Una nit amb La Cavalleria

 

WEINF + ALL INDIANS NO CHIEF

Slow Club, Barcelona

30 d'octubre de 2015

Si no existíssin col·lectius com La Cavalleria, definitivament caldria inventar-se'ls. Parlem d'una d'aquelles agrupacions de melòmans que per vocació acaben esdevenint altaveus de propostes inquietes i encara no detectades per la majoria de radars. Aquest mes d'octubre, per exemple, han aplegat alguns dels noms més frescos de la Catalunya emergent en una de les cocteleries més elegants de l'Eixample. Un cicle que va culminar la nit passada amb un doble cartell d'impacte. All Indians No Chief i Weinf. Els primers són una formació plurinacional assentada a Barcelona. Un quintet que beu a parts iguals del folk, la psicodèlia o l'slowcore. Cançons de textura suau i estructura en ocasions progressiva, dominades per la veu aguda i trencada de Lula Yü Sucka. Com Karen O encapçalant els Low de "The Invisible Way" (2013). Una passada, els ho ben asseguro.

Weinf, alter ego del mataronenc Dani Ruiz, venia a presentar el seu primer disc oficial, "Requiem for Myself" (2015). Acabat de recuperar d'una malaltia que les hi ha fet veure de tots colors -les cançons del disc són fruit de vuit mesos de quimioteràpia i de no tenir-les totes- i amb tota la força i l'empenta de qui, ara sí, té tota la vida per davant i unes ganes boges de viure-la. Alternant passatges foscos com "My Time Is Running Out" o "Farewell" amb elèctrics dards de rock'n'roll kamikaze com "Riding My Bicycle Through the Mexican Fields" o la final "Whiskey". En format power trio -l'acompanyaven un bateria i un teclista que també feia les funcions de baixista- i fent soroll, molt de soroll, i del que perdura.

All Indians No Chief.

Weinf.

Recomanació: Liannallull i Pytra Oyster

LIANNALLULL i PYTRA OYSTER. Els primers són del Baix Montseny i disparen bales de folk-punk tan elèctric com compromès. Els segons són de Barcelona i practiquen un rock, de vegades amb el prefix post, sempre farcit d'acidesa i apunts tan sorollistes com onírics. Compartiran escenari aquest dijous, 18 de juliol (21,30h.), a la sala Slow Club de Barcelona (c/. Paris, 186 - metro: Diagonal). Doble cartell d'allò més llaminer, i també doble motiu per a assistir-hi. En primer lloc, per gaudir de dos potentíssims directes. En segon lloc, per dignificar la feina dels músics que mantenen viva la nostra escena independent -la de veritat, no la que surt als suplements de tendències- malgrat unes circumstàncies cada dia més adverses. Ambdues formacions han decidit aplicar una entrada inversa: no es pagarà per accedir a la sala, sinó que cadascú aportarà al sortir aquell import que consideri just després d'haver presenciat el concert. Perquè l'art -com tot- té un preu, però també hi ha qui es fa càrrec de com es troben les butxaques del públic.

Ho expliquen ells mateixos en un comunicat que val la pena llegir: "Hem decidit no posar preu d'entrada, però sí demanem que poseu els diners que pugueu o considereu justos després del concert. Esperem que amb això s'animi a venir la gent encara que no tingui diners (no prendrem nota de qui en posa i qui no), però sí convidem al fet que qui pugui posar alguna cosa, reflexioni sobre l'esforç que significa per a les bandes avui dia poder fer concerts, la despesa de temps i diners que suposa i l'important que és que segueixin fent-ho. Malauradament, cada vegada és més difícil trobar llocs on tocar perquè als garitos no els surt a compte programar a grups poc coneguts. És el deure i el dret de tots protegir la música en directe. Per favor, vine, col·labora i gaudeix. I si no tens ni un duro, vine i gaudeix, la teva presència és igual d'important". Es pot dir més alt, però no més clar. Ens veiem a l'Slow.

http://liannallull.bandcamp.com/

http://pytraoyster.bandcamp.com/