Sort en té Hollywood de gent com
Martin Scorsese. Quan la indústria cinematogràfica a gran escala dissimula la manca d'idees amb remakes i tapa guions insulsos amb desplegaments d'efectes especials, són veterans com ell els que, per norma general, segueixen tenint coses a dir. I
"The Wolf of Wall Street" (2013) diu moltíssim, a la vegada que referma l'aliança entre el director i
Leonardo DiCaprio, cara més visible d'un repartiment on també figuren secundaris com
Jonah Hill,
Margot Robbie o
Matthew McConaughey. El punt de partida és la biografia de
Jordan Belfort (DiCaprio), agent borsari que durant els anys 80 va conquerir Wall Street i edificar tot un imperi al seu voltant a base de pràctiques especulatives quan no directament corruptes. Dit d'una altra manera, Scorsese torna a una de les seves grans especialitats, el cinema de gàngsters. Gàngsters sense pistola, però gàngsters al capdavall. Perquè la seva ambició cega els empeny cap a les tècniques més agressives a l'hora de perseguir fins a l'últim cèntim. I perquè saben aprofitar qualsevol escletxa legal quan cal burlar-se del propi FBI. No, no van armats, però són perillosos. Molt perillosos. Perquè és aquesta ambició cega, la competitivitat sense límits i la seva dicotomia entre triomfadors i perdedors, el que ha acabat arrossegant el món sencer a l'anomenada dictadura dels mercats. Scorsese ho explica, encara que sigui entre línies. I ho fa amb el seu millor registre. Tres hores frenètiques, banda sonora a l'alçada i orgies de sexe, alcohol, píndoles i farlopa. A destacar en aquest sentit l'al·lucinògena seqüència que comparteixen DiCaprio i Hill poc abans de la recta final. Sense cap mena de dubte, una de les millors escenes de drogues que s'han vist mai a la gran pantalla.
