Southern Culture On The Skids - "At Home with..." (2021)

De la mateixa manera que Monster Magnet amb "A Better Dystopia" (2021), Southern Culture On The Skids ofereixen al seu darrer treball tota una lliçó de com aprofitar una pandèmia –i més concretament un confinament domiciliari- per facturar obres perdurables en lloc d'omplir les xarxes de continguts caducs. Que l'obra en qüestió, "At Home with Southern Culture On The Skids" (2021), no es trobi encara a la majoria de plataformes digitals –és a dir, que qui el vulgui escoltar hagi de passar per caixa, tal i com s'havia fet tota la vida-, fins i tot li atorga més valor en aquests temps on tot s'hi val i tot ha de ser gratuït.

Tal i com indica el seu títol, "At Home with..." és un àlbum de naturalesa casolana –que no pas lo-fi-, enregistrat en una sala d'estar durant els mesos de reclusió però plantejat com una festa de cap a peus, tal i com marca la tradició de la banda de Chapel Hill. Registres diversos, que van del country rock més desacomplexat ("Call Me") al rhythm & blues amb pinzellades llatines ("Don't Spill the Java") o el rock'n'roll amb accent de garatge ("Run Baby Run"), facturats amb l'ofici marca de la casa i amanits amb versions tan ben trobades com "Dear Mr. Fantasy" (Traffic).

Disponible a través de la pàgina web de la banda.

Southern Culture On The Skids - "Bootleggers Choice" (2018)

És un d'aquells escenaris malauradament habituals en la història de la música pop. Artista de naturalesa subterrània però amb aparent projecció en un moment donat signa amb una multinacional del disc, edita una sèrie d'obres absolutament reivindicables malgrat no assolir els resultats esperats per alguna d'ambdues parts, es trenca el contracte, l'artista manté eternament la condició de figura de culte i els àlbums en qüestió desapareixen del mercat davant la negativa del segell de torn a reeditar-los o deixar que ho faci qualsevol altre interessat. De casos en coneixem a grapats, dels primers treballs d'Elliott Murphy a les obres completes de Sencillos o alguns dels plàstics clàssics de Brighton 64.

Una llista on també figuren "Dirt Track Date" (1995) i "Plastic Seat Sweat" (1997), els dos discos que Southern Culture On The Skids van gravar per a Geffen en plena era alternativa. Dos plàstics que contenien algunes de les peces més aclamades encara avui del combo de Carolina del Nord -"Camel Walk" i "Soul City" segueixen desencadenant autèntiques passions en directe-. Per això han decidit regravar-ne part del material i posar-lo a l'abast de qui el vulgui adquirir a un preu raonable en aquest "Bootleggers Choice" (2018). Un plàstic que poc aportarà a qui ja tingui les obres originals però sona sorprnentment fresc i nerviós malgrat tractar-se de peces compostes i ja enregistrades fa més de dues dècades. Sempre és un plaer escoltar Rick Miller i companyia recuperant qualsevol peça del seu catàleg.

Southern Culture On The Skids

SOUTHERN CULTURE ON THE SKIDS

Razzmatazz 3, Barcelona

13 d'octubre de 2017

El de Southern Culture On The Skids és un cas gairebé únic a la història del rock'n'roll. Una banda que ha estat capaç de conjugar com poques un àcid sentit de l'humor amb una contrastada solvència instrumental i escènica, i a la vegada apel·lar a una audiència absolutament transversal. Una mena de B-52's d'ascendència hillbilly que canten sense despentinar-se a les bondats de la vida a la carretera, la carnalitat, l'hedonisme i la gastronomia greixosa, tot plegat sobre una base on conflueixen llenguatges sonors com el rockabilly, el rhythm & blues, el surf, el swamp rock o el country d'escola Bakersfield. La recepta la van elaborar ells mateixos fa més de tres dècades i en ple segle XXI es mantenen frescos com una rosa, editant discos que val la pena escoltar i girant sense parar per ambdós costats de l'Atlàntic.

Visitaven ahir Barcelona després d'una llarga temporada sense fer-ho -entre el respectable hi havia debats sobre l'últim cop que havien actuat a la ciutat- i amb nou plàstic sota el braç. Un "The Electric Pinecones" (2016) que van repassar generosament -menció especial mereixien la polsegosa "Dirt Road" i la contagiosa "Freak Flag"- al costat de seleccions tan llamineres com "Mojo Box", "Soul City", "Rumors of Surf", "Greenback Fly", "My House Has Wheels", "Too Much Pork for Just One Fork" o "Dirt Track Date", a més de les oportunes revisions de "Nitty Gritty" (Shirley Ellis) i "The House of Bamboo" (Andy Williams). Una festa en el millor dels sentits que van culminar amb l'inevitable "Camel Walk" i una expansiva lectura de "Jack the Ripper" (Link Wray) amb la qual van donar per inaugurada la temporada de Halloween. Que així sigui.