Un segle amb Ava Gardner

Ava Gardner a Tossa de Mar durant el rodatge de "Pandora and the Flying Dutchman".

Es commemora avui un segle del naixement d'Ava Gardner, icona dels anys daurats de Hollywood i figura rebel com ella sola. Una de les grans intèrprets de la història del setè art, però també una dona iconoclasta fins a les últimes conseqüències. Nascuda a la Carolina del Nord rural la vigília de Nadal de 1922, dècades més tard arribaria a ironitzar afirmant que "no devia ser un bon regal de Nadal per als meus pares, que ja tenien sis fills i a qui jo feia tanta falta com un tret al cap". La seva filmografia és tan monumental com inabastable: de "The Snows of Kilimanjaro" (1952) a la reveladora –per distòpica- "On the Beach" (1959), passant per "Pandora and the Flying Dutchman" (1951) –aquesta última rodada a Tossa de Mar-. Va conviure amb Mickey Rooney, Artie Shaw i Frank Sinatra. Va viure a la seva manera. I va marxar el 25 de gener de 1990, a l'edat de 67 anys i deixant un llegat tan gran com la seva llegenda.

Ava Gardner a Tossa de Mar

Monument a Ava Gardner. Tossa de Mar, octubre de 2022.

L'escultura d'Ava Gardner contemplant el litoral gironí des del castell de Tossa de Mar. Una de les grans icones de l'era daurada de Hollywood, immortalitzada al bell cor de la Costa Brava per l'artista gironina Ció Abellí. Diuen que Gardner va ser qui va descobrir la Costa Brava al món. Que va ser la seva presència a Tossa durant el rodatge de "Pandora and the Flying Dutchman" (1951), a les ordres d'Albert Lewin i al capdavant d'un repartiment on també figuraven James Mason i Mario Cabré, el detonant d'una indústria turística que ha transformat aquell entorn fins a límits insospitats set dècades enrere –i en alguns casos, francament excessius-.

També va ser el motiu pel qual tot un Frank Sinatra, que en aquell moment passava per un mal moment a nivell professional però també personal –la seva relació sentimental amb la pròpia Gardner era a punt de tocar fons-, es va desplaçar fins a la localitat catalana amb la intenció de refer allò que s'havia trencat –i de treure del mig a Cabré, amb qui Gardner va tenir una aventura les dimensions de la qual mai han acabat d'estar clares-. Tot això passava en ple franquisme i en un indret aleshores tan remot com –literalment- inaccessible.

Avui, les fotografies que es conserven de Gardner i Sinatra a Tossa de Mar serveixen com a reclam d'establiments turístics on tot sembla valer-s'hi –fins i tot utilitzar el nom d'un clàssic del setè art per vendre indumentària de bany-. Sigui com sigui, un dels grans capítols de la crònica rosa de Hollywood es va escriure en aquesta població de la comarca de la Selva, a tocar del Baix Empordà, a pocs quilòmetres de la massificada Lloret de Mar però també de la sempre efervescent –en termes culturals- Sant Feliu de Guíxols. L'escultura d'Abellí així ens ho recorda. Les cròniques de l'època també. I la imminència del centenari de Gardner convida a tenir-ho una mica més present.