finals de 1997 i principis de 1998, crec que va ser el primer cop que vaig veure una banda de metal extrem tocant en directe –per aquella època també van actuar al mateix programa els igualment impactants i també vallesans Doomoniac, posteriorment rebatejats com The Mace-. Asgard va ser un grup de black metal format a Cardedeu durant la primera meitat de la dècada dels 90, el discurs del qual alternava el paganisme nòrdic (la cançó homònima) amb el folklore català ("La llegenda d'en Soler de Vilardell"). La seva maqueta de 1995, "The Splendor of the Cold Age", també es pot trobar a Youtube.

Chick Corea (1941-2021)

CHICK COREA

(1941-2021)

A Chick Corea el vaig descobrir de la mà de Miles Davis i d'aquella obra capital que és "Bitches Brew" (1970). Un àlbum que vaig adquirir en plena adolescència i que malgrat el pas dels anys em segueix imposant (sí, imposant) el mateix respecte que el primer dia. Va ser a través dels crèdits d'aquell disc, deia, com vaig familiaritzar-me amb el nom d'aquell teclista amb el qual dialogava el mestre trompetista en títols com "Pharaoh's Dance" o "Spanish Key", contribuint a generar el misteri estructural de l'obra que sol considerar-se com a punt de partida d'allò que es va anomenar jazz rock o jazz fusió.

En realitat, a Corea l'havia escoltat abans d'adquirir aquell disc tot i no saber qui era. I ho havia fet a través de Ràdio Televisió Cardedeu, pionera de les televisions locals a nivell estatal, que durant molts anys va fer servir "Central Park", peça inclosa a l'àlbum "Secret Agent" (1978), com a sintonia d'entrada i sortida de les seves emissions. Encara es feia servir quan jo vaig entrar a l'emissora, i en aquest sentit puc afirmar que aquell títol va formar part de la banda sonora d'una etapa molt important de la meva vida. Que l'obra en qüestió es trobi avui descatalogada és una d'aquelles coses que em costen d'entendre.

Chick Corea es va donar a conèixer al gran públic al costat de Miles Davis, amb qui també va facturar obres igualment essencials com "In a Silent Way" (1969) o "On the Corner" (1972), però no trigaria gaire a destacar pel seu compte i a esdevenir ell mateix un dels màxims referents del jazz fusió, tant al capdavant del combo Return to Forever com amb àlbums signats amb el seu nom com "Return to Forever" (1972) o "Crystal Silence" (1973). Ens ha deixat a l'edat de 79 anys, víctima d'un càncer i havent segellat una de les grans trajectòries musicals del nostre temps.

40 anys de Televisió Cardedeu

Joan Grífols (1947-2008), un dels impulsors de Ràdio Televisió Cardedeu.

Es commemoren avui 40 anys de la primera emissió de Televisió Cardedeu, pionera de les televisions d'àmbit local a l'Estat espanyol. Un projecte valent, nascut al caliu del fèrtil teixit associatiu del municipi vallesà  –pocs anys abans havia iniciat les seves emissions Ràdio Cardedeu, embrió d'aquella iniciativa- en un moment en què tot estava per fer i res era impossible. Durant aquestes quatre dècades, Televisió Cardedeu ha informat puntualment de l'actualitat local, ha estat testimoni privilegiat d'alguns episodis polítics, socials i culturals que en ocasions han transcendit més enllà del propi municipi, i ha esdevingut un referent en l'àmbit de la comunicació tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat. També ha contribuït de forma decisiva a formar diverses generacions de professionals. Moltes gràcies per tot, i per molts anys.

