Ziggy Stardust segons The Birkins

The Birkins.

Bonic homenatge a David Bowie, el que s'han marcat The Birkins al seu darrer disc. Ni més ni menys que dues lectures senceres del totèmic "The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars" (1972). La primera amb el suport de convidats com Julián Maeso, Ken Stringfellow, Paco Loco o Jonathan Donahue (Mercury Rev), i la segona pel seu propi compte. Sempre respectant les essències del repertori però transportant-lo cap a l'univers propi i intransferible de la banda canària. Un plàstic doble oportunament titulat "You Are Not Alone" (2019, El Genio Equivocado), en referència a la lletra de "Rock'n'Roll Suicide", però també a tota la munió d'artistes que s'han aplegat per retre tribut al Duc Blanc. Molt més que un simple divertiment, una delícia sonora executada amb gust i ofici.

The Birkins - "Souvenirs" (2015)

The Birkins.

El dia que Quentin Tarantino descobreixi The Birkins, fliparà. I es preguntarà com és que no els havia conegut abans. I el més important, per què cap tema del quartet canari no figura encara en alguna de les seves bandes sonores tal i com abans ho han fet els de Nancy Sinatra, Ricky Nelson o Dusty Springfield. Diguin-me exagerat si volen, però quan hagin acabat de portar-se les mans al cap facin-se un favor a vostès mateixos i escoltin "Souvenirs" (2015, El Genio Equivocado). El tercer disc dels Birkins -diuen ells mateixos que el títol es refereix als cinc anys de trajectòria que commemoren enguany- és un monument a qui encara cerca la perfecció en plàstics que giren a 33 revolucions per minut. A la cançó de tres o quatre minuts com a reclam artístic, però també com a contenidor d'emocions i catalitzador de sensacions. A aquell pop que sap manifestar-se solemne i elegant, però a la vegada misteriós i salvatge.

Enregistrat a mig camí entre El Puerto de Santa María (Cádiz) i Las Palmas sota la supervisió de Paco Loco, Álex Labao i José A. López, i amb una nòmina de col·laboradors que inclou tot un Rami Jaffee (The Wallflowers, Foo Fighters, Lucinda Williams), "Souvenirs" és un d'aquells discos que mantenen el factor sorpresa fins al final. On cada cançó trenca estilísticament amb l'anterior sense que això perjudiqui la cohesió ni la coherència del conjunt. On l'èpica penetrant de la inicial "Arabian Nights" enllaça sense problemes amb la urgència en blanc i negre de "Lying on My Bed", on "Sofa" -un trencapistes on T.Rex conviuen amb The Style Council- deixa pas a la boirina onírica de "Rêve d'hiver", i on la marea àcida del tema titular desemboca en els paisatges desèrtics de "Fly Away, Fly High". L'edició en vinil inclou com a bonus track una relectura de "Ne dis rien" (Serge Gainsbourg), aquesta vegada més a la vora de David Lynch que de Tarantino però igualment sublim.


Originalment publicat a Brubaker.