Un altre tresor enterrat que vaig recuperar l'altre dia mentre ordenava coses a casa. I una altra banda novaiorquesa que va desaparèixer sense deixar rastre -no n'he pogut localitzar cap referència a la xarxa- després de publicar un debut que hauria merescut més atenció de la que va rebre. A The Figurines els vaig arribar a veure en directe. Va ser al Pianos, un dels escenaris de referència del Lower East Side pel que fa a veus emergents. Corria el mes de març de 2006, jo em trobava a la ciutat per a actuar en un altre local de Manhattan i vaig aprofitar una nit lliure per a acostar-me a la sala en qüestió. Entre les bandes que hi actuaven aquella nit s'hi trobava aquesta gent. Un quintet d'indie pop atmosfèric i a la vegada melòdic on destacava la veu dolça i hipnòtica de Soojin Yi. Eren els dies en què l'escena aixecada a Manhattan per bandes com Interpol o els Strokes començava a apagar-se mentre a l'altre costat de l'East River es gestava el que ara podríem anomenar Brooklyn Invasion, i la música dels Figurines ho reflectia perfectament. La seva demo homònima (2005) tenia un peu a cada banda del riu, i un cop l'he recuperat puc afirmar que els anys li han fet justícia: sona més fresca en l'actualitat que no pas aleshores. Pel que fa al grup, recordo que després de saludar-los i comprar-los l'ep en qüestió, vam acabar prenent copes plegats fins a altes hores de la nit en un pub pròxim al Pianos i em van explicar que els feia molta il·lusió la idea de tocar a Europa. Malauradament, el somni no es va arribar a materialitzar -que jo sàpiga- i mai més en vaig tornar a saber res.