STEVE FOLK
Galeria Mitte, Barcelona
20 de febrer de 2015
Veure'l actuar en directe, fins i tot quan utilitza un instrument fabricat a partir d'una caixa de galetes -vegin la imatge superior- és gairebé com assistir a tota una lliçó de guitarra. Perquè fa autèntiques filigranes, però no pas les que faria un guitarrista de jazz o de rock. No, les arrels d'Steve Folk van molt més enllà. De fet, el seu nom artístic no podria ser més encertat. Perquè si quelcom personifica aquest britànic és el folk anglosaxó en la seva concepció més pura. La que ha ressonat durant segles -i així ho seguirà fent- d'una manera molt similar a com ho va fer la nit passada en una galeria d'art del centre de Barcelona. La que enllaça Martin Carthy, Nick Drake o la nissaga Thompson amb una tradició que es remonta segles enrere, que s'ha mantingut gairebé impermeable a fenòmens com el pop o el rock'n'roll i que actualment representen veus tan autoritzades com la de qui ens ocupa. Un trobador que viu en una barca al riu Tàmesi i que canta a la natura, als paisatges que l'han vist créixer, a la gent que l'envolta i a tot allò que veu passar davant dels seus ulls. Els resultats són cançons com "Modern Day Gypsies", "No Net Curtains in New York" o "Littlehampton", totes elles interpretades ahir amb la delicadesa marca de la casa i el savoir faire de qui sap com posar-se el respectable a la butxaca des del primer moment.