Seguim recordant Joan Grífols

El Museu Arxiu Tomàs Balvey acaba de publicar el catàleg de l'exposició "Una passió, un temps", centrada en la figura de Joan Grífols (1947-2008). Al seu interior s'hi poden trobar imatges de la pròpia mostra acompanyades amb textos de Pep Vilar, Maica Meseguer, Jaume Terricabras i un servidor. Activista, col·leccionista, apassionat de tot allò que feia, de Grífols s'ha destacat sobretot el paper que va desenvolupar en la fundació de la històrica i pionera Ràdio Televisió Cardedeu (RTVC). I escriure sobre la seva vessant melòmana ha estat un dels encàrrecs més especials i emocionants que mai he rebut. Perquè si una cosa ens va arribar a acostar va ser sens dubte la passió per la música, i perquè encara avui hi ha referents musicals que associo d'una manera o d'una altra amb la seva persona. Per tot això, i per molt tòpic que soni, només puc dir que ha estat un honor poder participar d'aquest projecte.

Testimonis al voltant de Grífols i Ràdio Cardedeu

L'estudi que Ràdio Cardedeu ha instal·lat al MATB en el marc de l'exposició.

El Museu Arxiu Tomàs Balvey (MATB) projecta aquests dies un reportatge sobre Ràdio Cardedeu, una de les emissores locals pioneres a tot l'Estat, i sobre el seu fundador, Joan Grífols. L'audiovisual forma part de l'exposició sobre Grífols que es pot visitar al mateix museu fins al proper 11 de setembre, i compta amb nombrosos testimonis de persones que han passat per la ràdio o coneixien el seu impulsor. El van realitzar Norma Levrero i Mateu Camps, i jo mateix vaig tenir el plaer de figurar entre les persones entrevistades. Si per qualsevol motiu no es poden acostar vostès al museu, poden veure el vídeo a Youtube.

L'exposició sobre Joan Grífols a El 9 Nou

El Museu Arxiu Tomàs Balvey acull aquests dies una exposició sobre la figura, l'obra i el llegat de Joan Grífols (1947-2008), històric activista i fundador de la pionera Ràdio Televisió Cardedeu (RTVC). Avui n'expliquem l'acte inaugural a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

A la memòria de Joan Grífols (1947-2008)

Detall de l'exposició que recorda Joan Grífols en el desè aniversari de la seva mort.

De Joan Grífols s'ha destacat el caràcter entusiasta i apassionat, el seu incondicional activisme, la seva estreta vinculació amb l'associacionisme i el paper clau que va jugar en la fundació de Ràdio Televisió Cardedeu (RTVC), pionera de les televisions locals tant a Catalunya com al conjunt de l'estat. I a mi m'agradaria referir-me ara a la seva condició de melòman, probablement la vessant que més em va acostar a la seva persona durant els anys que vaig poder compartir amb ell a la ràdio. A Grífols el vaig conèixer tan bon punt vaig posar els peus a RTVC, però m'atreviria a dir que el moment en què vam connectar de debò va ser quan em vaig presentar als estudis de Ràdio Cardedeu amb un disc de Jimmie Rodgers.

Jo tenia aleshores 18 o 19 anys, feia poc que havia adquirit el plàstic en qüestió i l'havia portat per deixar-li a un company de l'emissora que, com jo, començava a interessar-se per la figura d'aquell pioner del country. Ha plogut molt des d'aquell dia, però encara a data d'avui sóc incapaç d'oblidar la mirada de satisfacció que Grífols va dibuixar quan ens va sentir parlar de Rodgers i altres referents com Hank Williams, Woody Guthrie o la Carter Family. Jimmie Rodgers va ser el meu primer punt de connexió amb Joan Grífols, però n'hi va haver més. Molts més.

Com per exemple P.J. Proby, figura mai prou referenciada de l'anomenat blue eyed soul i músic de culte reivindicat per gegants com el mateix Van Morrison a qui jo vaig descobrir precisament gràcies a l'impulsor de RTVC, que n'era un gran admirador. O com els Animals d'Eric Burdon. La primera vegada que vaig veure en directe el de Newcastle ho vaig fer acompanyat de Grífols, que setmanes més tard em va convidar a casa seva i em va mostrar un ep signat per la formació original del grup, la que s'havia separat l'any 1965 al traslladar-se Burdon a San Francisco -Grífols els havia pogut veure poc abans en la seva única actuació a Barcelona-.

