S´imaginen l´himne del Barça i un hit de James Brown deconstruïts per una vocalista psicòtica i un cogombre reconvertit en instrument electrònic? TIM & PUMA MIMI ho han fet. I són capaços de molt més, tal i com ja van demostrar al seu pas pel Sónar 2010. El duet suïsso-japonès torna a casa nostra per gentilesa de Petit Indie. També vinculat a l´escuderia catalana, KIZA02 combina els breaks d´Ivan Gassó i els visuals d'Helena Pielias. Electrònica amb un component orgànic des de les profunditats vallesanes. I per acabar d'arrodonir la nit, JANSKY. Un duet mallorquí on conflueixen la poesia irreverent i aguda de Laia MaLo i l'electrònica introspectiva de Jaume Reus. El seu disc de debut, "Un big bang a la gibrella" (Primeros Pasitos), va rebent poc a poc el suport unànime de la crítica especialitzada. Un triplet electrònic d'autèntic luxe, aquest divendres 8 de febrer a la NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert - RENFE/Bus Nit: Granollers Centre). Obertura de portes a les 22h., inici de les actuacions a les 23h. Abans i després dels concerts punxarà un servidor.
dimecres, 6 de febrer del 2013
Gent que es mulla
Las Ruinas. Trio barceloní de punk tan rabiós com fresc. Vells coneguts d'aquest blog i, en opinió d'un servidor, un dels combos més potents que es passegen actualment pels nostres escenaris. L'edició de febrer de Rockdelux publica una sucosa entrevista als tres components de la banda, Edu Chirinos (veu i guitarra), Toni López (bateria) i Jaime Bertrán (baix). La condueix Oriol Rodríguez -ara mateix, una de les meves firmes preferides del periodisme musical fet a la Ciutat Comtal-, i els quatre interlocutors acaben parlant de l'escena barcelonina. "A mi el que em sorprèn, i parlo a nivell més universal, és que en moments tan difícils com l'actual, no hi hagi més punk: tot és amable", lamenta Chirinos. "La gent no vol pensar, va al cinema i escolta música simplement per a distreure's", apunta Bertrán. "I això és precisament el que trobo a faltar, un determinat sector en el món de l'art que alteri la gent", conclou Chirinos. Sí, sí i sí. Perquè jo també ho trobo a faltar. Perquè calen més grups com aquest. I perquè m'agrada la gent que es mulla.
Audio: "Cerveza beer" - Las Ruinas
dimarts, 5 de febrer del 2013
Joan Colomo a la NAUB1
Amb tres discos firmats sota el seu nom i una trajectòria que inclou militàncies a Zeidun, La Célula Durmiente i The Unfinished Sympathy, JOAN COLOMO és un dels valors més sòlids de l'actual panorama independent català. El seu darrer treball, "Producto Interior Bruto vol.2" (2012), explora un nou concepte de cançó i compta amb l'acompanyament de membres dels Surfing Sirles o l'Orquestra de Sant Celoni. El presentarà en solitari, amb l'únic suport d'una guitarra i la seva inseparable pedalera de loops, aquest dijous, 7 de febrer (22h.), a la NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert - RENFE/Bus Nit: Granollers Centre). Concert organitzat per Espai Dràstik.
Escopinades de poesia punk
Audio: "Plague" - Crystal Castles
La porra
Per molta indignació que portem a sobre, hem de reconèixer que els escàndols de corrupció que cada dia més defineixen l'Estat Espanyol -o el Reino de España, o com nassos vulguin anomenar aquest cul de món on vivim- també tenen la seva part positiva. L'emoció. La incògnita. El misteri que ens fa cremar adrenalina a diari mentre experimentem sensacions que fins ara crèiem impossibles. La possibilitat de llevar-te qualsevol matí com el d'avui i preguntar-te impacient qui serà el pròxim imputat per un cas de corrupció. De trucar als amics i fer una porra. En serà un de sol, o seran més d'un? A quin partit polític estarà afiliat? De quina administració? Ajuntament, diputació, govern autonòmic o estatal? Polític, banquer, empresari o membre de la Casa del Rei? Catalanista, espanyolista, federalista, independentista, centralista o simplement estraperlista? D'esquerres o de dretes? -Bé, això últim no cal preguntar-s'ho perquè en aquest país l'esquerra sol trobar-se al fons a la dreta-. I el més important de tot, amb quina pixada fora de test es justificarà aquesta vegada l'imputat de torn? Quant de temps trigarà a ser absolt per un sistema judicial que és l'enveja de tota democràcia occidental? I a rebre la trucada d'una gran empresa que el fitxi com a assessor? Les apostes ja estan en marxa. De debò que troben a faltar Los Soprano? Amb mafiosos com aquests, qualsevol perd el temps amb sèries de ficció...
dilluns, 4 de febrer del 2013
País de merda IV: Riure per no plorar
Quines coses, el senyor Rajoy. Mentider compulsiu amb una barba que s'omple de baves cada vegada que pronuncia expressions com "Mire usted" o "Los españoles bla bla bla" amb la convicció de qui et vol donar gat per llebre. I el que és pitjor, cap de l'executiu d'un país on la corrupció és ja quelcom tan quotidià com una conversa de bar. La merda esquitxa a la banca, la monarquia i polítics de tots els colors i totes les esferes. Per robar, que no quedi. Imbècil l'últim. Rucs, els milions de ciutadans que han de patir aquesta estafa anomenada crisi mentre els quatre de sempre segueixen honrant l'expressió país de merda.
