Alan Merrill (1949-2020)

ALAN MERRILL

(1949-2020)

A Alan Merrill se'l sol recordar sobretot per haver estat el vocalista i el rostre més visible de The Arrows, banda londinenca d'efímera però profitosa trajectòria que durant la dècada dels 70 va captar l'atenció de pesos pesants com el mànager Peter Meaden o el productor Mickie Most, i va signar la versió original d'"I Love Rock'n'Roll", aquell clàssic del rock que la majoria de mortals hem descobert de la mà de Joan Jett.

Originari de Nova York, Merrill ja havia fet uns quants quilòmetres abans d'aterrar a la capital britànica. Havia format part de l'ultima formació de The Left Banke i havia esdevingut tota una estrella del pop al Japó al capdavant de Vodka Collins –banda formada a Tòquio amb músics autòctons-. Després de The Arrows va tornar als Estats Units, on va col·laborar estretament amb Rick Derringer i va impulsar la seva pròpia carrera solista.

Steve Martin Caro (1948-2020)

STEVE MARTIN CARO

(1948-2020)

Al seu dia es va presentar al món simplement com a Steve Martin, si bé amb el pas dels anys es va veure obligat a incorporar al seu nom artístic un segon cognom familiar per tal d'evitar confusions amb el reconegut actor d'igual denominació. D'arrels espanyoles i llinatge musical –la seva mare era la cantant de flamenc Sarita Heredia-, Steve Martin Caro va passar a la història com a vocalista de The Left Banke, formació novaiorquesa de trajectòria efímera –sense comptar reunions posteriors- però sense la qual no s'acabaria d'entendre allò que es va anomenar pop barroc.

Destaquen al seu llegat dos singles, "Walk Away Renée" i "Pretty Ballerina", publicats el 1966 i recuperats al cap d'un any com a peces titulars del que va ser el primer àlbum de la banda. Dos exercicis de pop sofisticat que es desmarcaven de les tendències del moment i avançaven alguns dels camins que transitarien en anys immediatament posteriors grups com Love o fins i tot els Beatles. Especialment recordat és el primer, versionat per incomptables artistes de procedència diversa, però personalment no puc deixar d'assenyalar el misticisme del segon com una de les grans revelacions del pop de la segona meitat dels 60.