"Three Billboards Outside Ebbing, Missouri" (2017)

Frances McDormand en un fotograma de la pel·lícula.

El retrat punyent i colpidor d'allò que anomenem Amèrica profunda. Frances McDormand oferint una de les interpretacions més definitives d'una trajectòria que en va plena -una mare desesperada en guerra contra tot un departament de policia encapçalat per uns també magnànims Woody Harrelson i Sam Rockwell-. Els diàlegs carregats d'ironia, humor negre i altes dosis de deliciosa mala llet. El guió carregat d'escenes memorables i cops de volant absolutament inesperats. Una estructura narrativa que sense allunyar-se dels cànons clàssics del thriller dramàtic presenta lloables apunts de singularitat -en certa manera es podria afirmar que la cinta no té principi ni final-. I una banda sonora d'allò més rodona on les composicions en clau Americana de Carter Burwell conviuen amb peces originals de Townes Van Zandt o Robbie Robertson. "Three Billboards Outside Ebbing, Missouri" (2017, estrenada en castellà amb el títol de "Tres anuncios en las afueras") és l'última pel·lícula de Martin McDonagh, i un dels films que més he arribat a gaudir en pantalla gran durant els darrers anys. Els ho prometo.

Seven Psychopaths

La cara fosca de Hollywood. Viatges lisèrgics al desert. Un escriptor alcohòlic a les últimes, devorant ampolles de bourbon mentre imagina l'obra de la seva vida. Segrestadors de gossos, assassins de mafiosos, la venjança d'un quàquer i amics que no són el que semblen. Un impossible tiroteig final, una declaració d'amor al setè art i una banda sonora d'infart. I Tom Waits perseguint psicòpates per tota la geografia nord-americana. Brutal.

Audio: "The First Cut Is the Deepest" - P.P. Arnold