Però tornem a l'amic Rajoy. Bé, això d'amic és un dir. Perquè a mi, els meus amics m'expliquen les coses en lloc d'amagar-me-les. I si necessiten que els deixi cinc euros, me'ls demanen i me'ls tornen. No avisen a un tercer amic perquè me'ls agafi sense que jo me n'adoni i els reparteixi tancats en sobres. I si per casualitat ho fessin, jo me n'adonés i els preguntés de què nassos va tot plegat, de ben segur m'ho explicarien. No com el senyor Rajoy, que tant parla de democràcia quan li convé però en canvi és incapaç d'assumir responsabilitats tan democràtiques com la de donar explicacions. Deu ser que aquesta dogmàtica Constitució que consulta cada dia abans d'anar a dormir no en parla, de corrupció i de donar la cara quan toca.
Però avui el senyor Rajoy l'haurà de donar, la cara. Perquè avui es reuneix a Berlín amb la seva bona amiga Merkel. Em pregunto amb quina cara es presentarà el president del Govern de la república bananera -perdó, regne bananer- d'Espanya, davant la cancellera alemanya. En part, em fa angúnia posar-me a la seva pell. En part, em descollono de riure. Per no plorar, és clar. Per sort -per a ell-, poques explicacions podrà donar el senyor Rajoy a la seva homòloga germànica. I és que, mentre gent amb talent està marxant d'Espanya per a buscar-se la vida en països normals -Alemanya, sense anar més lluny-, el cap del nostre executiu ni tan sols parla anglès. I alemany, menys. Sí, em torno a descollonar de riure. Novament, per no plorar.
Dies enrere, llegia al diari que el govern britànic ha iniciat una campanya de desprestigi del seu país per a frenar l'arribada d'immigrants de Romania i Bulgària. Una notícia esperpèntica -més enllà d'il·lustrar la preocupant onada de xenofòbia que està brotant a la Gran Bretanya-, el fet que un govern es gasti diners per a desprestigiar el seu propi país. En aquest sentit, el Govern d'Espanya torna a passar la mà per la cara de qualsevol altre. Amb polítics corruptes, banquers sense escrúpols i caps d'estat que cacen elefants a l'Àfrica com qui va de costellada un diumenge, la campanya de desprestigi no ha costat ni un euro de les nostres arques públiques. Perquè després ens diguin que no sabem contenir el dèficit. Si és que no n'aprendran mai, aquests europeus.
Però tornem a l'amic Rajoy. Bé, això d'amic és un dir. Perquè a mi, els meus amics m'expliquen les coses en lloc d'amagar-me-les. I si necessiten que els deixi cinc euros, me'ls demanen i me'ls tornen. No avisen a un tercer amic perquè me'ls agafi sense que jo me n'adoni i els reparteixi tancats en sobres. I si per casualitat ho fessin, jo me n'adonés i els preguntés de què nassos va tot plegat, de ben segur m'ho explicarien. No com el senyor Rajoy, que tant parla de democràcia quan li convé però en canvi és incapaç d'assumir responsabilitats tan democràtiques com la de donar explicacions. Deu ser que aquesta dogmàtica Constitució que consulta cada dia abans d'anar a dormir no en parla, de corrupció i de donar la cara quan toca.
Però avui el senyor Rajoy l'haurà de donar, la cara. Perquè avui es reuneix a Berlín amb la seva bona amiga Merkel. Em pregunto amb quina cara es presentarà el president del Govern de la república bananera -perdó, regne bananer- d'Espanya, davant la cancellera alemanya. En part, em fa angúnia posar-me a la seva pell. En part, em descollono de riure. Per no plorar, és clar. Per sort -per a ell-, poques explicacions podrà donar el senyor Rajoy a la seva homòloga germànica. I és que, mentre gent amb talent està marxant d'Espanya per a buscar-se la vida en països normals -Alemanya, sense anar més lluny-, el cap del nostre executiu ni tan sols parla anglès. I alemany, menys. Sí, em torno a descollonar de riure. Novament, per no plorar.
Dies enrere, llegia al diari que el govern britànic ha iniciat una campanya de desprestigi del seu país per a frenar l'arribada d'immigrants de Romania i Bulgària. Una notícia esperpèntica -més enllà d'il·lustrar la preocupant onada de xenofòbia que està brotant a la Gran Bretanya-, el fet que un govern es gasti diners per a desprestigiar el seu propi país. En aquest sentit, el Govern d'Espanya torna a passar la mà per la cara de qualsevol altre. Amb polítics corruptes, banquers sense escrúpols i caps d'estat que cacen elefants a l'Àfrica com qui va de costellada un diumenge, la campanya de desprestigi no ha costat ni un euro de les nostres arques públiques. Perquè després ens diguin que no sabem contenir el dèficit. Si és que no n'aprendran mai, aquests europeus.
 |
| Tenia previst il·lustrar aquest text amb una fotografia de Mr. Rajoy, però finalment he optat per quelcom menys ofensiu. Aquest, com a mínim, és de ficció i no pot fer mal a ningú. I sembla més simpàtic. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)