Augie Meyers (1940-2026)

Ens ha deixat el gran Augie Meyers, l'organista (i acordionista) que va definir la música Tex-Mex moderna al costat de Doug Sahm. El so del seu Vox Continental es troba en l'adn de Sir Douglas Quintet, conjunt inicialment concebut com una rèplica de la British Invasion, que en qüestió de pocs anys va eixamplar els horitzons de la música texana fins a les coordenades de la Costa Oest.

Si amb "She's About a Mover" (1965) van segellar un dels himnes de la futura nissaga Nuggets, amb "Mendocino" (1969) van obrir camins que en dècades posteriors transitarien formacions com Los Lobos o The Mavericks. Un cop dissolt el grup, Meyers va seguir tocant en diversos dels projectes de Sahm –facturant plegats delícies com "Nitty Gritty" (1973)-.

A finals dels 80 van formar els irresistibles Texas Tornados amb Freddy Fender i el recentment traspassat Flaco Jiménez –Meyers és la veu solista del celebrat "(Hey Baby) Que Paso"–. El teclista també va compartir estudis i escenaris amb Bob Dylan –poden escoltar-lo en obres de la mida de "Time Out of Mind" (1997) i "Love and Theft" (2001)–, Ben Vaughn o John P. Hammond –qui igualment ens deixava fa tot just uns dies-.

Flaco Jiménez (1939-2025)

Ha mort Flaco Jiménez, l'acordionista que va ser (gairebé) a tot arreu, deixant al seu pas una inequívoca petjada de deliciós regust tex-mex. Un d'aquells músics que en tenien prou amb les notes justes per redefinir cançons senceres. Escoltin-lo amb els Mavericks a "All You Ever Do Is Bring Me Down", o amb els Rolling Stones a "Sweethearts Together" –una de les perles d'aquell "Voodoo Lounge" (1994) que caldria reivindicar més sovint-. Escoltin les seves col·laboracions amb Ry Cooder, o tornin a les discografies dels Texas Tornados i Los Super Seven, bandes de les quals va ser pilar mestre. I és clar, no s'oblidin de tota l'extensa discografia que deixa signada amb el seu nom i que explica tota sola part de l'adn musical del gran estat de Texas.

Billy Gibbons - "Hardware" (2021)

Ara fa una setmana, la sobtada mort de Dusty Hill em va sorprendre quan tot just començava a familiaritzar-me amb el tercer àlbum en solitari de Billy Gibbons, un "Hardware" que va veure la llum el passat mes de juny i que bé podria ser l'obra més rodona que el seu autor hagi lliurat al marge de ZZ Top. Tot un exercici de blues rock greixós, amb gust d'asfalt, barbacoa i alcohol de graduació, que bé podria haver signat la banda mare i que em referma en la idea que la carrera solista de Gibbons presenta a hores d'ara expectatives més sòlides que uns ZZ Top sense Hill.

Aparcats els experiments afrollatins de "Perfectamundo" (2015), el texà parteix del blues elèctric amb què va segellar "The Big Bad Blues" (2018) i es treu de la màniga tot un seguit de títols amb fusta de clàssics i vocació de directe. Aquí tenim, per exemple, un "I Was a Highway" que sona a himne de bar i carretera. També els deliciosos aires fronterers d'un "West Coast Junkie" que faria les delícies de Brian Setzer, i la petjada boogie d'"Stackin' Bones", amb participació de les components de Larkin Poe. O la simpàtica lectura de "(Hey Baby) Que paso" de Texas Tornados. La resta, és clar, tampoc té desperdici.

20 anys sense Doug Sahm

Douglas Wayne Sahm, aka Doug Sahm (1941-1999).

Dues dècades es commemoren avui de la mort de Doug Sahm. Vint anys sense un dels pilars de la música texana de la segona meitat del segle XX, gran coneixedor i difusor de les múltiples tradicions d'ambdós costats de la frontera que separa Mèxic dels Estats Units al seu pas per l'estat de l'Estrella Solitària. Reveladora va resultar l'evolució de la banda que el va situar al mapa juntament amb el seu inseparable Augie Meyers, uns Sir Douglas Quintet que van començar ballant al ritme de la British Invasion -"She's About a Mover" és un clàssic de l'òrbita Nuggets- i van acabar facturant algunes de les joies més apreciades de la música Tex-Mex -"Mendocino", "The Nitty Gritty"-. Preludi d'una inabastable trajectòria solista oportunament complementada amb projectes paral·lels com els sempre reivindicables Texas Tornados que va impulsar al costat de Flaco Jiménez, Freddy Fender i el propi Meyers.