Mark E. Smith (1957-2018)

MARK E. SMITH

(1957-2018)

Mark E. Smith no era el prototip de carnassa post-punk que inspirava revivals (tot i que la influència de The Fall va de Pixies a Fat White Family passant per Art Brut i tants altres) i petava festivals (tot i que no li anava gens malament, vam tenir ocasió de comprovar-ho en un parell d'edicions de Primavera Sound). Era antipàtic (però sincer) i malparlat, i a sobre tenia aquell aspecte de tipus estrambòtic que espanta els nens quan entra al parc. Se n'ha anat un dels més grans de la seva generació, que ningú en tingui el més mínim dubte.

The Fall - "New Facts Emerge" (2017)

Els trenta segons de la peça introductòria, "Segue", sonen com Tom Waits despertant d'una ressaca de tres dies. Però el més sorprenent és que tot plegat serveixi com a preàmbul de "Fol de Rol", sis minuts i mig de riffs monolítics, ritmes contundents i un Mark E. Smith que sona visceral a més no poder als seus 60 anys. Patrons que es mantindran al llarg d'un "New Facts Emerge", el disc número 32 de The Fall, que fa honor al seu títol amb talls com "Brillo de Facto", "Victoria Train Station Massacre" o "Second House Now". La primera és probablement el més a prop que la banda de Manchester ha arribat a situar-se de les coordenades metàl·liques. La segona sona com si Nick Cave se n'anés a tancar bars amb Queens Of The Stone Age. I "Second House Now" comença com un protorockabilly en fase terminal i desemboca en tota una explosió de post-punk marca de la casa. Dir incombustible és dir poc quan es parla de Mr. Smith.