De Grífols s'ha destacat també el caràcter reservat i sovint enigmàtic -que no pas distant-. En aquest sentit, mai vaig saber d'on havia sortit el retrat signat per Mick Jagger que decorava una paret del seu despatx. O com nassos s'ho va fer per entrar tot un equip de gravació de forma més o menys clandestina al Miniestadi i enregistrar-hi, l'any 1984, el primer concert que Bob Dylan va oferir a Barcelona. O d'on va sortir el pòster dels Pink Floyd de Syd Barrett que contemplo penjat a la meva sala d'estar ara mateix, mentre escric aquestes línies, que durant molt de temps va estar tancat al magatzem de la ràdio i que un bon dia el mateix Grífols em va regalar. Un detall, crec, que mai li he agraït prou.

Per tot això, si em quedo amb un racó d'"Una passió, un temps", l'exposició dedicada a Grífols que es va inaugurar ahir al Museu Arxiu Tomàs Balvey, és sens dubte el que il·lustra la seva vena melòmana. La vella jukebox, els incomptables vinils que sumen un valor incalculable i l'arrel d'una vocació que el va portar a impulsar festivals com les Nits de Folk i les Nits de Jazz, obsequiant el Cardedeu dels anys 70 amb actuacions de gegants com Stan Getz o Tete Montoliu. A Grífols no li agradava destacar, defugia sempre el centre d'atenció, però el seu llegat és tan descomunal com aquesta mostra que il·lustra molt més que el naixement d'una ràdio i una televisió pioneres. Il·lustra, com bé va apuntar el periodista Pep Vilar, una societat que sortia de la foscor, un moment de canvi i la il·lusió d'aquells que van fer possible el canvi. Per molts anys, Joan, i moltes gràcies per tot.

Recordant Joan Grífols a El 9 Nou

El Museu Arxiu Tomàs Balvey inaugura aquesta tarda una exposició dedicada a la figura i l'obra de Joan Grífols (1947-2008), activista, melòman, col·leccionista, entusiasta i fundador de la històrica Ràdio Televisió Cardedeu (RTVC). Aprofitem l'ocasió per recordar-lo també des de les pàgines d'El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb aquest article d'un servidor. Als quioscos fins dilluns.

Recordant Joan Grífols

El col·leccionisme de ràdios antigues era una de les passions de Joan Grifols (1947-2018).

Aquest 2018 es commemora el desè aniversari de la mort de Joan Grífols, actor de pes del moviment associatiu a Cardedeu en un moment en què aquest municipi vallesà va jugar un paper clau en la configuració del mapa audiovisual català. Grífols havia estat un dels impulsors de les Nits de Jazz i les Nits de Folk que durant la dècada dels 70 havien portat fins a Cardedeu figures de primer ordre internacional com el mateix Stan Getz. Va ser a partir d'aquells esdeveniments com va néixer Ràdio Cardedeu, una de les primeres emissores radiofòniques d'àmbit local de l'Estat espanyol. I l'arrel del que esdevindria la pionera i històrica Televisió Cardedeu. Quan aquesta última va realitzar la seva primera emissió el juny de 1980, va esdevenir la primera televisió local de l'Estat i va trencar per primer cop el monopoli de Televisión Española a les ones. Des d'aleshores, Ràdio Televisió Cardedeu (RTVC) ha mantingut la seva activitat de forma regular, ha esdevingut un referent de la comunicació de proximitat i ha format incomptables professionals. Jo mateix vaig estar vinculat amb la tele i la ràdio durant molt de temps i vaig tenir la sort de conèixer de prop Joan Grífols. Per això em fa molta il·lusió que aquest divendres, 13 d'abril, s'inauguri una exposició centrada en la seva figura i sobretot en la seva tasca pionera. "Joan Grífols. Una passió, un temps. Ràdio Cardedeu" es podrà visitar al Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu fins l'11 de setembre.